04.07.2014 - 00:01
Sens cap dubte, de la legislatura 1991-1995 a l’Ajuntament d’Ontinyent, l’episodi que vaig viure amb més amargor, impotència i de pitjor record fou l’incendi de 1994. No sols per la gran quantitat d’hectàrees cremades, que ja era un motiu suficient, sinó pel desconcert a l’hora de fer front a una catàstrofe d’aquelles dimensions.
Han passat 20 anys, però alguns records els mantinc molt vius. La manca de mitjans per part d’un ajuntament mitjà per a fer front a un incendi d’aquella magnitud, que a poc a poc, i segurament provocat de manera intencionada, anava envoltant el nucli urbà. La descoordinació de les administracions superiors implicades fou lamentable. I recorde també la impotència quan ens deien que els voluntaris no eren la solució.
Com sol passar, no hi havia una única solució. Però veure la desesperació de la gent d’Ontinyent que anava presentant-se a l’Ajuntament per a posar-se a disposició de les autoritats municipals i col·laborar en l’extinció de l’incendi, i no poder actuar amb rapidesa i contundència, era desesperant per qui teníem una responsabilitat directa.
Eren persones de tota mena i condició, de classes socials diferents: això ho recorde perfectament i en alguns casos amb noms i cognoms. Recorde anar a la Casa Garcia i veure com el foc intentava entrar pel barranc de Gorgorròbio, i com desenes de voluntaris intentàvem frenar-lo, cosa que finalment aconseguírem.
Les autoritats municipals, tot el poble, ho visquérem com una tragèdia. Només el pas del temps i el fet d’anar veient com a poc a poc han anat recuperant-se les nostres serres ens ajuda a conviure amb aquest fragment tan dolorós del nostre passat.
Vull pensar –encara que no ho acabe de veure clar– que d’aquells fets es tragueren conclusions adequades i que es van adoptar mesures per a evitar tant que es puga la repetició de fets semblants. Sí que tinc clar, però, que viure d’esquena al nostre ecosistema, a les nostres muntanyes, és una mena de suïcidi col·lectiu i un crim imperdonable contra les generacions futures. Recordar el passat té sentit si és per a no tornar a cometre els mateixos errors.
L’estiu de la cendra (I). Els fets
L’estiu de la cendra (II). L’estiu dels grans incendis
L’estiu de la cendra (i III). Després del gran foc Ximo Urenya
A propòsit dels incendis de 1994 a la nostra comarca Enric Abad
El foc que calcinà la Vall (pdf) Daniel Alfonso (Revista Almaig 2006)
