04.07.2014 - 00:03
Passats els dies i nits d’angoixa pel pànic que suposava la possibilitat que les flames penetraren en la ciutat i per la pèrdua material dels boscos cremats, cases de camp incendiades, collites llançades a perdre… va arribar l’hora de fer balanç, de sol·licitar la declaració de Zona Catastròfica, que no va ser atorgada pel govern de Madrid, i per demanar a les autoritats autonòmiques les ajudes necessàries al municipi i als propietaris particulars per les pèrdues tingudes.
La Generalitat, presidida aleshores per Joan Lerma, va dictar una vegada passat l’estiu un decret on s’establien les normes per a sol·licitar ajudes a la Generalitat per particulars i entitats locals, i on s’acordaven unes normes d’actuació urgent per minorar els efectes causats pels incendis a tot el País i per evitar que les condicions dels boscos pogueren fer possible una repetició de la catàstrofe.
L’ajuntament d’Ontinyent va rebre resposta posteriorment de la Generalitat, ara ja dirigida pel Partit Popular, en la qual asseguraven que es destinarien 2.600 milions de les antigues pessetes per a portar endavant un macro-projecte d’acció preventiva de possibles avingudes d’aigua potencialment provocades a causa de la pèrdua del sòl vegetal de la nostra muntanya.
Encara avui, estiu de 2014, ningú no sap què s’ha fet d’aquella promesa del projecte i dels 2.600 milions de pessetes que tenien (?) reservats per al terme d’Ontinyent. És cert que hi ha hagut intervencions de l’administració en qüestió de repoblació forestal, de neteja de fusta cremada, de minoració de quantitat de sotabosc en algunes àrees, poques. Però és més cert encara que aquestes intervencions han estat, segons els experts consultats, molt mal plantejades i pitjor realitzades per les empreses contractades.
Encara hui un estiu tan sec com aquell de les cendres de 1994, els consorcis de bombers continuen denunciant greus errors de planificació dels serveis d’extinció dels boscos, falta de personal especialitzat, il·lògica distribució dels mitjans existents, inacceptable disminució dels pressupostos destinats a la conservació i prevenció d’incendis. El Sindicat Professional de Bombers continua advertint que calen moltes més activitats de prevenció d’incendis a fer durant els hiverns, perquè és a l’hivern quan s’apaguen els focs de l’estiu.
L’estiu de la cendra (I). Els fets
L’estiu de la cendra (II). L’estiu dels grans incendis
Records de l’incendi de 1994 Pere Mayor
A propòsit dels incendis de 1994 a la nostra comarca Enric Abad
El foc que calcinà la Vall (pdf) Daniel Alfonso (Revista Almaig 2006)
