03.07.2014 - 12:46
En una conferència als cursos d’estiu de la FAES, sota el títol ‘Espanya: unitat, autonomia i solidaritat’, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha ofert el País Valencià com un ‘dic de contenció a l’expansió independentista’. Ha acusat l’oposició de simpatitzar amb la idea dels Països Catalans. Ha explicat que ara el dic de contenció existeix, però una hipotètica victòria del PSPV amb Esquerra Unida i Compromís, que ‘són pro-catalanistes i simpatitzen amb el procés sobiranista’ capgiraria la situació. I ha alertat que un estat conformat per Catalunya, el País Valencià i les Illes seria una catàstrofe des de tots els punts de vista.
Fabra també ha alertat als seus companys del PP sobre el perill que la ‘inestabilitat’ del procés independentista s’estengui al País Valencià i a les Illes Balears si no es corregeixen les injustícies que perceben els ciutadans per un model de finançament que perjudica aquests territoris.
Fabra ha afirmat que fruit de la manca d’un finançament adequat al País Valencià hi ha opcions polítiques que comencen a adquirir una ‘visibilitat inusitada’, i l’enfonsament del PSPV, juntament amb l’augment de Compromís i Esquerra Unida i la irrupció de Podemos ‘dibuixa un panorama inquietant per a l’estabilitat política a la Comunitat Valenciana’.
‘Cal tenir en compte que tan el PSPV com Esquerra Unida i sobretot Compromís són partits pro-catalanistes que simpatitzen amb el projecte independentista dels Països Catalans’ i si aquest projecte assoleix el govern del País Valencià ‘és molt probable que se sumi a l’agitació independentista de Catalunya i el País Basc’.
Segons Fabra, en aquest ‘hipotètic i gens desitjable escenari’ la façana mediterrània ‘entraria en crisi aguda política’, i per tant ‘si la Comunitat Valenciana deixa de ser un dic de contenció de l’independentisme i s’inunda de la inestabilitat política, social i econòmica que suposaria l’entrada d’un govern pro-catalanista, això no només afectaria a l’arc mediterrani, sinó a tot Espanya i en alguna mesura també a Europa’.
Fabra ha assegurat que la diversitat i la unitat d’Espanya no són incompatibles perquè avui en dia hi ha ’17 maneres diferents de sentir-se espanyol’ en un país ‘complex territorialment’ i exponent d’una ‘riquesa cultural’ que es posa de manifest quan ‘no es persegueix la separació’.
Amb tot, ha assegurat que la desigualtat en el finançament posa en perill aquesta unitat. ‘És fàcil posar en tela de judici la unitat d’una nació quan les persones perceben que tenen diferents drets en funció d’on viuen’.
Per aquest motiu ha reivindicat els principis ‘d’igualtat’ i ‘solidaritat’ dins de la constitució espanyola, i ha apuntat que malgrat que el sistema autonòmic ha permès el tractament ‘específic i diferenciat’ de qüestions ‘específiques com la nostra llengua’, l’expansió dels serveis socials s’ha fet al País Valencià ‘pràcticament amb els seus propis recursos’.
‘Hem patit un sistema de finançament clarament discriminador amb la resta de les Comunitats Autònomes’ i avui ‘les desigualtats de tractament persisteixen’, ha afirmat, de manera que el País Valencià és ‘la comunitat més perjudicada’ de tot l’estat.
Veu ‘difícil’ complir l’objectiu de dèficit
Fabra ha explicat que el seu govern ha de destinar a sanitat i educació aproximadament 1.200 milions més del que rep per aquests conceptes. Un ‘infrafinançament’ que ha de corregir amb endeutament. ‘Si no podem ajustar més i no rebem els ingressos que ens corresponen sembla lògic pensar que serà difícil complir cap objectiu de dèficit’, ha dit
Per aquest motiu ha demanat que el finançament garanteixi, en primer terme, la igualtat en la prestació dels serveis bàsics de cada territori, es destinin els recursos sobrants a la solidaritat i al ‘dret a l’autonomia’ de cada regió.
El president valencià també ha fet una crítica a l’independentisme. ‘Hi ha qui pensa que la divisió i ruptura de la unitat d’Espanya els pot beneficiar, però mai expliquen als ciutadans els enormes perjudicis que les propostes separatistes poden ocasionar’. En canvi, segons ha dit, ‘sumar sembla el més adequat en el complicat moment en què ens trobem’ en què s’ha obert una reflexió ‘sobre les coses que no funcionen i com s’han de canviar’.
També ha atribuït al sistema de finançament del 2009, aprovat pel govern de Zapatero, part de la culpa de la situació actual respecte a Catalunya. Segons Fabra, en la mesura que el sistema no ha permès finançar adequadament els serveis públics ha donat peu a les veus que apunten que Espanya ‘maltracta’ els catalans i que han iniciat ‘processos secessionistes que anemacen la unitat de la nació’.
