02.07.2014 - 08:22
El debat sobre si la Catalunya independent haurà de tenir exèrcit és recurrent. El president Artur Mas va dir una vegada que no caldria tenir-ne. Però la qüestió ha continuat en boca d’experts en seguretat i de pacifistes. VilaWeb va publicar l’octubre del 2012 un informe sobre aquesta qüestió, acompanyat de dues opinions, una de favorable a l’exèrcit (Jaume Clotet) i una de contrària (Jordi Armadans). També en vam parlar en una entrevista amb Miquel Sellarès: ‘A Catalunya ja en tenim, d’exèrcit‘. Ara ha estat la sectorial de Defensa de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que ha preparat un document (pdf), en què es proposa de crear un exèrcit basat en una força naval d’uns dos mil efectius. El secretariat de l’ANC ha volgut aclarir que les comunicacions oficials de l’entitat no es fan a través dels documents de treball de les sectorials.
La sectorial justifica el document: ‘Aquest document no és un plantejament definitiu sobre la dimensió i el material de les futures branques de les forces de defensa de Catalunya, sinó una proposta orientativa. Com que no volem fer futuribles sobre les negociacions del material de defensa que correspon a Catalunya, ni al personal de les forces armades espanyoles que s’hi vulgui integrar, aquest document només inclou els béns immobles del Ministeri de Defensa al Principat.’ I afegeix: ‘Atesa la voluntat d’evitar duplicitats i redundàncies, les Forces de Defensa de Catalunya es dotaran d’un únic Estat Major Conjunt, que combini els elements de les tres forces (terrestre, aèria i naval).’
La resposta del Clauer.cat
La qüestió de l’exèrcit també va ser inclosa en l’argumentari ‘ElClauer.cat‘ elaborat per les principals entitats cíviques del sobiranisme. Us adjuntem la resposta d’aquest portal informatiu:
«És una decisió que haurà de prendre el futur parlament del país. Una dotzena d’estats al món no tenen força militar pròpia, però són difícilment identificables amb Catalunya perquè són notablement més petits i menys rellevants a nivell internacional. S’hi troben Samoa, Kiribati, Micronèsia i Costa Rica, entre d’altres. En canvi, d’altres països occidentals, com Suïssa o Luxemburg, sí que en tenen. Fa anys que es parla de la creació d’un exèrcit comunitari de la Unió Europea del qual Catalunya en formaria part, mentre que hi ha qui no considera necessari un exèrcit convencional i també hi ha veus que defensen que no s’ha de vincular la seguretat a la creació d’unes forces armades convencionals.
Els contraris al fet que Catalunya disposi d’un exèrcit argumenten que, si s’entra a l’OTAN, la defensa correrà a càrrec d’aquest organisme. Però és igual de cert que tots els països que en formen part disposen, prèviament, d’una força militar pròpia. Dinamarca destina a la defensa un 1,4% del PIB, Àustria un 0,8% i Irlanda un 0,7%, unes xifres que són traslladables al cas català. També s’hauria de considerar si, després de la creació d’un hipotètic exèrcit propi, Catalunya vol formar part de l’OTAN, tenint en compte que a Catalunya es va votar, l’any 1986 en referèndum, en contra que l’estat espanyol s’hi adherís. Una decisió d’aquesta entitat obligaria, molt probablement, a organitzar una nova consulta específica.
Experts en política militar asseguren que a Catalunya li correspondria de tenir un exèrcit format per 15.000 soldats amb 20.000 voluntaris a la reserva, sempre que les seves funcions no ultrapassin la defensa del territori, l’ajuda en cas d’emergència i el compliment de compromisos internacionals. Seria una de les forces militars més petites d’Europa. Hi ha analistes que apunten que un estat de reduïdes dimensions com Catalunya podria optar per altres opcions, com l’especialització en camps específics no armats de la defensa o en els processos de reconstrucció postbèl·lics. En aquest sentit, una alternativa seria que unes forces de seguretat i d’ordre públic modernes i ben dotades (preparades per fer serveis de caràcter militar) participessin en accions militar a nivell europeu o mundial.»
