01.07.2014 - 12:28
El Parlament Europeu ha escollit al socialdemòcrata alemany Martin Schulz com a president de la cambra. Schulz, que encapçalava el PS a les eleccions del maig, repetirà durant la primera meitat de la legislatura, després de rebre el suport de la majoria absoluta del parlament: 409 vots. Ha estat el candidat de consens de populars i socialistes i ha superat als altres tres candidats que s’hi presentaven: el britànic euroscèptic conservador Sajaad Karim, amb 101 vots; l’eurodiputat espanyol de Podem Pablo Iglesias, que n’ha obtinguts 51; i l’eurodiputada austríaca Ulrike Lunacek, també amb 51.
A la tarda una votació secreta ha determinat l’ordre de les catorze vice-presidències de la cambra. Entre els escollits hi ha sis eurodiputats que pertanyen al grup Partit Popular Europeu, tres als socialistes, dos a ALDE, un als Verds-ALE i un al grup de Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).
En la primera intervenció al ple després de ser escollit, Martin Schulz ha destacat que la Unió Europea viu ‘un canvi molt profund’. Ha celebrat que els estats membres designessin la setmana passada Jean-Claude Juncker com a candidat a presidir la Comissió Europea, i que ara el parlament hagi de votar-lo.
‘Només pot encapçalar la propera Comissió algú que s’hagi presentant com a candidat davant els europeus’, ha remarcat Schulz, que també era candidat a ocupar el principal càrrec de l’executiu comunitari. Ha destacat que el sistema per escollir el substitut de José Manuel Durão Barroso era un èxit del qual els eurodiputats havien de sentir-se orgullosos.
Tanmateix, Schulz ha dit que la UE encara tenia grans desafiaments, i ha assenyalat ‘l’atur juvenil, que és dramàtic’. Ha alertat contra el risc que els joves caiguin ‘en la desesperació’ perquè això ‘amenaça la nostra democràcia’. També ha parlat de les desigualtats socials, les diferències entre homes i dones o les reformes financeres i fiscals que vol impulsar la UE.
Així mateix, ha destacat la necessitat d’aturar una possible guerra a Ucraïna i ha dit que si la UE volia ser una ‘potència de pau’ havia de fer servir la seva força econòmica per influir en altres països políticament. ‘Cal que s’accepti l’imperi de la llei i no la llei del més fort’, ha alertat. També ha avisat els partits xenòfobs i d’extrema dreta, assegurant que s’enfrontaria a qualsevol que posés en dubte la dignitat humana.
D’una altra banda, demà el primer ministre grec, Antonis Samaras, s’adreçarà a l’hemicicle al matí per presentar les conclusions de la presidència grega del Consell Europeu. A la tarda, serà el primer ministre italià, Matteo Renzi, qui hi presentarà les prioritats de la presidència italiana. Demà passat els eurodiputats votaran la composició de les comissions parlamentàries.
Schulz, home de consens
Abans de ser escollit president, Schulz ha destacat el poder assolit per l’eurocambra des de la darrera legislatura: ‘Ja no hi ha una jerarquia entre institucions.’ Ara, ha insistit, seran els eurodiputats, amb els seus vots, els que tindran l’última paraula sobre l’elecció del president de la Comissió Europea. ‘És un gran progrés democràtic. Que el poder executiu pugui néixer de la decisió parlamentària és un punt d’inflexió en la història europea’, ha remarcat.
Schulz, que ja va ser president del Parlament Europeu els darrers dos anys i mig, ha destacat que ‘ningú no pot passar per alt el paper de l’Eurocambra’ perquè és ‘la font de legitimitat democràtica d’Europa’. I ha afegit que ell tindria ‘el deure d’aprofitar la tasca que té per treballar pel benestar dels ciutadans europeus’.
Podem avisa que el Parlament Europeu no és ‘una jubilació daurada’
La resta de candidats a presidir el Parlament Europeu també han intervingut abans de la votació, exposant les seves prioritats per a la propera legislatura. L’eurodiputat de Podem, Pablo Iglesias, ha estat el primer a adreçar-se a la cambra durant l’obertura de la legislatura, com a candidat a la presidència pel grup de l’Esquerra Unitària (GUE-NGL). Iglesias ha destacat que els eurodiputats han d’estar a l’altura de les circumstàncies i ha reivindicat la lluita contra el feixisme en un moment en què ‘la intolerància i la xenofòbia ens tornen a amenaçar’.
Ha dit que el millor patrimoni d’Europa era ‘la voluntat dels seus ciutadans de ser lliures i no servents de ningú’. Ha criticat que, segons ell, la UE treballi al servei de les grans corporacions i els ‘lobbies’ empresarials. Ha avisat als seus col·legues de l’eurocambra que l’escó a Estrasburg no pot ser ‘un premi de consolació o una jubilació daurada’. ‘Teniu un contracte de responsabilitat política signat amb els vostres pobles’, ha dit. Iglesias ha demanat el vot especialment als eurodiputats ‘del sud i de l’est d’Europa’ on més es noten les conseqüències de la crisi. ‘La nostra fidelitat és amb els ciutadans que ens han escollit, ells no són als passadissos d’aquesta cambra o als hotels que l’envolten, però recordeu que són sobirans i demanaran comptes pel que feu en nom seu’, ha dit.
Els euroscèptics de Cameron
L’eurodiputat britànic Sajjad Karim, del grup euroscèptic dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) també ha presentat candidatura, criticant el ‘pactes entre bastidors’ que han fet els grans partits europeus per assolir un consens en favor del socialista Martin Schulz. ‘Han de decidir si voten per l’acord fet a l’esquena de tothom o si voten per una Europa de la transparència i la democràcia’, ha dit Karim, que representa el partit del primer ministre britànic, David Cameron. Karim ha dit que l’eurocambra té ‘un mandat per a continuar exactament com abans’ pactat entre els dos grans grups. ‘No és una visió que pugi compartir’, ha remarcat.
La candidata dels Verds i l’Aliança Lliure Europea
L’eurodiputada austríaca Ulrike Lunacek, ha presentat la seva candidatura a presidenta de l’eurocambra pel grup dels Verds i l’Aliança Lliure Europea. Lunacek ha destacat que no considera acceptable que el consell dicti al parlament ‘qui ha de votar com a president’. L’eurodiputada austríaca ha remarcat que l’eurocambra ha de treballar per la seva independència respecte dels estats membres i ha avisat que entre les seves prioritats hi haurà la de tancar una de les seus. ‘Necessitem un sol parlament, ens toca decidir on anar’, ha dit Lunacek, recordant que els eurodiputats ja havien votat a favor de tenir una sola seu parlamentària, a Brussel·les o a Estrasburg.
