01.07.2014 - 11:37
L’ambaixador dels Estats Units a Madrid, James Costos, ha assegurat que el seu govern ‘mira amb interès’ el que passa a Catalunya i el procés independentista, i ha apuntat que si Catalunya s’acabava independitzant les empreses nord-americanes s’haurien d’adaptar a la nova situació. ‘Les coses canvien, els entorns canvien, i quan això passa qualsevol líder empresarial ha de pensar en el futur. Si les coses canvien, les empreses s’hauran d’adaptar’, ha dit en un esmorzar informatiu a Madrid en resposta a les preguntes que li han arribat sobre el punt de vista del govern dels Estats Units i de les empreses nord-americanes respecte a Catalunya.
Heus ací la transcripció de les preguntes que han fet a Costos. Un periodista li ha demanat: ‘L’eventual independència de Catalunya podria suposar una contrarietat, almenys una incertesa per als interessos nord-americans i per a les relacions diplomàtiques entre Espanya i els Estats Units, i en canvi vosaltres us en desenteneu i qualifiqueu aquesta qüestió d’afer intern, com si els EUA fossin indiferents, si no ho han estat mai en situacions similars. Per què aquesta actitud?’. Un altre li ha dit: ‘Un eventual avenç del procés de secessió de Catalunya és, com havia considerat l’administració americana, un afer intern d’Espanya o una qüestió que afecta tota la comunitat internacional?’. I un tercer periodista li ha preguntat: ‘El president Obama ha dit de manera contundent que no desitjaria que el Regne Unit s’escindís, en al·lusió a la possible secessió d’Escòcia. Es aquesta també la seva condició respecte d’Espanya i Catalunya?’.
Costos, que ha reiterat que als ulls de la diplomàcia nord-americana aquesta és ‘per descomptat una qüestió interna’ de l’Estat, ha assegurat que el seu equip i els empresaris nord-americans estan ‘molt interessats’ en què passava a Catalunya. Aquesta és la transcripció íntegra de la seva resposta: ‘Em fan aquesta pregunta una vegada i una altra, i la resposta sempre és la mateixa. Per descomptat que és una qüestió interna. Sí que diré que els EUA, la meva ambaixada i l’equip que treballa aquí, la comunitat empresarial americana a Espanya, estan molt interessats i observen què passa. La meva resposta sempre ha estat que les coses canvien, els entorns canvien, i quan això passa qualsevol líder empresarial ha de pensar en el futur i prendre decisions en funcions de què passa. I crec que és això el que fan les empreses. La gent el que fa és observar la situació, igual que ho fa el govern dels Estats Units, i ja veurem què passa. Si les coses canvien, les empreses s’hauran d’adaptar’.
El passat mes de gener el president dels Estats Units, Barack Obama, ja es va negar a atendre la petició que li va fer el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, de fer una declaració contra la independència de Catalunya. En una roda de premsa conjunta durant la visita oficial que Rajoy va fer als EUA, Obama va evitar també respondre una pregunta sobre la independència de Catalunya. En canvi, en referència a Escòcia, al juny sí que es va mostrar partidari d’una Gran Bretanya ‘forta, unida i eficaç’.
Costos diu, hores després, que ha estat ‘malinterpretat’
Després del ressò que han tingut les declaracions de l’ambaixador, aquest ha publicat un piulet en què diu que les seves paraules havien estat malinterpretades, sense especificar més: ‘Lamentablement alguns han malinterpretat la meva declaració sobre la política dels Estats Units respecte a Catalunya, que és una qüestió interna d’Espanya.’
Unfortunate that some have misinterpreted my statement of longstanding U.S. policy on Catalonia – an internal matter for Spain.
— James Costos (@JamesCostos) July 1, 2014
No és la primera vegada que representants de tercers països rectifiquen declaracions respecte al procés català. El 16 de setembre del 2013, després que el ministre d’Exteriors espanyol cridés a consulta els dos ambaixadors a Madrid, els governs de Letònia i Lituània van haver d’emetre cartes dient que s’havien malinterpretat les declaracions que els seus primers ministres havien fet a l’ACN donant suport al dret d’autodeterminació i al reconeixement d’una possible Catalunya independent.
