01.07.2014 - 10:22
El primer estudi científic internacional sobre els terratrèmols a la zona del projecte Castor reitera la correlació de l’episodi sísmic amb les operacions d’injecció de. No només això, l’estudi que s’ha publicat al ‘Geophysical Journal International’ xifra en més d’un miler el nombre de terratrèmols registrats, al voltant del doble dels que havia constatat l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) inicialment. Segons científics del Centre Alemanya de Ciències de la Terra, les universitats de Potsdam, Saragossa, Complutense, l’Institut de Geociències de Madrid i l’Observatori de l’Ebre, la injecció hauria provocat els terratrèmols a l’incrementar la pressió i reactivant una falla pròxima.
Després que els informes del mateix IGN i l’Institut Geològic i Miner (IGME) constatessin la relació causa-efecte, l’estudi titular ‘The 2013 September-October seismic sequence offshore Spain: a case of seismicity triggered by gas injecion?’ -traduïble de l’anglès com ‘La seqüència sísmica de setembre-octubre de 2013 al litoral d’Espanya: un cas de sismicitat disparada per la injecció de gas?’- ha estudiat les dades sísmiques aportades per les dues estacions finançades per la mateixa promotora del magatzem Escal UGS que va instal·lar i gestiona l’Observatori de l’Ebre.
La depuració d’aquesta informació corresponent a estacions sísmiques més pròximes a la zona del reservori submarí i l’ús de noves tècniques d’anàlisi ha permès elevar la xifra de terratrèmols inicials incorporant alguns que no van poder ser detectats per la xarxa estatal i la catalana -amb les dades de les quals també han treballat-, per sota d’1 i 0,5 graus a l’escala de Richter. Dels més de 500 -fins i tot 600- apuntats per l’IGN a més d’un miler en un període de 40 dies. Fins i tot, apunten, els terratrèmols haurien assolit una magnitud màxima de 4,3 graus a l’escala de Richter, una dècima per sobre de les anteriors dades. Són aquests, els de major magnitud, en els quals se centra la investigació.
Segons l’estudi, la causa més probable d’aquests sismes majors es troba, precisament, en el procés d’injecció que va tenir lloc entre principis de juny i mitjans setembre de 2013. Especialment durant aquest últim més, quan l’empresa va entaforar al magatzem uns 75 milions de metres cúbics en menys de tres setmanes, amb pics d’injecció de vuit milions de metres cúbics diaris. Una seqüència temporal i espacial que coincideix, segons constata el sismòleg de la Universitat de Saragossa i coautor de l’informe, Álvaro González. Anteriorment, recorden els experts, la sismicitat a la zona havia estat testimonial i justament va començar a manifestar-se amb l’increment de les injeccions en un 147% el dia 5 de setembre.
Sobrepressions i falles
‘A l’augmentar la pressió per la injecció del gas, es podria haver reduït la fricció en les fractures, en les falles. Això pot afavorir que els blocs de roques es desplacin un respecte l’altre’, constata González. Així doncs, el gas podria haver desplaçat l’aigua i el petroli romanent, obrint esquerdes a les roques i transmetent aquestes tensions fins arribar a una falla pròxima, que s’hauria reactivat generant els terratrèmols. Un càlcul excessivament optimista de la porositat del magatzem -en contra del que pregona Escal UGS, l’estudi la considera baixa, amb menys d’un dos per cent- i un excés en la pressió d’injecció podria estar en l’origen del fenomen, segons suggeria també l’informe de l’IGME de forma sibil·lina, tot constatant que el marge amb el qual treballava l’empresa era pràcticament inexistent.
Diferents experts i el mateix estudi confirma, a més, que la sismicitat generada per les injeccions pot manifestar-se de forma diferida temps després, fins i tot els fenòmens de major magnitud, però habitualment no generen aquestes magnituds, com s’hauria constatat en un camp de petroli a Texas on es va utilitzar el gas per intentar extreure més petroli arribant als 4,4.
La falla mobilitzada per la injecció de gas seria la batejada com a Castor, descoberta recentment per l’IGME, i no la falla Oriental d’Amposta, que actua també com a segell lateral del magatzem impermeabilitzant tota l’estructura. Segons González, la localització -molt pròxima als pous- i l’orientació dels mecanismes focals dels terratrèmols, detectats a molt poca profunditat, indicaria que els havia produït una falla antitètica, perpendicular a l’Oriental, de menors dimensions i més baix potencial sísmic. González creu que l’empresa es va centrar en el comportament de la falla gran i va obviar l’estudi de les petites. ‘No es van tenir en compte en aquests càlculs per veure amb quina pressió es pot injectar sense moure-les’, rebla.
L’estudi es refereix al procés com a sismicitat disparada, és a dir, que la injecció de gas hauria accelerat de forma decisiva un fenomen que amb el temps s’hauria acabat produint, o potser no, per les tensions acumulades al subsòl. Altres experts no dubten que es tracta d’una forma de sismicitat induïda per la injecció de gas. Tot i disposar d’informació sísmica sobre localitzacions, orientacions i falles, González admet que els experts no han pogut utilitzar totes les dades de les quals ha disposat l’IGME i que es troben en poder de l’empresa per avaluar l’episodi.
L’equip d’autors està liderat per Simone Cesca, del Centre Alemany de Ciències de la Terra, i inclou investigadors d’altres institucions alemanyes i espanyoles: Universitat de Potsdam (Alemanya), Universitat de Saragossa, Universitat Complutense de Madrid, Institut de Geociències (Madrid ), i l’Observatori de l’Ebre (Universitat Ramon Llull – CSIC; Roquetes, Tarragona). La responsable de sismología del centre ubicat a Roquetes, Estefania Blanch, n’és una de les coautores.
Assemblea a Alcanar
D’altra banda, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha convocat per divendres al vespre una assemblea informativa a Alcanar per informar la població sobre l’estat actual del projecte després que la promotora, Escal UGS, en mans del grup ACS, hagi decidit renunciar a la concessió del magatzem de gas després per reclamar a l’Estat que la compensi per una inversió que pot rondar els 1.600 milions d’euros.
