30.06.2014 - 06:00
Un comboi del metro s’acosta dissabte a la nit a l’estació de Fabra i Puig. Un viatger comença a enregistrar amb el mòbil. És usuari de Youtube, on signa amb el sobrenom de Payo Cura. Immediatament enfoca als seients que té al costat. Una cara somriu. Serà clau després per a reconstruir els fets, perquè aquesta cara no la difumina. En canvi, en difumina una altra: la d’un xicot palplantat al davant d’un altre amb faccions asiàtiques. El vagó va relativament ple i la barreja de converses no deixa sentir de què parlen. El que va dret i vestit de negre intimida clarament el noi de faccions asiàtiques i camisa blau cel.
De sobte, sense més ni més, el qui va vestit de negre clava un cop de puny a la barbeta al xicot asiàtic i li comença a pegar. Un home amb una samarreta vermella intenta aturar-lo i darrere d’ell la majoria del vagó es llança sobre l’agressor. El xicot de faccions asiàtiques ha reaccionat mentrestant i ara intenta defensar-se. Finalment el tren s’atura i un noi amb barba empeny l’asiàtic fora del vagó. Sembla com si no se n’hagués adonat, malgrat que mirava, que l’agressor era l’altre. Se sent, ara sí amb claredat, com l’agressor demana als seus companys, en castellà, si baixen, segurament per a continuar la pallissa. Diu un nom: Jaime. El vídeo queda tallat.
És el vídeo d’una agressió nazi. La impunitat amb què aquesta gent es mou és sorprenent. Tan segurs estan que no passarà res que pocs minuts després l’usuari Payo Cura penja el vídeo a YouTube. Quan s’adone de la repercussió que tindrà això que ha fet el despenjarà, però ja ha fet tard. Barcelona esclata d’indignació i emprèn una persecució frenètica dels autors de l’agressió a través de les xarxes socials. En poques hores el trencacloques serà reconstruït en una impressionant mostra d’investigació col·laborativa.
La indiscreció de Payo Cura
Tot comença amb una alerta de Llibertat.cat. Aquest diari digital penja un article en què relaciona l’agressió amb un grup nazi tot recordant que Payo Cura té comptes tant a Twitter com a YouTube on constantment es fa apologia del nazisme. Fa dos mesos un seguit d’usuaris van denunciar-ne els continguts a YouTube però de moment la denúncia no ha fet efecte i roman obert. El vídeo ho deixa tot clar, però, si encara en calia més, és titulat ‘Nazis agredint un xinès al metro de Barcelona’. L’afany exhibicionista els perd.
Un tal Javier Fernández comet, ben aviat, el segon error. Escriu en obert un missatge per a Payo Cura, al seu compte de Twitter, on diu que ‘al xinès a qui has pegat jo el conec’. Kim Aulet, el conegudíssim @elsomatent no tarda a captar el missatge i avisar els mossos d’esquadra. Tot de gent comença a rastrejar la xarxa acumulant dades sobre el fet i sobre el personatge.
Payo_Cura es fa dir James en el seu compte de Twitter, compte on apareix retratat amb una bandera espanyola i una creu nazi. Es diu Jaime Sambeat en la vida real. En la definició de Twitter hi inclou el lema ‘Europa Blanca’ i diu que és resident a Barcelona. A les quatre de la matinada fa una piulada afirmant que el del vídeo no és ell, que ell és el que enregistra i que l’agressor és un ‘camarada rus’. Payo Cura és el Jaime, a qui l’agressor diu cridant al final del vídeo si baixen del vagó per a continuar la pallissa. Del rus, n’apareixen les poques dades que se’n sabran. Un compte de Facebook on es fa dir Vladislav TA. Més tard hi haurà gent que fins i tot entrarà a les xarxes socials russes per a identificar-lo. Ho aconsegueixen: es diu Vladislav Tverdokhlèbov. La seua presència no és gaire estranya. Entre l’extrema dreta s’ha escampat una admiració creixent cap a Vladímir Putin i tot allò que Rússia representa.
El compte de Jaime-James és un autèntic pou de pistes. Hi té associades 426 fotografies i vídeos, que es convertiran en una autèntica mina d’informació per a l’equip que ja s’ha activat. No són policies, ni reporters. Són usuaris de Twitter i Facebook que ràpidament comencen a lligar caps, a unir punts i dades, que acabaran fent un retrat precís de l’univers on es mouen els nazis del metro. Passades les hores, diumenge al vespre, James, el seu pare i uns quants membres del seu cercle passaran el compte de Twitter al mode privat. Però ja era tard, perquè les fotografies i tota la informació que contenia ja han circulat pertot arreu. I ja les tenen els mossos. Diumenge a migdia TMB ha denunciat el cas a la policia i ha aportat tot de documentació sobre els fets.
La connexió amb Ciutadans
La investigació arriba fins al pare de James, que també en el seu compte de Twitter explica que és un taxista de Barcelona que respon al nom, igual que el seu fill, de Jaime Sambeat. Seguint el seu perfil n’hi ha prou per a adonar-se que és també un ultra, espanyolista. En una piulada a l’ex-director d’El Mundo Pedro J. Ramírez li dóna les gràcies ‘per haver-nos defensat als qui vivim sota dictadura nacionalsocialista a Catalunya’. I acompanya el missatge d’una foto del balcó de casa seua adornat amb una bandera espanyola. Només té divuit seguidors, però un és @Berlustinho, segurament la persona que més informació acumula i regala sobre aquest cas.
Entre més perles, @Berlustinho ha trobat en una xarxa social totes les dades sobre el pare de James, que ha penjat un document de la Generalitat que l’acredita com a instal·lador industrial.
A partir de la informació que va compilant, diumenge a les 6.24, @Berlustinho publica una imatge del portal de la casa on viuen el pare de James i molt probablement James mateix. A partir del pare arribarà una connexió nova: Ciutadans.
Perquè el 25 de novembre al Facebook de Ciutadans demanen de fer un vincle si ja has anat a votar-los i el primer nom que hi apareix és el de Jaime Sambeat. Tanmateix, abans, al compte de James ja havien aparegut fotografies on es veia amb Albert Rivera, amb Jordi Cañas i amb més dirigents de Ciutadans, en tot d’actes d’aquest partit. Malgrat l’enorme escàndol desfermat, Ciutadans aquesta vegada calla i opta per no dir res.
Però el pare aporta una nova història que clou el dibuix i relliga totes les obsessions. Una entrevista a El Mundo publicada fa mesos revela que se’n va anar a viure a Benicarló perquè els seus fills estudiessin només en castellà i quan hi va arribar es va trobar que les classes també eren en català, fet que el va indignar i el va fer a tornar a Sant Adrià.
(Mireu ací les piulades i fotografies a què fa referència aquest article.)
