29.06.2014 - 06:00
Us oferim un fragment (pdf) de la nova novel·la al català d’Andrea Camilleri, que aquesta setmana entrant arriba a les llibreries, ‘Un dissabte amb els amics‘, publicada per Edicions 62 i traduïda per Pau Vidal. Explica l’editoria Pilar Beltran a Vilaweb: ‘Tot i que conegut sobre tot per la seva sèrie de novel·la negra protagonitzada pel comissari Montalbano, Andrea Camilleri fa anys que escriu, també regularment, obres molt variades i amb tot un altre caire. Entre altres: novel·les d’aire històric, com ‘L’opera de Vigata’ o ‘La pensió Eva’; obres de denúncia, com l’estrany i curiós diccionari particular ‘No sabeu pas: els amics, els enemics, la màfia’ o bé, com ‘El vestit gris’, obres ambientades i protagonitzades per personatges ben contemporanis. És en aquesta darrera línea on s’inscriu ‘Un dissabte, amb els amics’.’
Segueix Beltran: ‘Andrea Camilleri amb la seva característica sornegueria n’ha dit que en escriure-la ‘volia provar si era capaç d’escriure en italià’. I si ell ho volia provar, nosaltres com a editors en donem fe que en sap. Amb una llengua eixuta, esmolada, sense concessions a l’expressivitat del sicilià ni a cap altra de les formes de pietas que sovint trobem en la seva prosa –la ironia, la tendresa o la comprensió per les febleses humanes– ‘Un dissabte amb els amics’ ens presenta un drama contemporani implacable.’
La novel·la gira al voltant de les vides d’en Matteo, en Gianni, la Giulia, l’Anna, en Fabio, l’Andrea i la Renata que estan marcades des de la infantesa amb nafres d’aquelles que queden sepultades en zones secretes de la consciència, i que resorgeixen, agreujades, durant les revoltes i autoafirmacions de l’adolescència.
Podríem pensar que amb la maduresa, quan les parelles s’estabilitzen i les vides semblen encarrilar-se en la comoditat burgesa, arribaria una certa tranquil•litat i pacificació. Però res d’això, ben bé al contrari: l’edat adulta és el moment perfecte perquè tot emergeixi de nou i els elements psíquics es combinin en una estranya barreja que els farà explotar, com si un alquimista insensat hagués jugat durant massa temps i amb massa sort.
