28.06.2014 - 06:00
La capital de Bòsnia i Hercegovina, Sarajevo, ara fa cent anys era una ciutat de província a la perifèria de l’imperi austro-hongarès. Però el 28 de juny de 1914 es va convertir en la protagonista involuntària de l’esclat d’un conflicte bèl·lic sense precedents i que va merèixer el nom de la Gran Guerra. En efecte, aquell dia un jove estudiant serbi, Gavrilo Princip, va assassinar-hi l’arxiduc Francesc Ferran d’Habsburg i la seva muller (vídeo). L’escalada de tensió entre Àustria i Sèrbia arran del magnicidi va desembocar, al cap d’un mes, en la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Però, qui era Gavrilo Princip?
Gavrilo Princip va néixer el 1894 en el si d’una família sèrbia de nou germans (sis dels quals es van morir durant la infantesa) al petit llogaret d’Obljaj, al límit de Bòsnia i Hercegovina amb Croàcia. De salut delicada, de ben jove se’n va anar a estudiar a Sarajevo, Tuzla i, el 1912, a la capital sèrbia, Belgrad, on va començar a freqüentar grups nacionalistes que defensaven l’ús de la violència per a alliberar la regió balcànica del jou austro-hongarès en vista d’unificar els eslaus del sud (Iugoslàvia). En el seu judici, que va començar el 12 d’octubre de 1914 en una presó militar de Sarajevo, va definir clarament les seves idees: ‘Sóc un nacionalista iugoslau i crec en la unificació de tots els eslaus del sud sota qualsevol forma d’estat, però que siguin lliures dels Àustria.’ I afegia que, per a aconseguir-ho, no dubtava gens a recórrer al ‘terror’.
Assabentat de la visita de Francesc Ferran d’Àustria i la seva dona Sofia a Sarajevo, Princip va veure una oportunitat única de clavar un cop mortal a l’imperi autro-hongarès que s’havia annexat Bòsnia el 1908. Amb l’ajuda d’alguns revolucionaris nacionalistes més, el 28 de juny de 1914 va esperar que el cotxe reial passés prop seu per a disparar a boca de canó contra l’arxiduc. En el tiroteig, també hi va morir Sofia, tot i que no entrava en el seu pla: ‘No sóc un criminal perquè vaig destruir el mal. Crec que sóc bo. A més, no volia assassinar Sofia, la vaig matar accidentalment’, va afirmar al començament del judici.
Després de disparar els dos trets, Princip va intentar de suïcidar-se amb una càpsula de cianur, però la va vomitar. En el judici, el tribunal no el va condemnar a la pena de mort perquè faltava un mes per al seu vintè aniversari, la data mínima de la justícia austríaca per a aplicar-la. En canvi, fou condemnat a vint anys de presó, però no en va aguantar ni quatre: les dures condicions d’empresonament a Terezin (Txèquia), la desnutrició i la tuberculosi van causar-li la mort el 28 d’abril de 1918, mig any abans de la fi de la Primera Guerra Mundial que havia fet esclatar avui fa un segle als carrers de Sarajevo.
Les autoritats austríaques, per por de convertir el seu cos en un mite dels nacionalistes eslaus, van decidir d’enterrar-lo secretament. Però un soldat txec que va participar en l’enterrament va revelar poc després l’indret on era i el 1920 les seves restes foren dutes al cementiri de Sant Marc de Sarajevo.
Rebel amb causa o terrorista?
La figura de Gavrilo Princip, cent anys després, continua essent motiu de debat encès en la controvertida regió balcànica. Al mateix poble de naixement, Obljaj, la tensió és palpable a l’hora de recordar el seu fill més famós. De fet, la casa on va néixer, convertida en museu durant la Iugoslàvia comunista, es va cremar durant l’última guerra i pràcticament no en queda res. Així com la comunitat sèrbia local, majoritària al poblet, té plans per a commemorar el magnicidi de fa un segle, el govern regional de majoria croata considera Princip un terrorista i s’oposa a qualsevol celebració.
Però potser on més es nota aquesta divisió d’opinions sobre Princip és en els llibres de text, tant als països sorgits de l’antiga Iugoslàvia com a les regions que formen la Federació bosniana. El Balkan Investigative Reporting Network, com destacava el diari The Guardian, ha analitzat en ocasió del centenari de l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran què en diuen, els texts escolars, de Gavrilo Princip, des que va esclatar Iugoslàvia: ‘Aquest país va desaparèixer fa vint-i-tres anys i el discurs unitari que es tenia de Princip també es va esvair perquè els nous estats sorgits tenien percepcions diferents del passat. Ara el passat s’ajusta en cada moment als discursos de cada elit governant.’
Sols a Bòsnia i Hercegovina, n’hi ha tres, de relats a les escoles. A les zones de majoria bosniana, com Sarajevo, Bihac i l’àrea de Zenica-Doboj, s’hi destaquen els vincles de Princip amb Sèrbia. A les àrees de majoria croata es descriu el grup de Princip, Jove Bòsnia, com a terrorista, mentre que a la Republika Srpska es descriu únicament com una organització i els llibres de text emfasitzen que l’imperi autro-hongarès va utilitzar l’assassinat de Francesc Ferran ‘per acusar Sèrbia’ i declarar-li la guerra.
Les múltiples visions de Princip també queden plasmades actualment a la Wikipedia, on entre més idiomes n’hi ha entrades en bosnià, croat i serbi, fins fa poques dècades considerats tots serbo-croat… que també té entrada a l’enciclopèdia en línia.
