25.06.2014 - 17:28
L’eurodiputat d’Esquerra Unida Willy Meyer ha anunciat que renunciava a l’escó obtingut a les eleccions europees del proppassat 25 de maig. En una conferència de premsa a Madrid ha dit que prenia la decisió per l’escàndol que havia significat la publicació del seu nom en una llista d’eurodiputats que es beneficiaven d’un fons de pensions del parlament europeu en una societat d’inversió de capital variable (SICAV) de Luxemburg. En aquesta llista, que circula des d’ahir a la xarxa, arran de la informació revelada per Infolibre, hi ha desenes d’eurodiputats de l’estat espanyol fins al 2009.
A més de Meyer, hi ha noms destacats com ara la candidata del PSOE en les últimes europees, Elena Valenciano, i el cap de llista del PP, Miguel Arias Cañete. També l’actual presidenta d’UPyD i ex-eurodiputada del PSOE, Rosa Díez, que hi consta amb domicili a Vílnius, la capital de Lituània.
També hi ha eurodiputats catalans, com els socialistes Raimon Obiols i Maria Badia; valencians, com el socialista Joan Calabuig; i dues ex-eurodiputades mallorquines, Teresa Riera (PSIB) i Francisca Bennàssar (PP).
Entre els del PP, també consta Jaime Mayor Oreja, el ministre Cristóbal Montoro i Íñigo Méndez de Vigo, l’actual secretari d’estat per la UE del govern de Rajoy, que el mes de febrer passat va insultar els catalans que volien la independència en la visita de Viviane Reding a Barcelona.
Com que el fons és una SICAV a Luxemburg, els eurodiputats només pagaven un 0,01% d’imposts. Aquest instrument d’inversió fou creat el 1994 i permetia als eurodiputats d’adherir-s’hi voluntàriament per assegurar-se una pensió a partir dels seixanta anys. Es feia una aportació de 1.190 euros al mes, i el parlament europeu hi aportava el doble d’aquesta quantitat, 2.300 euros.
L’eurocambra ha tret importància al fet que el fons de pensions vagi vinculat a una SICAV de Luxemburg. El 2012 els gestors del fons van obtenir un 9,4% de rendibilitat, segons que informa El Mundo.
Aquest mateix diari explica que la llista que s’ha difós correspon a una llista no exhaustiva publicada pel ‘think tank’ britànic Open Europe basant-se en unes investigacions del periodista alemany Hans-Martin Tillack el 2009 i que indicaven que hi havia uns 480 eurodiputats que fins aquell any n’havien participat.
Aquest fons va funcionar fins el 2009, quan va entrar en vigor el nou estatut de l’eurodiputat, pel quals els salaris i les prestacions socials, entre les quals les pensions, passaven a dependre de les institucions europees.
