24.06.2014 - 06:00
Per Sant Joan, el país celebra des de temps immemorials el solstici d’estiu. En moltes contrades, el foc, el ball i la festa s’han imposat aquesta nit de Sant Joan. Aquests dies hi ha hagut la flama del Canigó, que va davallar diumenge a la nit del cim nord-català i es va escampar per centenars de viles i ciutats del país, on aquesta nit ha encès les fogueres de la revetlla. També s’encendran avui les fogueres d’Alacant i les falles en alguns municipis del Pirineu, mentre que Ciutadella celebra la festa grossa, amb els cavalls de protagonistes.
Flama del Canigó
Un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafa, cada 22 de juny, el foc que des del 1955 roman encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà per a pujar-lo al Canigó. L’endemà, a trenc d’alba, comença la davallada perquè la flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre la foguera de la nit de Sant Joan.
Quatre-cents municipis del país van fer ahir actes de rebuda de la flama, amb el central a Barcelona: a migdia, representants de la mesa del Parlament de Catalunya van rebre la flama portada directament del Canigó; i a la tarda, la plaça de Sant Jaume va ser l’escenari de la rebuda popular de la flama, on es va encendre el peveter i el repartiment del foc que després es va escampar als barris de la ciutat.
Una de les novetats d’enguany va ser un concurs d’Instagram per a elegir la millor fotografia feta amb mòbil, amb l’etiqueta #FlamadelCanigó.
Falles del Pirineu
Sense deixar el Pirineu, a les comarques del Pallars i l’Alta Ribagorça, juntament amb l’Aran, es fan aquestes setmanes les falles, una tradició pre-cristiana per a celebrar l’arribada de l’estiu. Enguany es van començar a encendre a Durro el 14 de juny i l’última serà el 26 de juliol a Llesp. El gros de les baixades i cremades, amb tot, s’ha fet aquesta nit durant la revetlla de Sant Joan, a Boí, Casós, el Pont de Suert i Vilaller, a més d’Isil.
A Les, a la Vall d’Aran, la Nit de Sant Joan és també la de la Cremada de l’Haro, un arbre de grans dimensions, que s’ha plantat uns quants dies abans a la plaça Major i que es crema enmig de balls tradicionals.
Fogueres d’Alacant
A l’extrem sud del país, Alacant es troba de ple en les Fogueres de Sant Joan, una de les festes més especials de l’any (seguiment a Twitter). Els focs i els monuments de cartó pedra presideixen una programació plena de cavalcades, ofrenes, concerts, corregudes de bous i barraques on tothom pot menjar-se les típiques coques de tonyina i bacores. El punt culminant de les festes és quan es cremen les desenes de fogueres que s’han plantat.
Les fogueres alacantines es comencen a preparar força mesos abans als tallers dels artistes. A diferència de les falles de València, les fogueres no contenen crítica social ni descarnada, ans tenen un biaix més aviat artístic.
Aquesta celebració té les arrels en les piles d’andròmines i materials de rebuig que es cremaven la Nit de Sant Joan. La primera referència documentada que se’n té és del 1822. El batlle va ordenar que no s’encenguessin fogueres ni es disparessin coets aquella nit, ‘sota multa de vint a cent reals’. Malgrat les prohibicions explícites que es repetien cada any, el poble continuava encenent-ne, i a poc a poc van anar transformant-se i adquirint el to artístic d’avui.
Sant Joan a Ciutadella
A les Illes, Sant Joan és sinònim de Ciutadella, on se celebra la festa més esperada i esbojarrada de l’any. Amb tot, el protagonisme no és del foc, sinó dels cavalls i els ‘jaleos’. La festa grossa va començar ahir, quan el fabioler va demanar permís al Caixer Senyor per començar el replec de caixers i cavallers. Missa, caragols i corregudes en una festa que s’allarga fins a la matinada de Sant Joan. Avui les festes començaran a primera hora del matí, amb la ‘Qualcada’ i el replec de cavallers.
