23.06.2014 - 13:11
Els treballadors acomiadats des del 20 de juny hauran de pagar per primera vegada IRPF per les indemnitzacions. Així ho estableix la reforma fiscal aprovada pel govern espanyol els detalls de la qual ha anunciat avui el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Només quedaran exempts de tributació els primers 2.000 euros per any treballat. Una altra de les mesures incloses en la reforma és la rebaixa de les ajudes al lloguer i la reducció de les deduccions de què es podia beneficiar el contribuent per les aportacions a plans de pensions.
El govern espanyol preveu la limitació a 8.000 euros anuals les aportacions màximes a plans de pensions amb dret de deducció en l’IRPF.
D’altra banda, les retencions per a autònoms a l’estat espanyol amb rendes menors de 12.000 euros anuals baixaran del 21% al 15%. Montoro també ha explicat que no hi haurà més augments de l’IVA, però no hi haurà pas una rebaixa de l’IVA cultural, desatenent així una demanda reiterada pel sector. La reforma impositiva, que Montoro ja va començar a explicar divendres, es començarà a aplicar el mes vinent.
L’equip del Ministeri d’Hisenda encapçalat per Cristóbal Montoro ha presidit la roda de premsa per informar sobre el contingut de l’avantprojecte de reforma tributària que el consell de ministre va aprovar el divendres passat. Aquest avantprojecte es mantindrà publicat al portal del Ministeri d’Hisenda durant les pròximes dues setmanes per informació pública i possibilitat de presentació d’al·legacions.
Acomiadaments deixen d’estar exempts de tributació
L’única normativa que s’ha posat en marxa des d’aquell mateix divendres ha estat la referida als acomiadaments i l’exempció que fins ara tenien les indemnitzacions que percebien els treballadors. Amb data del passat divendres, i per evitar el que es coneix com ”efecte anunci”, aquestes indemnitzacions passaran a tributar en concepte d’IRPF de moment amb dues limitacions que seran per als treballadors que guanyin menys de 20.000 euros l’any i quan les indemnitzacions pactades siguin fins a 2.000 euros per any treballat.
Entre 20.000 euros i els 30.000 euros de sou anual, amb una indemnització mitjana de 2.750 euros per any treballat, tindran una exempció del 72% de la indemnització percebuda. Entre els 30.000 i els 40.000 euros l’exempció serà del 54,55% sobre la quantitat percebuda; en els casos de més de 50.000 euros l’any el 43,64% de la indemnització no tributarà IRPF, en el casos de més de 100.000 euros l’exempció serà del 21,82% i per últim en les indemnitzacions per sous de més de 150.000 euros l’exempció serà sobre només el 14,54% de la indemnització.
Aquests supòsits que queden exempts de tributació expliquen que l’objectiu de la mesura està destinada salaris anuals elevats. Tant el ministre Cristóbal Montoro, com el secretari d’Estat d’Hisenda, Fernando Ferré, han explicat que aquest nou tractament de les indemnitzacions s’haurà de debatre amb els agents socials i empresarials per arribar a un acord de consens.
Retenció del 15% per autònoms de menys de 12.000 euros
En relació amb la presentació de la reforma que es va fer el divendres passat, Hisenda ha entrat en el detall del nou tractament que tindran els empresaris autònoms i amb la reducció del tipus de retenció que tindran els autònoms que declarin menys de 12.000 euros l’any que passaran de tenir una retenció del 21% actual a una retenció del 15% a partir de l’1 de juliol mateix, sempre i quan més del 75% dels seus ingressos procedeixin d’activitat econòmiques pròpies. El 15% també es manté per a les empreses de nova creació. La retenció de la resta d’aquests professionals passarà a ser del 20%.
El Ministeri també ha explicat que en la reforma s’observen un conjunt de reformes en relació amb els contribuents que fins ara es mantenien en el règim tributari de mòduls. L’objectiu del govern es reduir els casos d’empresaris que es puguin acollir en aquest règim que es calcula en base als metres quadrats d’establiments comercials, el consum d’electricitat i el nombre d’empleats.
Menys mòduls
Quedaran excloses d’aquest règim les empreses o autònoms que facturin més de la meitat del seu negoci a empreses i no persones o consumidors directes. Fins ara, les empreses que facturaven 450.00 euros i declaraven despeses per menys de 300.000 euros podien optar a tributar via mòduls. A partir de la reforma aquests límits passen a ser de menys de 150.000 euros l’any o 150.000 euros de despeses.
L’avantpojecte manté en el règim de mòduls la majoria d’establiments que obtenen els seus ingressos de clients particulars o persones jurídiques com serien les fleques, pastisseries, la impressió de textos, comerç al por menor, cafeteries, restaurants, quioscos de premsa, hotels de dos estrelles cap avall, tallers de reparació, transport de viatgers per carretera, taxistes, missatgers, escoles i autoescoles, bugaderies i perruqueries, entre d’altres.
També es fa una exclusió favorable a què les activitats de ramaders i pagesia puguin mantenir el règim de tributació per mòduls.
Micromecenatge
Una altre de les novetats no explicada divendres passat és la incorporació de la figura del ”micromecenatge” i un especial tractament per a les donacions anuals de menys de 150 euros l’any, mesura destinada a incrementar el nombre de persones de rendes mitges i baixes que passin a participar del costum de finançar activitats socials i culturals.
Aquests mecenes de menys de 150 euros l’any tindran una exempció de fins el 75% de la donació. La quantitat que superi aquests 150 euros es beneficiarà de la deducció general que passarà del 25% actual al 30% que fixa la reforma. Aquest 30% es podrà ampliar fins el 35%, cinc punts més, en el casos que la donació vagi destinada durant més de tres anys a una determinada entitat. Amb aquesta mesura es vol que tenien fins ara aquestes donacions i que amb la reforma passaran al 30%, en cas de mantenir-se la donació en una mateixa organització durant un mínim de tres anys.
Aquesta mesura del mecenatge entrarà en vigor en un calendari de dos anys, entre el 2015 i el 2016.
El cinema tindrà incentius fiscals
L’activitat cinematogràfica i les productes de cinema passaran a gaudir dels incentius fiscals que fins ara es reservaven al món del teatre. Aquests mateixos incentius s’estendran a les produccions cinematogràfiques espanyoles i també a les produccions de cinema estrangera que decideixin rodar la pel·lícula al territori de l’estat espanyol.
L’incentiu serà del 20% en relació amb el primer milió, 18% en relació amb l’excés d’aquest primer milió amb el límit dels tres primers milions. Perquè les empreses estrangeres es puguin acollir en aquest incentius caldrà que el 15% de les despeses de la producció s’hagin fet a l’estat espanyol, amb un mínim de despesa d’1 milió d’euros i amb el límit de benefici fiscal per un total de 2,5 milions de despeses.
Les despeses de clients desapareixen
L’Impost de Societats presenta tota una sèrie de modificacions que ja es van explicar el divendres passat i que tenen com objectiu que el tipus nominal que té avui dia fixat ”s’aproximi” al tipus real que paguen les empreses. D’aquesta manera, el que farà el Ministeri és eliminar la majoria de desgravacions i únicament mantindrà les destinades a I+D i en els alguns casos augmentarà (per a les empreses que destinin a I+D més de la meitat de la facturació).
Un dels detalls que ha explicat aquest dilluns el Ministeri és que la partida de despeses per gestió de clients o captació de nous clients deixarà de ser variable i s’aplicarà un únic tipus que vindrà determinat per l’1% de la xifra de negoci de la companyia, cosa que posarà límits en aquesta partida que fins ara provocava litigis entre Hisenda i el contribuent empresa en el tràmit de pagament de l’impost.
Totes les empreses es podran beneficiar de la reducció del 30% al 28% el 2015 i al 25% el 2016 menys els bancs que mantindran el 30% que no es podran beneficiar d’aquest avantatges generals que gaudiran la resta de companyies de tots els sectors.
Les pimes i microempreses que utilitzin les noves figures presentades el divendres del fons de capitalització i el fons de nivell veuran com el tipus efectiu del seu impost de societats es pot situar en el 20,25%.
Dació en pagament i preferents
El Ministeri d’Hisenda vol posar fi als litigis que s’han generat a partir del casos de dació de l’habitatge per liquidar un deute bancari i ha fixant en la nova regulació l’exempció de les plusvàlues generades a partir d’aquesta dació i que fins ara l’Agència Tributària les observava com un guany patrimonial. A partir de la nova normativa aquesta plusvàlua quedarà exempta i també la plusvàlua corresponent municipal que gestionen els Ajuntaments.
En relació amb els estalviadors que el seu dia van invertir en preferents i els hi van bescanviar aquests productes per accions de l’entitat financera, si en el futur aquestes accions generen plusvàlues i recuperen la inversió, el Ministeri d’Hisenda ha establer també la seva exempció.
Els libres electrònics tributaran on es fa la descàrrega
El secretari d’Estat d’Hisenda també s’ha referit a una modificació del tractament fiscal que afectarà a la compra de llibres electrònics i descàrregues d’aquests continguts literaris. A partir de la nova legislació la tributació d’aquestes empreses que ofereixin aquest productes es farà en base a la legislació fiscal del país on es fa la descàrrega. Amb aquesta mesura es vol evitar el negoci de moltes empreses que tenien aquesta activitat i que havien posicionat el seu domicili fiscal en països que havien fixat una baixa tributació en aquest tipus d’activitat.
Baixar dèficit baixant impostos
El ministre Montoro ha dedicat gran part de la seva intervenció a defensar dues coses: que la mesura de reducció d’impostos estava destinada bàsicament a les rendes baixes i mitges i que la reducció d’ingressos calculada en 9.000 milions no suposaria l’incompliment de l’objectiu del dèficit compromès amb les autoritats europees i que forma part de la Llei d’Estabilitat Pressupostària.
Montoro ha explicat que el paquet de reforma fiscal s’havia d’estudiar en relació amb el PIB espanyol i d’aquesta manera es podia entendre que una reducció dels ingressos públics no era necessari que es compensessin amb una reducció de les despeses públiques i especialment de les despeses que es destinen al suport de l’estat del benestar i de les pensions.
El ministre ha dement un esforç de reflexió per entendre que aquesta menor recaptació dels ingressos tributari s’ha d’observar amb un escenari de ”proporcions” i per tant amb la previsió de què l’economia espanyola creixerà. ”Hi ha raonar en termes de PIB, que és com s’ha de fer, perquè sinó no es pot entendre res”, ha reblat.
Montoro ha afegit que ”reduir impostos no suposa necessàriament reduir recaptació” perquè amb aquesta reducció d’impostos es poden augmentar les recaptacions dels actuals contribuent a més de què s’incorporen les noves recaptacions de persones que deixen l’atur perquè s’incorporen a l’activitat econòmica i d’aquesta manera hi ha més ingressos tot i baixar els impostos, ha explicat.
El titular d’Hisenda ha reiterat que per complir amb els objectius de dèficit públic no es necessari reduir la despesa pública. L’objectiu de la reforma és que la despesa públic perdi pes en relació amb el PIB de l’economia espanyola i això no és necessari que passi per una reducció de la despesa pública sinó que pot passar ”i està passant” per un increment del pes en relació amb el PIB dels ingressos tributaris i per creixement en general de l’economia.
Montoro ha subratllat que des del començament de la crisi, el 2008, la despesa pública ha passat de significar el 41,1% del PIB en relació amb el PIB, fins el 40,1% que suposa actualment, després d’haver augmentat fins el més enllà del 46% en entre el 2009 i el 2010. Amb un comportament com aquest de la despesa pública, el que explica la millora del dèficit és que mentre el 2009 la recaptació era del 35% del PIB en el 2013 s’ha situat en el 38% del PIB i la previsió fins el 2017 s’enfilarà fins el 39%.
Aquestes reflexions sobre despesa i ingressos, han servit perquè Montoro defensés que no calia un increment de l’IVA com s’insisteix des del FMI i la Comissió Europea perquè amb l’augment del setembre del 2012 la recaptació ja s’està beneficiant com es demostra que els primer quatre mesos d’aquesta aquesta recaptació s’hagi incrementat el 4,8%.
Rebaixes en el tram central i no autonòmic
Montoro ha insistit en defensar que es tracta d’una reforma tributària que beneficia a les rendes baixes i mitges i que a partir de la seva publicació 1,6 milions de contribuents deixarà de tributar IRPF i d’aquests, 750.000 amb ingressos inferiors a 12.000 euros ni tant sols se’ls aplicarà retenció.
La nova reforma passa de 7 trams a 5, i la tarifa de l’impost es repartirà el 2016 entre el 19% i el 45%, sempre en els trams que tenen relació amb el Ministeri d’Hisenda i fora dels tipus que imposen les comunitats autònomes i que són competència d’aquests governs, s’ha encarregat d’aclarir el secretari d’Estat.
Ferré ha informat que en el Consell de Política Fiscal i Financera que es celebrarà dijous pròxim el govern i en concret el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques informarà als representants de les comunitat autònomes de les principals novetats de la reforma.
