20.06.2014 - 06:00
El grup liberal de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) del Parlament Europeu va aprovar dimarts l’admissió dels eurodiputats d’UPyD i Ciutadans, amb l’aval de dues terceres parts del grup i l’oposició de CDC i el PNB. Aquestes formacions sobiranistes van aconseguir arrencar el compromís de crear un subgrup d’estudi del dret de decidir i les fórmules institucionals per a expressar la voluntat democràtica dels ciutadans. Un dels homes que ha batallat a la primera línia per impedir que les dues formacions populistes i espanyolistes entressin al grup és Marc Guerrero (Twitter), vice-president dels liberals europeus.
En aquesta entrevista, Guerrero denuncia una operació d’estat contra el procés d’independència de Catalunya en el marc europeu i explica que ha viscut la guerra bruta de prop. És del parer que CDC es mantingui en el grup liberal i avisa que UPyD i Ciutadans podrien acabar essent expulsats, com hi acabaren temps enrere algunes formacions que no tenien un comportament democràtic o que no defensaven els principis liberals.
—Heu sofert un revés important amb l’entrada d’UPyD i Ciutadans al grup liberal. Què penseu fer?
—Nosaltres vam maldar per impedir l’entrada aquests dos partits, que no són liberals i que tenen tics antidemocràtics. No ho hem aconseguit. Però hi va haver un fet molt important. Abans de l’entrada d’aquests partits espanyolistes, tots els membres del grup parlamentari van aprovar un document que explícitament remarcava el dret de decidir dels catalans. Per tant, la família liberal europea, tot el grup parlamentari, dóna un suport explícit al dret de decidir, i qualsevol partit que en formi part també hi ha de donar suport. És a dir, que els incongruents són ells.
—El text aprovat dimarts no és tan explícit com dieu.
—És explícit perquè reconeix dos documents que s’han aprovat aquests últims mesos. Per una banda, la resolució de Rotterdam de la Internacional Liberal, que defensa ben clarament allò que els catalans decideixin a les urnes. Per una altra, el manifest aprovat a Londres pel Partit Liberal europeu, en què es deia que Europa s’havia de basar en la democràcia i el dret de decidir dels pobles. A més de la referència a aquests dos documents, s’ha fet una passa més. S’ha creat un espai al Parlament Europeu per a poder tractar del dret de decidir, la independència de Catalunya, Escòcia i la que es proposi, i la integració dels nous estats a la UE. Hem creat un grup de treball que serà integrat per membres del grup liberal i que podrà incorporar diputats d’uns altres grups, com ara els independentistes escocesos, els flamencs i més. És un pas important per a situar la qüestió encara més a primera plana de l’agenda europea.
—Vau dir que dimitiríeu de vice-president d’ALDE si no s’aconseguien els propòsits de CDC en la votació de dimarts. Amb l’entrada d’UPyD i Ciutadans, no hauríeu de dimitir?
—He de recordar que divendres, en la reunió del consell del Partit Liberal europeu, amb representants de tots els partits que en formen part, vaig dir que dimitiria si no es respectava el dret de decidir dels catalans i si no es tenien en compte les reclamacions de CDC. Jo no dimiteixo perquè el primer punt ha quedat més que demostrat que tot el grup parlamentari l’ha reconegut. En la segona qüestió referida a les condicions de Convergència, estic a disposició del partit per a allò que decideixi de fer. Si el partit decideix que no vol mantenir-se en aquest grup perquè no s’han respectat, no tardaré ni un segon a presentar la dimissió.
—Quina és la raó veritable del grup per a acceptar partits populistes, no liberals i poc democràtics?
—Hi ha dos elements determinants. Primer, la pressió que hi ha hagut en totes les negociacions per a la creació del nou govern europeu, la designació dels comissaris, les presidències de les comissions del parlament, la presidència i la mesa del parlament, etc. Hi ha una pressió perquè els grups han quedat a poca distància els uns dels altres i tothom vol entrar en el repartiment. Hi ha una lluita per veure qui aconsegueix la tercera plaça de l’eurocambra. Aquest és un primer element, important. Però hi ha un segon element també molt estimable: hi ha una autèntica operació d’estat per a dinamitar el procés d’independència de Catalunya en el marc europeu. I això demana, entre més coses, de foragitar CDC del grup liberal. N’estic plenament convençut perquè aquestes setmanes he viscut moltes coses rares i he vist molta guerra bruta. L’home més feliç per la sortida de Convergència del grup liberal seria el ministre Margallo. L’operació d’estat ja ha començat i han utilitzat totes les armes que han pogut per arraconar-nos. I dimarts vam avortar l’operació d’estat per dinamitar el procés català a Europa.
—Com és aquesta guerra bruta?
—Les reunions d’ambaixadors i el cos diplomàtic espanyol amb tots els eurodiputats és constant. I aquesta pressió no cessa. I es fa en un moment en què, contra la nostra voluntat, la UE és un club d’estats. Les decisions de qui presideix el Consell Europeu i qui forma part de la Comissió les prenen els estats. Entre els quals hi ha Espanya. I Espanya posa condicions i imposa la seva voluntat. Per exemple, poden dir ‘si voleu tenir aquest càrrec, heu d’expulsar els nacionalistes catalans del grup liberal europeu’.
—Voleu dir que el govern espanyol ha promès un càrrec a Verhofstadt en canvi d’acceptar UPyD i Ciutadans?
—No dic això. Dic que el govern espanyol es troba implicat en una operació d’estat i desplega una guerra bruta molt dura. Utilitzen totes les eines que tenen a l’abast. També la influència en el repartiment de càrrecs.
—CDC va preparar un dossier amb retalls de premsa i documentació perquè la direcció del grup liberal i els partits membres poguessin comprovar les actituds antidemocràtiques, irrespectuoses i bel·ligerants d’aquests partits. Trobo que aquest recull no els va impressionar gens.
—Es van explicar les declaracions públiques que han fet aquests partits en seus parlamentàries i fora. També els comentaris que fan a les xarxes socials. La voluntat era de mostrar el seu tarannà i formes agressives. Cal tenir en compte que la pressió per la tercera posició al parlament i l’operació d’estat contra la independència han tingut un pes molt important que no hem pogut contrarestar. Però jo estic convençut que els eurodiputats del parlament i del nostre grup veuran quina és l’actitud d’aquests dos partits. Ja ho vam veure ahir en la primera intervenció histriònica d’algun membre d’aquests partits [en referència a les amenaces de Ciutadans de querellar-se contra CDC]. Els grups són oberts. L’experiència ens diu que alguns partits han estat expulsats del seu grup perquè no tenien un comportament democràtic o, com ha passat en el nostre grup, perquè no respectaven els principis liberals. Ja veurem què passa d’ara endavant. Jo crec que val la pena de prendre vàlium i aguantar perquè l’alternativa, que és sortir, és la que voldrien ells. No ens convé, com a país.
—Voleu dir que és positiu compartir grup parlamentari amb UPyD i Ciutadans?
—La nostra responsabilitat és prendre les decisions que en cada moment trobem més positives per al país i per al procés d’independència. Vivim un moment històric. Aquestes setmanes i mesos vinents tindran molta intensitat, i això ho tenim molt present. Cal valorar els actius, que n’hi ha molts. Penso que la nostra sortida ara seria com una expulsió. I abandonaríem un espai fonamental en contacte constant amb catorze governs i totes les relacions que això implica, que crec que ens ha de ser molt útil per a encarar aquests mesos tan decisius per a Catalunya.
—Tremosa sempre ha reconegut que havia treballat amb bona sintonia amb els diputats de l’Aliança Lliure Europea i el grup dels Verds. És la sortida més natural?
—Insisteixo que penso que la bona opció és la que hem fet de moment de romandre en el grup liberal i veure com evoluciona la cosa. Hem de mirar si el grup respon als nostres interessos o no d’ara endavant. I hem d’observar un altre element. La transversalitat catalana al Parlament Europeu, que a mi em sembla fonamental, s’ha fet molt bé especialment amb ICV i ERC. La imatge d’unitat que s’ha donat aquests últims anys es pot mantenir, sigui quina sigui la decisió que acabem prenent respecte del nostre grup. La llibertat de vot permet de fer actuacions conjuntes sempre que es cregui convenient. El Parlament Europeu no és tan restrictiu com els parlaments català i espanyol. Aquesta transversalitat hi ha de ser i hi serà.
—Per tant, no veieu amb bons ulls l’opció d’anar a l’ALE o seguir els passos dels flamencs i anar amb els ‘tories’ britànics.
—Sobre les opcions d’anar a uns altres grups, no hi ha un ventall gaire gran. En el nostre cas hi ha dos grups, el dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) i els Verds-ALE, que tenen elements positius i també en tenen de negatius. A l’ECR compartiríem grup amb elements d’extrema dreta i amb euroscèptics. I nosaltres no ho som. I a l’ALE quedaríem aïllats en el joc polític i les negociacions d’alt nivell. La meva posició és que l’actiu principal continua essent el grup liberal, perquè és un dels grups majoritaris, amb catorze partits que governen als seus estats, i perquè defensa el dret de decidir.
—L’acceptació d’UPyD i Ciutadans al grup parlamentari és un primer pas per a l’entrada al Partit Liberal europeu i a la Internacional Liberal?
—Són qüestions diferents. Al grup del Parlament Europeu hi ha formacions que no són al Partit Liberal europeu. La situació inversa no és possible. És a dir, no hi pot haver cap eurodiputat d’un partit integrat al Partit Liberal europeu que no formi part del grup dels liberals i demòcrates al parlament. En el cas d’UPyD i Ciutadans formaran part del grup, però no seran al partit. No ho han ni demanat ni ho hem considerat.
