17.06.2014 - 04:34
El setmanari esportiu France Football publica en l’edició d’aquesta setmana una completa enquesta sobre els tentacles de Catar 2022, en què apareix el FC Barcelona d’una manera manera destacada. S’hi critica l’elecció de l’emirat per al mundial de futbol, com més va més qüestionat, i s’hi conclou: ‘Tots els camins porten a Espanya.’ Això sota una gran foto del Camp Nou decorat amb pancartes de Catar.
Segons France Football, Catar i Espanya van pactar el suport mutu, il·legal, a les candidatures ibèrica del 2018 i cataresa del 2022. El beneplàcit espanyol era fonamental per a tombar un dels recels més forts d’un seguit de països contra Catar: el recel que despertava la manca de tradició futbolística del país. El suport espanyol va servir especialment per a convèncer qui-sap-los dirigents de països sud-americans que hi donessin el vot, necessari a l’hora de guanyar el mundial. El setmanari destaca el paper d’Ángel Maria Villar, president de la Federació Espanyola de Futbol, i de Sandro Rosell, com és sabut amic íntim de Ricardo Texeira, aleshores president de la poderosa federació del Brasil.
El paper de Jaume Fluxà
La dada més nova de les que publica France Football fa referència al paper de Jaume Fluxà, que sembla que fou la peça clau per a l’entesa entre cataresos i espanyols. Fluxà hi és descrit com un empresari mallorquí i conseller principal de la Banca Rothschild a l’estat espanyol, encarregat d’implantar el banc a Catar. Més tard va ser un assessor principal del grup Al Jaber, una de les empreses d’infraestructures més grans del món i responsable de moltes de les construccions en marxa a l’emirat. El vice-president del FC Barcelona Carles Vilarubí és també conseller de la Banca Rothschild a l’estat espanyol i el setmanari el defineix com ‘un els col·legues’ de Fluxà. El 2010 Fluxà, que políticament havia format part d’Unió Mallorquina, va ser breument detingut durant les investigacions de l’operació Bonsai.
Segons France Football, Fluxà va treballar per a vincular les dues candidatures i organitzà un viatge molt discret dels dirigents futbolístics de Catar, encapçalats per Hassan al-Thawadi, a Madrid, on es van reunir amb Florentino Pérez i amb Ángel Maria Villar, per a arranjar un bescanvi de vots entre les candidatures ibèrica (que acabà fracassant) i cataresa. El Reial Madrid ha negat a France Football que es fes aquesta reunió.
Però quin interès hi tenia, el Madrid? Sempre segons France Football, l’interès no estava tant en el club com en els negocis del president. Florentino Pérez controla, per una banda, la societat Iberostar, que va ser fundada el 1986 per la família de Jaume Fluxà, i que ara és part del hòlding ACS, del qual el president del Reial Madrid és el principal accionista. I, per una altra, controla també la societat Hochtief, en la qual l’estat catarès és un inversor minoritari i que ara mateix fa unes obres colossals a l’emirat. Si més no en una d’aquestes grans obres, la construcció de 56 quilòmetres d’autopistes a Doha, el seu soci és Al Jaber, l’empresa de la qual Jaume Fluxà és l’assessor. De tot plegat, el setmanari francès en dedueix que els interessos econòmics i personals tenen un gran pes a l’hora d’explicar la relació futbolística entre el Reial Madrid i el Barcelona d’una banda i Catar d’una altra.
Pel que fa a Sandro Rosell, el setmanari publica uns documents que sembla que demostren que la societat BSM, de la qual és propietari, es va beneficiar dels acords de l’acadèmia Aspire per a joves jugadors, organitzada amb personal del FC Barcelona i el Reial Madrid, i que també va servir per a aconseguir vots d’uns quants països, sobretot africans. Concretament, presenta una fotocòpia del que sembla un contracte signat el 2008 per Alexandre Rosell Feliu, com a director de BSM, per valor de 2.754 milions d’euros. El contracte sembla que posava els coneixements de BSM al servei de l’Acadèmia Aspire, una acadèmia esportiva de Catar que mira de reclutar els millors jugadors joves de tot el món. L’acadèmia ha obert centres esportius arreu, però als periodistes de France Football els crida l’atenció que en el cas d’Àfrica totes les acadèmies siguin en els països els directius dels quals tenien el dret de votar si Catar obtenia el Mundial o no.
