15.06.2014 - 06:00
És la nova nineta dels ulls dels principals fons d’inversió de Silicon Valley. L’empresa tecnològica californiana Uber, amb 13.355 milions d’euros, té de fet una de les valoracions més altes de la història de les ‘start ups’. La dada, l’ha feta pública recentment el seu fundador i director executiu, Travis Kalanick, en una nota de celebració dels quatre anys d’aquesta aplicació de transport entre particulars basada en l’anomenat ‘consum col·laboratiu’: a partir d’aquest concepte, l’app mòbil connecta directament passatgers amb conductors particulars per a desplaçaments amb tarifes pre-fixades.
I és que d’aquestes empreses de capital risc (entre les quals hi ha de manera destacada Google), Kalanick i companyia n’acaba de rebre un magnífic regal d’aniversari: en l’ultima ronda de finançament ha sumat 889 milions d’euros més per a continuar ampliant aquesta comunitat de transport compartit ja present en cent trenta ciutats de tot el món, com Barcelona.
Uber, amb tot, genera tantes passions entre inversors i usuaris com detractors entre els sectors directament afectats: el gremi de taxistes i dels conductors professionals, a més dels legisladors del transport públic. Pràcticament totes les administracions municipals i regionals dels indrets on aquest servei ha començat a desplegar la seva xarxa de vehicles s’hi han hagut de pronunciar. Tot i que la Comissió Europea es va mostrar en contra de prohibir aquesta mena de serveis fa dues setmanes, les ciutats de Brussel·les, Londres i París, per exemple, ja han tingut conflictes normatius i s’han vist empeses a legislar sobre transport entre particulars. En el cas de Barcelona, on Uber va aterrar fa dos mesos i aquesta mateixa setmana també s’ha fet la protesta europea de taxistes contra l’aplicació, la Generalitat ja ha obert un expedient informatiu per a estudiar si el nou sistema de transport no professional trenca les normes establertes. I el Ministeri de Foment espanyol ha irromput fa poc en el conflicte d’empreses de transport compartit amb l’anunci de possibles sancions als usuaris.
A l’altre extrem hi ha algunes associacions de consumidors que demanen al govern espanyol que estableixi regles clares que resolguin el buit legal actual i permetin i afavoreixin aquestes apostes de consum col·laboratiu, que cerquen l’optimització de recursos. A això s’agafen justament els responsables d’Uber a Barcelona, que insisteixen que es tracta d’una empresa tecnològica de solucions intel·ligents per a la mobilitat urbana i que no es dedica en cap cas al transport de viatgers, sinó que posa en contacte particulars perquè se’n beneficiïn mútuament: ‘La nostra activitat se centra a crear comunitats d’usuaris que es posen en contacte entre si.’
