13.06.2014 - 13:18
En la defensa de la consulta del 9-N ‘no es pot fer marxa enrere’ perquè un canvi d’estratègia no ‘ens portaria a una situació millor’. Ho ha afirmat Artur Mas, president de la Generalitat, en resposta a un dels empresaris que participen en la vint-i-cinquena Trobada Empresarial al Pirineu. Mas, que ha inaugurat la jornada, ha advertit que calia continuar endavant per tal de donar resposta a un procés de desmuntatge de l’autogovern de Catalunya que s’havia de frenar. En relació amb el dèficit de les balances fiscals, el president ha anat més lluny que el conseller Andreu Mas-Colell i ha dit que era un dèficit que n només frenava els catalans sinó que els restava capacitats.
Mas ha dividit el discurs d’inauguració en dues parts ben diferenciades. En una primera, ha destacat les fortaleses ‘sòlides’ de l’economia catalana en matèries d’internacionalització, educació i formació i recerca i universitat, que fan de Catalunya, tot i la seva dimensió petita, un país competitiu com ho és Holanda o Dinamarca. En la segona part, s’ha adreçat als empresari i els ha deixat clar que el projecte de defensa de la consulta havia d’anar endavant, mantenint les ‘àmplies majories’ socials que arrossegava i amb el caràcter ‘positiu’ que l’havia caracteritzat fins ara. Mas ha defensat aquesta estratègia perquè: ‘El preu que es pagaria per no anar endavant seria molt més alt i això ho té present una gran majoria de la societat catalana’.
El president s’avançava d’aquesta manera al sentit d’alguna de les preguntes dels empresaris de la Trobada, que feien referència a les ‘incerteses’ del procés sobiranista en relació amb el manteniment de les empreses dins de la Unió Europea. Mas ha dit que en aquest moment el debat no era la independència sinó la defensa de la consulta i el dret de decidir. ‘La independència no és l’objectiu central’ de l’actuació del govern perquè això ‘trencaria el consens’ polític que s’ha construït a favor de la consulta. La batalla no és la independència sinó la defensa del dret de decidir. ‘Ser subordinats a un estat central o tenir una autonomia pròpia per decidir o no; aquí és on hi ha la majoria social’. Ha dit que no érem en un procés de construcció d’un nou estat sinó ‘en el punt de poder decidir-ho’.
En tot cas, ha reflexionat Mas, la possibilitat de quedar fora de la UE no dependria de Catalunya ni de la UE, que té una voluntat de fer-se més gran, sinó que ‘algun país’ en vetés l’entrada. Ha defensat, però, que si el procés d’independència avancés en ‘circumstàncies normals’ es faria amb ‘el manteniment de l’estatus quo’. Ha reconegut que no hi havia cap certesa absoluta, però és aquí on ha estat taxatiu i ha defensat que no es podia fer cap marxa enrere. El projecte de la consulta és un ‘projecte definit’ que va endavant de manera positiva, pacíficament i serenament ‘i amb el desig de trobar un clima per arribar a un acord sense renunciar als aspectes de fons’. Mas ha insistit en la voluntat de diàleg del govern malgrat la manca de resposta.
Balances fiscals
En la seva intervenció, el president ha recordat les xifres de les balances fiscals que ha elaborat el Departament d’Economia i Coneixement i que va presentar ahir el conseller Andreu Mas-Colell. Mas ha anat més lluny que el conseller i ha dit que el manteniment d’aquest desequilibri fiscal ‘no només ens frena sinó que ens resta capacitats’ pel desenvolupament de l’economia catalana.
El president ha defensat l’aportació de solidaritat però ‘en una proporció digerible’ per a tothom i per a l’economia, perquè rere aquestes aportacions hi havia el fet de garantir la sostenibilitat dels pilars de l’estat del benestar i les infrastructures necessàries per mantenir el nivell de competitivitat de l’economia catalana.
Conjuntura econòmica positiva
Mas ha reconegut que la conjuntura d’aquesta trobada coincideix amb les primeres dades econòmiques positives d’una llarga crisi econòmica. Unes dades que tenen un ‘cert grau de solidesa’ que permeten tenir una visió diferents sobre els pròxims anys. El president ha reflexionat davant els empresaris reunits a la Seu sobre els ‘moviments de fons’ que s’estan consolidant en l’economia catalana i ha destacat que per dimensió es pot comparar amb els principals països europeus.
Un d’aquests moviments és la forta internacionalització de l’activitat empresarial, que en les seves vendes a l’exterior concentra el 25% de les exportacions de l’estat espanyol i com a país ha estat el 2013 la primera regió europea en atraure inversió productiva. En aquest àmbit d’internacionalització, el president també ha destacat el pes del turisme que amb 15 milions de turistes l’any és una de les regions turístiques europees més importants per nombre de visitants.
L’altre factor destacable del perfil de l’economia catalana és el nivell de formació que en aquests moments ha millorat en la reducció de l’abandonament dels estudis i per tant amb una disminució de l’índex de fracàs escolar. Les últimes dades escolars indiquen que els alumnes milloren en coneixement de català, castellà, anglès i matemàtiques, matèries on el Govern subratlla més els seus esforços en l’àmbit de l’ensenyament.
Mas ha destacat l’evolució positiva que s’està donant en la formació professional dual que ens els dos últims dos anys s’ha passat de tenir 118 empreses que acollien estudiants en els seus centres de treball i en l’actualitat hi ha són 350 empreses.
El tercer moviment de fons de l’economia catalana és la producció científica i la recerca. Pel president el repte és aconseguir que aquesta recerca es converteix amb investigació productiva útil per a les empreses. Catalunya és el segon país de la Unió Europea en recepció d’ajuts per càpita de producció científica, després d’Holanda.
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, ha intervingut poc abans del president Mas i ha fet una crida als empresaris i a la Generalitat per ‘apostar pel Pirineu’ que suposa el 20% del territori de Catalunya i concentra l’1% de la població catalana.
