08.06.2014 - 06:00
Aquest matí es farà entre Durango i Pamplona, al País Basc, una cadena humana per demanar el dret de decidir del poble basc. Durant molts mesos tot d’entitats socials basques han maldat per fer realitat la Gure Esku Dago, insiprada en la Via Catalana, amb un recorregut de 123 quilòmetres (mapa), per al qual fan falta no pas menys de cinquanta mil participants donant-se la mà. Vint-i-cinc mitjans mitjans bascos col·laboren per a oferir una emissió en directe de l’acció, de les 10.00 a les 14.00, que també podreu veure a VilaWeb.
L’emissió en directe
Entre els mitjans que han fet possible l’emissió en directe (ETB hi ha renunciat), hi ha diaris, setmanaris, ràdios i mitjans locals. Són Berria, Ahotsa.info, Aiaraldea, Anboto, Argia, Arrosa sarda, Beleixe irratia, Barren, Goiena, Goierri irratia i Goierri TB, Guaixe, Hamaika telebista, Hitza, Hitzondo, Info7, Librean zuzenekoak, Gara-Naiz, Piztu, Tolosaldeko Ataria, Tokikom, Topatu.info, Uriola.info i 25 Geltokia.
Durant el programa en directe hi haurà connexions amb webcam amb diversos punts del recorregut, a més d’una càmera que captarà imatges des d’un helicòpter.
La cadena humana
La cadena humana basca es va començar a organitzar ara fa un any per posar l’accent en la necessitat d’una acció unitària a Euskal Herria. ‘L’objectiu principal és aconseguir l’activació i l’adhesió ciutadana en favor del dret de decidir dels bascs i basques des de la pluralitat i la participació, i oferir un paraigua a les iniciatives locals’ que puguin sorgir, explicaven els promotors de Gure Esku Dago. Entre aquestes iniciatives locals prèvies a la cadena, el cap de setmana passat la colla castellera dels Nens del Vendrell va actuar en uns quants municipis per on passarà la cadena.
La diàspora basca s’hi afegeix
A banda els participants en la cadena humana entre Durango i Pamplona, molts centres bascs de tot el món també han mostrat interès a donar-se la mà. Avui mateix comença l’Euskaltzaleak de Buenos Aires (Argentina), demà ho fa el casal basc de Londres i diumenge, els de Nova York, San Francisco, Boise (Utah), Santiago de Xile, Montevideo (Uruguai), Mèxic…
Cadenes humanes
La via basca s’anomena Gure Esku Dago, que en èuscar significa ‘és a les nostres mans’. Tant la via basca com la catalana tenen grans precedents històrics. A la Via Bàltica del 23 d’agost de 1989, en ocasió del cinquantè aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop entre l’URSS i l’Alemanya nazi, més d’un milió i mig de persones van participar en una cadena humana de 560 km que anava de Vílnius (Lituània) a Tallinn (Estònia), passant per Riga (Letònia). A banda denunciar l’autoritarisme soviètic, s’hi reivindicava la independència, que es va assolir dos anys després.
Pocs mesos més tard, el 22 de gener de 1990, en el setanta-unè aniversari de l’Acta d’Unificació de la República Popular d’Ucraïna i la República Popular d’Ucraïna Occidental, el Moviment Popular (Rukh) va mobilitzar centenars de milers d’ucraïnesos en cinc-cents quilòmetres entre la capital, Kíev, i la ciutat occidental de Lviv, per demostrar que no hi havia dues Ucraïnes, sinó una de sola.
