05.06.2014 - 06:00
Dimarts, operaris d’una empresa de demolicions han malmès una escultura emblemàtica de grans dimensions d’Antoni Miró, ’25 d’abril de 1707′, situada a l’entrada de la ciutat de Gandia. La raó: no és una empresa especialitzada en trasllat de peces d’art. L’ha contractada el batlle, Arturo Torró, del PP, que no ha parat –des de fa un any– fins que no ha aconseguit de llevar-la del seu lloc original, incomplint totes les garanties de seguretat i sense acord amb l’artista, tot i haver-s’hi compromès davant el jutge. Antoni Miró diu que són raons ideològiques les que mouen l’alcalde, i relata la successió dels fets. Es mostra decebut i indefens per la inhibició de la justícia.
Qui us la va encarregar l’escultura ’25 d’abril de 1707′, que commemora els tres-cents anys de la batalla d’Almansa?
—La vaig realitzar el 2006 i la vaig instal·lar el 2007. Era un encàrrec de l’Ajuntament de Gandia i la va pagar el Ministeri de Foment, perquè l’escultura es va instal·lar a l’entrada de Gandia durant una remodelació urbanística de la zona. En aquell moment l’alcalde era socialista, i hi havia un regidor de Cultura, Jaume Borràs, favorable a l’escultura, i sobretot un assessor seu, Néstor Novell, que sempre ha estat molt sensible a la cultura del país.
—Va tenir cap mena d’oposició l’escultura quan es va instal·lar?
—No va tenir cap mena d’oposició, ningú no hi va fer cap pintada ni cap agressió. A més, es va instal·lar enmig d’una rotonda que absorbeix molt de trànsit. De manera que vaig estudiar aquest aspecte. Per això la vaig fer molt transparent, tot i les dimensions i el gruix, i no hi hagué mai cap accident.
—I, doncs, per què el nou batlle del PP, Arturo Torró, no ha parat fins que no l’ha llevada de l’entrada de Gandia? Raons ideològiques?
—Efectivament, perquè ell és un blaver i considera que l’escultura és catalanista. Tot va començar el juliol del 2013, quan va anunciar en un ple municipal que la llevaria.
—I què vau fer?
—El meu advocat, Joan Llinares, expert en propietat intel·lectual, va fer un escrit enumerant totes les lleis que vulnerava aquesta acció unilateral. Aleshores, el batlle va canviar de terminologia. Ja no va dir que la volia eliminar, va dir que la volia traslladar. Donava arguments absurds, com ara que els madrilenys no l’entenien, l’escultura. Aquest argument el va adduir als inicis del conflicte. I cap al final deia que havia descobert que des d’una perspectiva concreta l’escultura mostrava les quatre barres. Mare meua! Si són enormes, les quatre barres, i no són pas amagades, i són tan catalanes com valencianes com de l’Aragó!
—Un cop anunciada la voluntat de retirar l’escultura, què va passar?
—A mitjan juliol de 2013, l’alcalde deia que l’1 d’agost retiraria l’escultura. Però aleshores li vam fer saber per carta que sense el meu consentiment no podien tocar la peça. Em van venir a veure de l’ajuntament i vam quedar que en dos mesos em proposarien alguns llocs alternatius i que els discutiríem. Quan va passar aquest temps, vaig acceptar de visitar un emplaçament alternatiu que em proposaven, el Parc del País Valencià (que també volien canviar-li el nom). Jo només vaig acceptar de visitar el lloc per estudiar-lo, però ells van convocar una conferència de premsa anunciant el canvi d’emplaçament i dient que jo hi estava d’acord. Parlaven de fets consumats. Mentien a consciència. La meua reacció de protesta va ser no anar-hi i posar una demanda per la via penal contra l’alcalde i el regidor de Cultura. Demanava al jutge mesures cautelars per a evitar que tocaren la peça. Era el mes d’octubre.
—I?
—Al gener o febrer l’alcalde i el regidor de Cultura van dir davant del jutge que el canvi de lloc responia a la voluntat de millorar l’emplaçament de l’escultura, que es faria de comú acord amb mi i amb les condicions de seguretat que jo marcara. Són uns professionals de la mentida. El jutge se’ls va creure i no va aplicar mesures cautelars.
—I amb un procés judicial activat, el batlle Arturo Torró ha tirat pel dret ara?
—Han esperat que passaren les eleccions europees i han llevat l’escultura. Tot i que hi havia una demanda, que nosaltres teníem el convenciment que s’allargaria prou perquè aquest individu ja no fóra alcalde de Gandia i evitar així un fet absurd que significarà una despesa completament innecessària per als ciutadans de Gandia.
—El canvi d’emplaçament de l’escultura fou dimarts a primera hora del matí. Us van avisar?
—No em va avisar pas l’ajuntament. Em va avisar una altra gent quan va veure que començaven a tallar la peça.
—L’han tallada?
—L’escultura consta de dues peces grans de 12,5 metres i a cada banda exterior, formant un angle, en forma d’ela, hi ha d’una peça de quatre metres que és el que fa que s’aguanten les peces grans. Aquesta ela es plegava sobre si mateixa perquè es poguera traslladar en un tràiler en les condicions que marquen les ordenances. Però, és clar, després de set anys, les frontisses s’han rovellat i han quedat enganxades i no permeten plegar-se. De manera que els operaris van plegar les peces amb mesures dràstiques, tallant-les. També han tallar arran de terra les llances que hi ha col·locades, tot i que s’enfonsaven en una base de formigó armat imponent.
—I el trasllat s’ha fet en condicions?
—Cap ni una. En compte de contractar una empresa especialitzada en aquesta classe de trasllats, han contractat una empresa de demolicions. Els operaris hi han caminat per sobre, l’han fixada amb cadenes, manotades, ratllades… una barbaritat. I no m’han deixat dirigir l’operació de trasllat. És un incompliment darrere un altre. Aquest Torró ho fa tot així, de mala manera, amb impunitat, com si fóra de la màfia. És una persona molt deshonesta. I no cobra el sou d’alcalde perquè el té embargat!
—I on l’han col·locada, al final, l’escultura?
—L’han posat a prop dels jutjats de Gandia, a l’altra banda del poble.
—Tinc entès que vau anar als jutjats dimarts al matí, per intentar aturar l’operació.
—Vam intentar sense èxit que algun jutge ens atenguera, aplicara les mesures cautelars i es poguera parar el trasllat. Vam estar tres hores als jutjats i no vam aconseguir res. Al final vam posar una denúncia al jutjat de guàrdia. La sensació d’impotència i d’indefensió era absoluta. Semblava que hi haguera connivència entre els jutges i l’alcalde. La veritat és que m’ha quedat la sensació que una persona que haja de defensar-se d’alguna cosa, no pot. L’actitud de la justícia espanyola ha estat lamentable. Si arriba a ser una cosa de vida o mort, ara seria mort.
—Duran aquest any heu rebut el suport dels partits polítics de l’oposició i del món de la cultura?
—Les associacions culturals, fins i tot les falles, m’han donat suport. I un centenar d’artistes, intel·lectuals i gent de la cultura ha signat un manifest contra l’acció de l’alcalde.
—I el Ministeri de Foment espanyol?
—No ha donat resposta a cap de les comunicacions que li hem enviat per burofax.
—La vostra resposta serà una nova demanda?
—Oi tant! una indemnització per danys i perjudicis i que obligue l’ajuntament a restituir l’escultura al lloc d’origen. Volíem evitar això, volíem evitar que aquest fet tinguera un cost per a la gent de Gandia, però no ho hem pogut frenar. I demanaré una indemnització, perquè no hi ha cap motiu per haver canviat l’escultura de lloc, és un caprici de l’alcalde. És un motiu ideològic.
