03.06.2014 - 16:39
Juan Carlos perdrà la inviolabilitat de què gaudeix ara com a rei espanyol des del moment en què signi l’abdicació, que ahir va anunciar. Així ho asseguren fonts de la casa reial que cita el diari El País, segons les quals les infantes Elena i Cristina deixaran de pertànyer a la família reial, que quedarà reduïda a sis membres: els nous reis, Elionor i Sofia i els encara monarques espanyols: Juan Carlos i Sofia. Com a tal, doncs, Juan Carlos continuarà cobrant una assignació, d’entre els gairebé 700.000 euros que la casa reial ha pressupostat per a enguany per a la família reial.
Juan Carlos signarà la llei d’abdicació en una cerimònia al palau reial el mateix dia que s’aprovi en el congrés, que podria ser el 18 de juny, o uns dies més endavant.
Avui mateix el consell de ministres extraordinari ha aprovat el decret de llei orgànica de successió a la corona, que no preveu pas cap protecció jurídica addicional al rei, un cop abdiqui. La constitució espanyola, en l’article 56.3, diu que ‘la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat’. És clar que aquesta condició es perd en cas de mort, però què passa en cas d’abdicació? Segons els juristes consultats pel diari Público, Juan Carlos podrà ser jutjat, però no pas amb caràcter retroactiu, és a dir, només se’l podrà jutjar pels delictes que pugui cometre des del moment en què deixi de ser rei, no pas pels que hagi pogut cometre mentre era rei.
El decret de llei orgànica aprovat avui consta d’un article únic amb dos punts: el primer recull l’abdicació del monarca i el segon estipula que entrarà en vigor en el moment en què la Llei estigui publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El govern de Rajoy també ha aprovat una declaració de suport al rei Joan Carles on assegura que el monarca sempre ha desenvolupat les seves funcions de forma entregada i on destaca el paper de la monarquia com a garantia d’unitat dels espanyols.
El document, s’ha aprovat en un consell de ministres que ha durat una hora i mitja, no aborda la situació i el tractament del rei Joan Carles un cop abdiqui. A la seva exposició de motius recull sencera la declaració institucional del monarca i a la part dispositiva consta d’un article únic format per dos punts.
El primer diu textualment que ‘S.M. el Rei Joan Carles I de Borbó abdica la Corona d’Espanya’ i el segon que ‘l’abdicació serà efectiva en el moment d’entrada en vigor de la present llei orgànica’. S’hi afegeix una disposició final única que estipula que entrarà en vigor en el moment de la seva publicació al BOE.
El consell de ministres ha acompanyat la llei d’una declaració institucional on assegura que sense ‘l’impuls i lideratge’ del Rei Joan Carles ‘la transició senzillament no hagués estat possible’ i afegeix que ‘si Espanya és avui un estat de dret modern i democràtic… és, en gran mesura, pel regnat de Joan Carles I’.
Segons el document, durant aquests 39 anys el monarca ha desplegat les seves funcions ‘de forma decidida i entregada’ i ha contribuït de forma decisiva a que ‘Espanya sigui un actor important i respectat al concert de les nacions’.
