Avanç editorial: ‘Berlin Alexanderplatz’ d’Alfred Döblin

Josep Cots, editor de 1984, explica a VilaWeb la importància de ‘Berlin Alexanderplatz’ d’Alfred Döblin per l’editorial, que enguany fa trenta anys. Aquesta és una segona edició després de publicar el títol per primera vegada en els inicis del projecte: «’Berlin Alexanderplatz’ és una obra emblemàtica de la literatura universal que està estretament associada a la fundació de l’editorial, aquest any en farà trenta, i a l’estreta col·laboració i suport que Carme Serrallonga va mantenir amb el nostre projecte. L’edició d’aquest llibre en les llargues xerrades amb Carme Serrallonga, que el va traduir, em va proporcionar una satisfacció intel·lectual inoblidable. La traducció de l’obra va rebre el premi Crítica Serra d’Or l’any 1988. Aquesta segona edició, ara a la col·lecció Mirmanda, conserva intacte el pròleg que Josep M. Carandell va escriure amb motiu de la primera edició, i d’aquesta manera esdevé també un petit homenatge i un record tant per a ell com per a Carme Serrallonga, ambdós traspassats.» Us oferim un fragment de la novel·la (pdf).

Continua Josep Cots: ‘Hi ha poques obres que tinguin com a protagonista la ciutat i una de les que s’acosta més al model és sense dubte ‘Berlin Alexanderplatz’. És la novel·la realista per excel·lència, un llibre insòlit tant per la seva forma com pel seu fons que enllaça amb els corrents literaris vigents en la literatura alemanya del primer terç del segle XX i els transcendeix de manera completament heterodoxa. Contemporani de Brecht, Döblin recull el crit angoixat de l’expressionisme i l’empelta en una visió dinàmica, absorbent i lluminosa d’una ciutat vibrant i d’una societat fulminada per la divisió social. És un caos harmoniós, és un clam tendre i angoixant alhora. Una meravella literària i una traducció impecable.’

Carandell inicia el pròleg presament ressaltant que ‘Berlin Alexanderplatz és una de les poques novel·les que té com a protagonista la ciutat: ‘Actualment, les ciutats i també l’art i la literatura urbanes estan de moda. Però això no suposa que s’escriguin obres literàries l’objecte de les quals és la ciutat, sinó que simplement es penja l’adjectiu urbà a qualsevol creació emmarcada en la ciutat. Si aquesta darrera característica fos la decisiva no tindria cap sentit destacar-la, ja que gran part de la literatura moderna és urbana, i moltes obres dels segles xix i xx que no porten aquest adjectiu ho serien amb molta més raó que les d’ara, com ‘Les flors del mal’, ‘La febre d’or’, ‘Els moneders falsos’, ‘El llop estepari’, ‘Vida privada’ o ‘Tiempo de silencio’.’

I diu Carandell en aquest pròleg brillant: ‘De fet, hi ha poques obres que tinguin com a protagonista la ciutat, i una de les que més s’acosta al model ideal és ‘Berlin Alexanderplatz’. Moltes obres havien preparat aquest fruit tan madur: les pintures de Beckmann, les narracions de Kafka, els poemes de Trakl i Heym, el film Metropolis de Fritz Lang… i, fora de l’àmbit germànic, l’Ulisses de Joyce o Manhatan Transfer de Dos Passos. En la novel·la de Döblin, des del títol fins la darrera frase, és la ciutat qui parla.’