31.05.2014 - 06:00
En Joan ens demana que no publiquem la seva foto, ni els cartells que han circulat per la xarxa on es veu amb el nas trencat sortint de comissaria. És de Sants, de la plaça de Sants, matisa. Li agrada Can Vies i allò que representa. És popular a la ciutat, més enllà del seu barri, perquè és molt actiu en els moviment socials i a la universitat. També per la seva determinació a afrontar la síndrome de Tourette i una discapacitat del 66%, de cara, sense por de la diferència. Com a ell diu: ‘Sóc al peu del canó.’
Aquesta darrera setmana, en Joan s’ha fet més popular, sobretot a les xarxes, per uns fets que preferiria no haver viscut. Són fets que als films només passen als delinqüents, però que a la vida real li han acabat passant a ell. Perplexe encara pel que li ha tocat viure afirma: ‘no sóc un delinqüent, jo només fugia d’allà’.
La nit del dimecres, el Sants amable, capaç d’assimilar el passat, el present i el futur amb una manera de fer pròpia es va convertir en un infern. En Joan volia sortir-ne quan les furgonetes dels mossos van accelerar per a desallotjar la concentració. Ell i tres companys més es van posar a córrer per fugir però es van trobar en un camí sense sortida, una altra furgoneta els barrava el pas. De sobte van entrar en un malson. Sense preàmbuls, els cops de porra els van aturar, a ell li van trencar el nas i la sang va començar a caure a raig. ‘M’haurien d’haver dut a l’hospital i aquella nit l’hagués hagut de passar allà pel meu estat de salut’, diu, encara sorprès que en qüestió de segons es pugui passar a un món on les paraules no serveixen per res. En Joan ens narra els fets i l’angoixa que va passar durant la nit sense dormir en una cel·la de la comissaria de les Corts.
—Com us trobeu?
—Estic una mica apagat… Em van donar dos cops de porra al nas. Em van posar una fèrula i cinc punts perquè me’l van fracturar.
—Què va passar exactament?
—Va ser el dimecres a la nit. Jo estava amb un grup d’amics i ja marxàvem, ens estàvem escapant del merder policial. Aleshores ens van agafar i jo vaig començar a demanar auxili perquè no volia que ens detinguessin. Llavors un dels anti-avalots van començar a apallisar-nos i em va trencar el nas amb dos cops de porra… Em va posar contra la paret amb les mans alçades. Ens van demanar la documentació i vaig començar a cridar que volia tornar a casa, que no havia fet res. Em van dir que no podia ser perquè estava detingut per alteració a l’ordre públic. Jo tenia bastanta por… No volia que em portessin a la presó. Quan ens van posar dins les furgonetes em vaig posar a cridar i em van agafar fort i emmanillar. Jo cridava que no, que no! Em van posar cap per avall de manera molt violenta. Vaig insistir en què tenia una malaltia i el mosso em va respondre que si no em posava recte m’apretaria el cul. Jo estava sagnant quan ens van dur a la comissaria de Plaça Espanya. Allà em van deixar que anés al lavabo per rentar-me però em costava perquè anava emmanillat. Em van preguntar si em medicava i vaig dir que feiaun tractament energètic; el mosso em va respondre que no semblava que tingués pas efecte.
—Estaveu espantat?
—Estava molt preocupat per si aniríem a la presó i tindríem judici. Em van dir que no… Llavors ens van portar a la comissaria de les Corts, emmanillats. Una metgessa em va mirar la ferida i em va netejar les hemorràgies i va dir que calien punts i soldar. Ens van tenir força estona esperant fins que a tres de nosaltres en van portar a l’hospital clínic. Em van pujar a la quarta planta, a traumatologia. Li vaig explicar què havia passat a una infermera i ella va demanar als mossos que em treiessin les manilles però no van voler, van dir que per protocol no era així. Va venir una otorrinolaringòloga que em va estar mirant la ferida. Em va fer cinc punts amb anastèsia local. Em van dir que prengués ibopufreno cada vuit hores. Llavors ens van tornar a la comissaria i em van demanar totes les dades. Els hi vaig explicar que tenia la síndrome de Tourette i un grau de discapacitat del 66%. No duia els papers perquè estava en una mani.
—Normalment sí que els duus a sobre?
—No, si no hi ha una necessitat estricta prèvia.
—I et van fer cas?
—No, llavors em van posar en una cel·la, em van dir que em treies tot el que duia a la butxaca. Després em van demanar que m’ho treies tot: es van quedar amb els cordons de les meves sabates i la samarreta interior. Aleshores em van demanar que agafés un matalàs i una flassada i em van tancar en una cel·la amb barrots amb una altra persona. No vaig dormir en tota la nit perquè no vaig voler. Volia sortir d’allà en algun moment.
—Coneixies a l’altra persona?
—No. Em va dir que duia tres dies allà. Ens van portar l’esmorzar per la finestreta amb reixes. Tota l’estona havíem d’anar amb les mans al darrera. Només hi havia una latrina per pixar. Primer van treure el company i, al cap de molta estona, em van posar en una altra cel·la amb dues altres persones.
—A les xarxes diuen que et van apallissar dins de la comissaria…
—Això és mentida! Ho he fet rectificar. Va ser just en el moment de detenir-me.
—Fins i tot surts en un cartell que convoca a la manifestació d’avui.
—Sí, ja he dit que ho canviessin. Estic rebent el suport de part de moltíssima gent.
—T’havies trobat mai amb una situació semblant?
—No, no… No tinc antecedents penals. Aquella nit no vaig poder anar a dormir a casa. Em van mirar la impremta dels dits, em van estar fent fotos de perfil, de cara, d’esquena, amb les mans aixecades. Com a les pel·lícules de delinqüents. Jo no en sóc.
—Això ja era l’endemà al matí?
—Sí, matí-matinada. Després va venir l’advocat i més tard els meus pares. A fora hi havia la concentració de suport. Em van fer declarar, arran de la manifestació de Can Vies, m’acusen d’alteració a l’ordre públic i de desobediència a l’autoritat.
—I què n’opineu?
—Que és una acusació totalment falsa.
—Vau participar de la manifestació?
—Sí, havíem anat fins a la seu del districte. A partir d’allà va començar tot l’espectacle policial. Va ser més amunt, gairebé tocant a les Corts, entre Joan Güell i ronda del Mig va ser on ens van detenir.
—Posaràs cap denúncia?
—Sí, dilluns tornaré a anar al metge i a la tarda quedaré amb l’advocat.
—Els mossos haurien hagut actuar d’una altra manera?
—Sí, perquè aquells cops de porra… I et dic una cosa, sort que va ser al nas i no a l’ull! Penso que si estava sangrant, i no perquè tingui un trastorn, haurien d’haver cridat una ambulància immediatament. M’haurien d’haver dut a l’hospital i aquella nit l’hagués hagut de passar allà pel meu estat de salut.
—Ets de Sants de tota la vida. Què opines del que passa aquests dies?
—Crec que la gent s’està mobilitzant a favor d’aquest centre social. S’estan fent moltes accions continuades i legítimes en contra d’aquest desallotjament. Era un referent contra l’especulació immobiliària.
