03.06.2014 - 06:00
La major part dels científics consideren com un enigma, com un misteri fenomenal, que la gent estiga dividida sobre el canvi climàtic, i sobre les mesures que s’han de prendre, malgrat els esforços tan seriosos que han fet per informar-la. Els experts en divulgació científica saben que per si mateix la millor comprensió de la ciència –l’alfabetització científica bàsica– no és la resposta més adequada per a aquesta mena d’enigmes, però això no explica del tot com és que aquesta parcel·la en concret de l’estudi del clima ha estat contestada de manera tan vehement. Tanmateix, és relativament senzill entendre per què la realitat científica del canvi climàtic no l’accepta tothom.
En primer lloc, d’entrada és difícil acceptar que la mare Terra que hem conegut podria no ser capaç d’alimentar els nostres néts com ha fet fins ara, que la realitat tal com nosaltres la coneixem potser s’està escapant amb cada iceberg o glacera que es fon. Això desafia les nostres idees més lògiques sobre el món en què vivim i presenta un panorama tan pertorbador com si observàrem que de sobte el sol ix per ponent i es pon per llevant. Això no obstant, a diferència d’aquest canvi imaginari en el moviment del sol a través del cel, el canvi climàtic no sempre és visible de manera tan clara a mesura que van passant les hores de la nostra estressant jornada laboral; ben al contrari és ben fàcil d’ignorar. Si ens limitem a consumir les fonts d’informació que no insisteixen perquè ens hi topetem, és fàcil de fer veure que no existeix. Si vivim envoltats per un entorn social que no espera que l’acceptem, encara és més fàcil.
El canvi climàtic és també un exemple perfecte de les habilitats necessàries per navegar per les afirmacions científiques polèmiques. La incertesa sobre la naturalesa, rapidesa i efectes finals específics d’aquest fenomen invita tant periodistes com els seus lectors a percebre la incertesa en el consens subjacent que existeix. Les opinions i declaracions de tots els qui apareixen com a experts tendeixen a tractar-se com a equivalents, i això oculta el consens que existeix entre els climatòlegs. D’altra banda, es consideren com a científics estudis aïllats que semblen indicar que les crítiques i les teories contràries al canvi climàtic estan avalades per dades empíriques fermes. Els objectius ideològics i polítics que s’entrellacen amb la negació del canvi climàtic no són gaire visibles per a molta gent.
El periodistes no podem infondre per art de màgia el nostre públic amb els coneixements i la conscienciació necessaris per orientar-se per aquesta qüestió tan complexa, però sí que podem pensar en aquests reptes a l’hora d’escriure els nostres arguments. Igual com els qui estudien la relació entre la ciència i la societat insten la comunitat científica a ser conscient i a reflexionar sobre l’impacte de la ciència en la societat, nosaltres podem reflexionar i conscienciar-nos sobre l’impacte del periodisme científic en la societat. En el cas del canvi climàtic, igual com en altres notícies sobre ciència, hi ha algunes coses concretes que els periodistes, i també el públic, han de tenir en compte, com les que es detallen a continuació.
Contextualitzar els desacords i la incertesa
La primera vegada que vaig veure en la xarxa un comentarista del Weather Channel admetre que un fenomen atmosfèric poc comú (com ara una tempesta inusualment forta) podia reflectir un canvi climàtic, em va semblar quasi graciós. Sembla que no sabia com tractar la naturalesa probabilística del fenomen. Com a locutor, estava clarament més avesat a treballar amb fets menys esmunyedissos, més en blanc i negre, que no requereixen tanta prudència. És propi de la ciència que moltes conclusions reflectesquen probabilitats, més que no certeses. És també propi de la ciència que experts igualment qualificats puguen estar en desacord i que molts resultats estiguen subjectes a interpretació i revisió a mesura que es van acumulant noves proves. Això, però, no significa que els científics estiguen menys segurs, per exemple, de l’existència del canvi climàtic. Ara mateix les millors proves indiquen molt clarament que canvia, i els científics més acreditats hi estan d’acord.
Representar els experts adequadament: tots els doctorats no són iguals
És difícil especular sobre quanta de la pesudociència que difonen els negacionistes del canvi climàtic respon a un intent deliberat d’enganyar i quanta és producte de la simple ignorància. En part la divulgació crítica de la ciència consisteix en el reconeixement que totes dues coses són possibles i tanmateix –i encara que dins la ciència hi cap la discrepància– no és cert que una veritat científica tinga el mateix valor que qualsevol altra. El periodisme polític sovint confronta l’«esquerra» contra la «dreta» per tal de fer un tractament que es considere «equilibrat» i per tant «objectiu». Però en ciència hi ha molts elements sobre els quals experts igualment qualificats poden mantenir opinions diferents i altres elements en què hi ha un consens clar entre els especialistes. No sempre és fàcil explicar la diferència, però cal preguntar-se si la font en qüestió realment es pot qualificar d’especialista en la matèria. No tothom amb un postgrau és un expert en totes les ciències.
Reflectir el consens adequadament: no destacar els estudis que van per lliure
Fins i tot en aquells camps en què hi ha un consens ferm entre els especialistes poden sorgir estudis que contradiguen el pensament dominant. Aquesta és l’autèntica naturalesa de la ciència, i l’última cosa que els científics haurien de buscar és suprimir les idees que hi dissenteixen. Altrament encara creuríem que la Terra és plana i el centre de l’univers. Alhora, un únic estudi heterodox (o fins i tot uns quants) no significa necessàriament que un consens científic en particular estiga equivocat. Els grans canvis en els consensos científics requereixen l’acumulació d’una gran preponderància de proves. És de fet aquesta preponderància el que ha convençut els climatòlegs de la realitat del canvi climàtic. Rebutjar aquesta conclusió hauria de requerir una preponderància igual de sòlida. La contextualització dels desacords hauria d’incloure articles cautelosos sobre els resultats heterodoxos.
Pensar en una terminologia adequada
A vegades als periodistes se’ls aconsella que usen el terme canvi climàtic en lloc d’escalfament global. Encara que des del punt de vista científic potser signifiquen coses diferents, el consell sembla obeir a una estratègia. Un bon dia alguna gent pot sentir un fred inusual en lloc de calor. També pot ser que canvi climàtic semble més neutral i per tant més «científic». Un altre consell comú és distingir el clima de l’oratge. Encara que la diferència és científicament important, la majoria de la gent percep el clima com l’oratge. Així, per una banda, cada dia que faça molt de fred o que neve no significa que el món s’estiga refredant en lloc d’escalfar-se. D’una altra, els patrons d’un clima desacostumat poden ser senyal d’un clima canviant, i de fet la Terra s’està escalfant. No hi ha res d’erroni a expressar-ho així, encara que hem de triar la nostra terminologia acuradament i tenint en compte la interpretació que se’n pot fer.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Susanna Priest. Professora del departament de Comunicació. Universitat de Washington (EUA). Editora de la revista científica ‘Science Communication’.
Enllaços
Array
