29.05.2014 - 06:00
La setmana passada Núvol va ser l’escenari d’un intens debat sobre l’estat del català als mitjans de comunicació, que hem convingut a anomenar el cas Garolera.
Salvador Oliva escriu a Núvol: “Acuso, doncs els polítics i, de passada, responsables de TV-3 i de Catalunya Ràdio d’imposar manies que fan trontollar els bons coneixements que tenen els catalans natius de la seva pròpia llengua. Qui és el responsable més alt de les ultracorreccions de TV-3? Quins polítics l’han col·locat en aquest càrrec? El va obtenir per oposició o per amiguisme? Sí, jo acuso!” i detalla: “M’agradaria saber qui és el culpable de les manies que obliguen a fer dir disbarats als locutors i presentadors. Només dos exemples dels molts que es podrien adduir: ser a punt i fer un cop d’ull. La forma viva i correcta és estar a punt. Ningú ha dit mai frases com aquesta: Quan tu vas arribar, jo encara no era a punt. Pel que fa a fer un cop d’ull és una altra beneiteria que té l’origen en una falsa regla de mestretites (sisplau, llegiu la frase fent una entonació cursi): Els castellans donen, però els catalans “fem”; ells “dan un beso”, però nosaltres “fem un petó”. Aquesta regla, que no té res de gramatical, que és típica dels cervells mandrosos i que, a més a més, és falsa, ha tingut més èxit popular que tota l’obra de Fabra.
Llegiu l’article complet, aquí.
