27.05.2014 - 06:00
Quan es tanquen els col·legis electorals, a les vuit del vespre, es comencen a saber els resultats dels comicis, que van sortint de mica en mica. Però abans-d’ahir la Unió Europea havia prohibit de publicar-ne cap abans de les onze, per no influir en els resultats d’Itàlia, on els col·legis tanquen a aquella hora. Ningú no s’esperava la reacció de molts piuladors catalans, que van compartir els resultats de les meses on eren emprant l’etiqueta #apeudemesa. Fou una idea del politòleg Roger Buch, que ha explicat a VilaWeb com se la van empescar amb Javier del Campo.
Normalment, mentre l’escrutini no arriba al cent per cent, els resultats es van publicant amb comptagotes. Abans-d’ahir, finalment, també fou així: no perquè el programa especial d’eleccions els mostrés ni perquè les webs dels ajuntaments els publiquessin, sinó gràcies als piulets agrupats a #apeudemesa.
—Com se us va ocórrer de crear l’etiqueta?
—Des que hi ha Twitter, les nits electorals són una festa. Jo m’ho passo pipa. Cantar resultats ja és una tradició! Fins ara buscàvem els resultats a la web del ministeri abans no els digués TV3, però ahir, és clar, va ser diferent. Va ser un cas de col·laboració que va néixer d’una necessitat. Molts volíem saber què havia passat. I amb @fonamental, un català que viu al Canadà i que no conec personalment, vam pensar que podíem fer una etiqueta per agrupar els piulets amb resultats de meses de tot el país. El perill era que hi hagués informació falsa, però era només un ‘divertimento’.
—Per què creieu que va triomfar tant l’etiqueta?
—Va ser fruit d’una necessitat, és l’efecte Viquipèdia: va funcionar gràcies a la col·laboració de molts usuaris. Si ho haguéssim volgut fer expressament no n’hauríem pas sabut. Sóc usuari de Twitter avançat des de fa temps i no m’havia passat mai. No havia creat mai un tema dominant.
—Des de TV3, Toni Cruanyes va assegurar que les dades de Twitter no tenien pas fiabilitat…
—No volíem pas fer la competència! Va ser un joc i es podien fer interpretacions quan veies segons quina dada diverses vegades. Es podia intuir quina era la tendència. Alguns mitjans, com ara Catalunya Ràdio o VilaWeb, se’n van fer ressò. De fet, no solament hi van participar apoderats i interventors, sinó fins i tot ajuntaments!
—És un fenomen que només va passar a casa nostra?
—Va ser ‘trending topic’ a l’estat espanyol i jo no tinc constància que n’hi hagués cap cas semblant. Em sembla que és per la nostra densitat a la xarxa: som molts politòlegs, periodistes i mitjans interessats a saber què passa. Al començament tot eren coneguts nostres; després l’etiqueta es va disparar. A més, hi havia un punt d’excitació a Catalunya que de segur que en uns altres indrets no hi era. Hi havia necessitat de saber els resultats perquè en aquestes eleccions no tot era dat i beneït. A partir de les onze, a més dels resultats, van succeir-se les interpretacions.
—Seguir esdeveniments per Twitter els fa més divertits?
—Sens dubte, perquè els usuaris aporten interpretació i també donen informació amb zoom. La televisió proporciona informació general, però com a usuari pots cercar una informació curiosa i llançar-la a la xarxa.
—La setmana passada el govern espanyol va detenir usuaris per haver fet piulets amb insults. Twitter té més aspectes positius o negatius?
—En té més de positius i el cas #apeudemesa ho demostra. Penso que no té sentit que el govern es posi a empaitar usuaris d’aquesta manera. Hi ha milers d’insults cada dia! No sóc partidari d’un estat policíac, sinó que crec que cal actuar quan hi hagi una denúncia.
