25.05.2014 - 06:00
Explica Maria Bohigas, responsable de Club Editor: ‘Vaig conèixer en Marc Cerdó fa cinc anys, gràcies a l’amic Arnau Pons. El primer mail que tinc d’ell és del 2 de juny de 2009, jo acabava de trucar-li després de llegir les primeres cinquanta pàgines de ‘Males companyies‘ i ell m’escrivia: ‘M’enxampares comprant filet de bou a la carnisseria.’ Vingueren aviat les vacances d’estiu, en Marc m’escrivia: ‘M’he alimentat bé. He menjat un peix que es diu gall, salsitxes al vi, mató i codony. He begut vi de marca, i he plorat una miqueta. Estic content amb la meva novel·la. Tu també hi estaràs quan la llegeixis.’ Llegiu-ne un fragment (pdf).
Continua l’editora: ‘A l’octubre començàvem la feina d’edició. Pel novembre arribaren les primeres propostes de coberta, de la inventiva dissenyadora Mariona Garcia. Entre desembre i gener, podes i esqueixos; en Marc no parava, els títols dels seus mails:’
ja canta el gall de la veïna
xecalines
arracades
reposo del guerrero
control del passat perifràstic
samba
‘La primera setmana de febrer naixien les ‘Males companyies’. Quatre anys més tard ha nascut el ‘Cor mentider‘.’
‘A ‘Cor mentider‘ hi ha la colònia humana que fa vacances ―’Mallorca Triathlon. Drinking. Eating. Fucking’. I també hi ha un home que ha vingut al poble a curar-se, i la família de la casa del costat, amb una filla retardada de trenta anys.’
‘A ‘Cor mentider‘ tots parlen la llengua nadiua: de República Dominicana, de Cadis, d’Alcúdia, de nàufrag, de malparit, de tango. I ballen, i neden, i obliden, i recorden.’
‘És una novel·la ballable: balls de parella entre personatges que bé podrien matar-se. Llegir-la produeix més que un engrescament, una borratxera. Puja al cap, s’hi queda, baixa al cor: fa plaer i deixa marca. No us la perdeu.’
