21.05.2014 - 09:25
El Consell General d’Andorra decidirà el 29 de maig si pren en consideració la reforma de la llei del matrimoni per tal de permetre el casament entre persones del mateix sexe. L’actual llei es va reformar el 1995 per permetre les unions civils i des de llavors no ha tingut cap reforma ni s’ha variat. Ara, arran d’una petició popular assumida pel Partit Socialdemòcrata, a l’oposició, la proposta de reforma ha arribat al parlament andorrà. Demòcrates per Andorra, partit al govern, hi ha donat el vist-i-plau, però amb matisos, amb el principal escull de com s’anomenarà la unió entre persones del mateix sexe.
El procediment d’un vidu, casat amb un home a Espanya, demanant a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) que se li reconegués la pensió de viudetat, és el punt de partida de la iniciativa popular duta per quatre advocats andorrans perquè s’hi permeti el matrimoni entre persones del mateix sexe.
Els quatre advocats, entre ells Maite Bourgeaud, van engegar una campanya de recollida de signatures per veure què opinava la societat andorrana sobre el fet de reformar la llei de matrimoni. Bourgeaud explica que després de reunir-se amb els grups parlamentaris i institucions, i amb unes tres mil signatures favorables recollides, ‘va ésser el grup socialdemòcrata el que va recollir el guant i va presentar la proposta de modificació de llei’.
Segons Bourgeaud, la nova proposta de llei pot tenir ‘un problema institucional, però mai constitucional’ perquè, segons que explica, la nova llei el que fa és obeir la constitució: ‘És la constitució, la que ens obliga a no discriminar.’ En aquest punt, Bourgeaud es pregunta: ‘Per què el matrimoni, que és compromís de mútua protecció entre dues persones, no el poden assumir dues persones d’idèntic sexe?’ En aquest sentit, i en contra del que s’ha dit a Andorra que era una campanya per desestabilitzar el coprincipat, Bourgeaud afirma que ‘és una campanya pro drets humans i pro constitució’.
L’escull més gran amb què es pot trobar la proposta de llei és en el nom que tindrien les unions del mateix sexe. Mentre que el Partit Socialdemòcrata defensa que la unió ha de dir-se matrimoni, el partit al govern defensa que per no ferir sensibilitats se n’hauria de dir d’una altra manera. En aquest sentit, Bourgeaud ha dit que ‘com es pot dir a un mateix contracte de dues maneres diferents en funció de si els personatges són un home i una dona o dos homes o dos dones, això jurídicament és una barbaritat, no pot ser i no serà’.
La parlamentària del grup socialdemòcrata Mariona González ha explicat que la proposta de llei que van presentar ‘és molt senzilla i on només es toquen tres articles de l’actual llei’. González explica que en comptes de referir-se al fet que el matrimoni és la unió d’home i dona, els socialdemòcrates proposen dir dues persones; en comptes de parlar de marit i muller proposen dir-ne consorts, i on la llei diu que l’infant concebut en matrimoni té per pare el marit proposen dir que és fill del cònjuge o parella estable. En aquest sentit, González afirma que volen ‘modificar la llei de matrimoni perquè dient el mateix sigui vàlid per a les parelles del mateix sexe’.
La consellera socialdemòcrata explica que no han pogut arribar a cap consens amb Demòcrates per Andorra perquè els van dir ‘que la paraula matrimoni no els agradava’. Tot i això, el govern, en mans de DA, ha emès el criteri favorable en relació amb la proposta de llei, que encara trobant algun matís, l’ha acceptat en la seva totalitat. El que podria passar és que el govern de Demòcrates per Andorra acceptés reformar la llei, però que el seu grup al consell general votés en contra que es debati la llei al consell general.
El cap de govern, Antoni Martí, en una entrevista a la SER Andorra, ha afirmat que ‘la proposició de llei dels socialdemòcrates és millorable, des d’un punt de les garanties jurídiques, més enllà que sigui matrimoni o unió civil, en referència a les adopcions i uns altres temes que el criteri de govern recull’.
En relació amb la possible oposició del copríncep episcopal, el bisbe d’Urgell Joan-Enric Vives, els socialdemòcrates creuen que ‘el copríncep és una institució i la defensa de la igualtat de les persones no pot ser impediment per cap institució de un país democràtic’. En aquest sentit, González diu que ‘en la reforma de la llei del matrimoni del 1995 el copríncep episcopal no la va signar i n’hi va haver prou amb la signatura del copríncep francès, així que ara podria posar quelcom semblant’.
Per la seva banda, Joan-Enric Vives va deixar entreveure en una entrevista a la Ràdio Nacional d’Andorra que podria ser incompatible continuar essent cap d’Estat amb l’aprovació del Consell General de la reforma de la llei del matrimoni. Vives ha declarat que ‘el Consell General veurà què ha de fer, però que l’església té una posició claríssima que és la de llei natural, té visió de llei natural’.
Les adopcions, problema de fons
La legalització del matrimoni homosexual té de rerefons el principal problema que arribaria posteriorment: el debat sobre si s’ha de permetre l’adopció a les parelles del mateix sexe o no. Mentre que els demòcrates serien majoritàriament partidaris de la legalització del matrimoni, quan es tracta d’autoritzar les adopcions la situació varia sensiblement. Hi ha una part dels consellers que s’hi oposen i recorden que hi ha una sèrie de països que directament són contraris a les adopcions internacionals quan es tracta de parelles homosexuals. Si els enllaços homosexuals quedessin finalment com a unions civils segurament tindrien vetat l’accés a les adopcions.
En aquest punt és on govern i partits tornen a topar amb el copríncep Vives, que en unes declaracions es va mostrar contrari a l’adopció de les parelles homosexuals i va afirmar que ‘el món es pren amb molta lleugeresa les adopcions de parelles homosexuals quan és un qüestió poc investigada’.
Petició de residència de dona homosexual casada amb una andorrana
Divendres passat una dona resident va presentar una demanda de petició de nacionalitat andorrana al govern. Va fer la sol·licitud en concepte d’estar casada amb una persona andorrana, és a dir, apel·lant l’article 10 de la Llei de la nacionalitat. Bourgeaud explica que la diferència amb la resta de peticions és que per primera vegada la petició la fa una dona casada amb una altra dona.
La parella, totes dues de nacionalitat espanyola, viuen conjuntament a Andorra des del 2000. Fa poc temps una de les dues dones va adquirir la nacionalitat andorrana per residència contínua de vint anys. Ha estat ara la seva companya sentimental qui ha decidit fer també el pas, després d’haver residit al país més de tres anys, i sempre que superi l’examen d’assimilació.
Bourgeau confirma que ja té dsmunt la taula més d’un expedient de situacions semblants, o relacionades amb el registre civil que cal regularitzar, i així correspondre amb la realitat del país. L’advocada no dubta que govern es veurà obligat a acceptar l’expedient i concedir la nacionalitat andorrana a la demandant, i més comptant amb la jurisprudència generada pel cas del gai vidu que podrà rebre la pensió gràcies a la sentència del Tribunal Superior. Bourgeaud confia que ‘les institucions donin resposta a la petició, sinó s’haurà d’anar per la via judicial’.
