20.05.2014 - 09:03
‘Les cròniques del déu coix‘, de Joan-Lluís Lluís (Proa), ha estat guardonat amb la Lletra d’Or 2013, un premi que es concedeix cada any, des de 1956, al millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior –en aquesta edició, entre les obres publicades al llarg del 2013–, segons el criteri del jurat, independent de qualsevol grup editorial o institució. El jurat ha estat integrat pels escriptors Ada Castells, Sebastià Alzamora, Lluís Muntada, Llucia Ramis i Salvador Macip; per l’editor del digital de cultura Núvol Bernat Puigtobella; per l’actriu Mercè Pons; pel dramaturg David Plana; i per l’assessora lingüística Heura Marçal.
A criteri del jurat, ‘Les cròniques del déu coix’ s’ha de valorar pels atributs següents: ‘Perquè representa una obra molt original en la trajectòria literària d’un autor que no para de sorprendre per la seva gran capacitat inventiva. Perquè Les cròniques del déu coix manifesta un gran domini del llenguatge, de la fluïdesa literària i de les el·lipsis temporals en un procés narratiu que equilibra la faula amb la mitologia i la reflexió al voltant de les bases culturals d’occident’.
El guardó és una lletra phi (Φ) d’or, símbol clàssic de l’equilibri, dissenyada pel joier Manel Capdevila, nét de l’impulsor inicial del premi.
Aquest premi va néixer per decisió d’un grup de nou amics amants de la literatura, els quals es van constituir en jurat i van establir les bases de concessió del guardó. Els membres del jurat inicial van ser Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova, amb la col·laboració i el mecenatge del joier i pintor Manuel Capdevila.
El premi té la particularitat que quan compleixen 50 anys, els membres del jurat passen el relleu a un altre jurat, més jove, que s’hi incorpora. L’any passat, el premi Lletra d’or 2012 va ser per a ‘Pagèsiques’ del poeta Perejaume (Ed. Empúries).
Entre els autors premiats en edicions anteriors destaquen els noms de Salvador Espriu (Final del laberint, 1956), Josep Pla (Barcelona, 1957), J.V. Foix, (Onze Nadals i un cap d’any, 1961), Pere Quart (Vacances pagades, 1962), Joan Fuster (Nosaltres els valencians, 1963), Gabriel Ferrater (Teoria dels cossos, 1967), Joan Vinyoli (I encara les paraules, 1974), Vicent Andrés Estellés (Les pedres de l’àmfora, 1975), Mercè Rodoreda (Mirall trencat, 1976), Pere Calders, (Invasió subtil i altres contes, 1979), Xavier Benguerel (Apassionata, 1984), Blai Bonet (El jove, 1988), J.M. Castellet (Els escenaris de la memòria, 1989), Terenci Moix, (El sexe dels àngels, 1993), Quim Monzó (Vuitanta-sis contes, 2000), Baltasar Porcel (L’emperador o l’ull del vent, 2002), Lluïsa Cunillé (Après moi, le déluge, 2008), Julià Guillamon (El dia revolt, 2009), Joan-Daniel Bezsonoff (Una educació francesa, 2010), Jordi Puntí (Maletes perdudes, 2011), i Perejaume (Pagèsiques, 2012).
