18.05.2014 - 06:00
‘L’ànima contemporània és Aleksandr Blok’ diu contundent l’escriptor Esteve Miralles en el text que segueix, per explicar el perquè d’Aleksandr Blok avui. Miralles ha fet la selecció i traducció dels poemes del llibre ‘Venjança i altres poemes‘ del pare del simbolisme rus, juntament amb Ricard San Vicente. A més, us oferim un avançament (pdf) d’aquest llibre editat per Adesiara, que arribarà a les llibreries la setmana que ve.
Per què Aleksandr Blok?
Blok és un poeta apassionat. Però és també el poeta de l’apassionament vital. Blok escriu els seus versos des dels límits de la desprotecció del jo, sempre en zona de risc, sempre des de l’espai en què la bellesa i l’horror conviuen. Espais honestos, radicals, en què la persona s’exposa i exposa els seus temors, les seves inconsistències. Espais que mostren, alhora, la valentia de viure sense impostures i la bellesa de dir-se la veritat. En la seva passió de viure, s’hi conjuren una mirada compassiva i un vigor lacerant. Blok és una veu d’un humanisme incontestable.
Hi ha també raons històriques i culturals per llegir Blok. Sens dubte, com a màxim exponent del simbolisme, Blok transporta la poesia russa des del fragor contundent del segle XIX fins a les fragilitats discursives del segle XX. Manté la saviesa estètica, la força expressiva i la capacitat de penetració d’una tradició brillant, però l’actualitza i en renova la credibilitat, perquè escriu com un home modern: atrapat pels desencaixos de l’amor i el desig, esqueixat per la crueltat del món, desbordat com a individu per la voràgine històrica d’uns anys d’opressions i revolucions, d’ofecs i alliberaments destructors.
Blok plora la mort de Tolstoi, diu, perquè serà ‘la mort de la tendresa humana –d’una humanitat sàvia’. I lloa l’obra de Puixkin, perquè busca l’harmonia, i la busca en el caos: ‘La vida de l’univers suposa una creació contínua de noves formes, noves espècies. El caos revolt les bressola, les conrea, i la cultura en fa la collita; l’harmonia els dóna imatges i formes que novament es fonen en la boira del desordre. No entenem el sentit d’això; l’essència és obscura. Ens consolem amb la idea que la nova espècie és millor que l’antiga, però el vent extingeix aquesta petita espelma amb què intentem il·luminar la nit universal. L’ordre de l’univers és inquietant perquè és una criatura del desordre i pot no coincidir amb les nostres idees sobre què està bé i què malament.’
Paradoxalment, desafiador, Blok s’encara a l’obscuritat i en fa, malgrat les contradiccions insalvables, il·luminació. Anna Akhmàtova va escriure: ‘Els ulls que ell té / són uns ulls que els hauria de recordar tothom. / El més prudent, per mi, el que em caldria fer / és no mirar-los gens.’ I Borís Pasternak va dir, sobre aquest poeta capaç d’advertir la gran convulsió del seu temps: ‘Blok, d’aquesta amenaça tenaç, / n’esperava la llum com d’un foc: / por i desig d’arribar al desenllaç / són la vida i els versos de Blok.’
Por i desig: exactament això. Indestriables. L’ànima contemporània és Aleksandr Blok.
Esteve Miralles
