Com s’escollirà el president de la Comissió Europea?

Tot i que les eleccions del 22 al 25 de maig serviran per a escollir els 751 membres del Parlament Europeu, per primera vegada el vot a un partit o a un altre pot determinar també qui serà el president de la Comissió Europea. 

Tot seguit expliquem aquests canvis del funcionament de l’entramat institucional europeu.

Com s’escollirà el president de la Comissió Europea d’ara endavant?

El primer pas el farà el Consell Europeu, la institució que acumula més poder, formada pels caps d’estat i de govern dels estats membres. El Consell farà una proposta de candidat tenint en compte el resultat de les eleccions europees i després de negociar amb els grups de la cambra. Aquest candidat exposarà el seu programa davant el Parlament Europeu, que haurà d’acceptar-lo per majoria absoluta (hi hauran de votar a favor 376 diputats dels 751). Per tant, per primera vegada, la decisió serà conjunta entre el consell i el parlament. 

L’article 17 (7) del tractat de Lisboa explica el procediment que cal seguir, però és un text poc concret. Per assegurar que el Consell tingui en compte els resultats de les eleccions, les grans famílies polítiques han decidit de presentar candidats a la Comissió. Mitjançant la campanya i els debats televisius, pretenen fer-los visibles i forçar que els caps d’estat i de govern els tinguin en compte sigui com sigui.

Hi ha experts que creuen que la manera com es faci aquesta primera vegada és determinant, perquè marcarà un precedent amb vista al futur. 

Què passarà si el Parlament Europeu refusa el candidat del Consell Europeu?

En aquest cas, el Consell haurà de tornar a establir negociacions amb els partits fins a obtenir el vot d’aprovació de la majoria absoluta del parlament. 

I com s’escolliran la resta de membres de la Comissió?

Aquí no hi ha novetats: el president elegit decidirà l’equip de comissaris, juntament amb el Consell Europeu, perquè cada estat membre de la UE proposarà el seu candidat. N’escolliran un per a cada estat membre que representarà la Comissió en àmbits diversos (agricultura, competència, agenda digital, economia…). Els candidats compareixeran davant els comitès de cada àmbit per explicar el seu programa i després el Parlament Europeu haurà de ratificar l’equip en bloc. Una vegada aprovat, el Consell Europeu nomenarà el president i l’equip per majoria qualificada. 

Per què és important que el Parlament Europeu intervingui en l’elecció del president de la Comissió Europea?

Perquè és la institució de la Unió Europea que representa el poder executiu i l’única que pot proposar lleis. Amb els canvis, es pretén disminuir el dèficit democràtic de la Unió; acostar-se al procediment que segueixen la majoria de democràcies occidentals, és a dir, que el cap de govern resulti de la configuració del parlament. Fins ara era escollit a porta tancada pels líders estatals. 

Qui són els candidats a presidir la Comissió?

Dels tretze partits que hi havia la darrera legislatura al Parlament Europeu, les cinc famílies més nombroses han presentat candidat. El Partit Popular Europeu opta per Jean-Claude Juncker, l’ex-primer ministre de Luxemburg i ex-president de l’Eurogrup; el candidat del Partit Socialista Europeu és Martin Schulz, que fins ara era el president del parlament; el candidat dels Liberals i Demòcrates és Guy Verhofstadt, ex-primer ministre belga i líder del grup dels liberals al parlament; els Verds proposen una copresidència formada per dos eurodiputats: l’alemanya Ska Keller i el francès José Bové; finalment, l’Esquerra Europea proposa Alexis Tsipras, líder del partit grec Syriza.

En aquest article hi trobareu què ha dit cadascun dels candidats sobre el dret de decidir dels catalans. 

Qui té més possibilitats de ser el nou president de la Comissió?

Segons les enquestes d’àmbit europeu, el parlament serà més fragmentat que mai. Si és el cas, les famílies tradicionals hauran de pactar per a escollir candidat, tot i que teòricament són allunyades ideològicament. És possible que s’hagin de coordinar contra el possible blocatge de les forces euroscèptiques, perquè les enquestes prediuen que creixeran i que podran formar grup propi i tot.

Fa quinze anys que el primer grup polític és del Partit Popular Europeu, que en la darrera legislatura acaparava el 36% dels escons. Si les enquestes no s’erren, ara reduirà la diferència amb el segon grup, el dels socialistes europeus, que en tenia el 25%. Així doncs, per a escollir el president de la Comissió l’acord entre aquestes dues grans forces serà gairebé obligat.

A tot això cal afegir-hi que no tots els partits estatals accepten els candidats proposats per la seva família al Parlament Europeu. Com que no hi ha disciplina de vot, fa de mal preveure què passarà. Fins i tot pot passar que cap dels teòrics candidats no sigui l’elegit.