14.05.2014 - 06:00
Són les vuit del vespre. La Rambla de Barcelona encara feineja i la gent s’hi passeja, perquè no hi ha aglomeració. A pocs metres de l’entrada de la llibreria Documenta, al carrer del Cardenal Casañas número 4, tot sembla tranquil: s’hi veu llum però no hi ha gent a fora. Perquè tothom és a dins. Una gentada omple la botiga. A un quart de nou els llibreters Josep Cots i Èric del Arco ja fan els parlaments i en acabat conviden a una copa de xampany. Molts amics i clients. També hi trobem editors i algun escriptor. Música en viu (vídeo).
Una part dels assistents ho aprofiten per comprar-hi un darrer llibre. Hi ha qui troba corall: els ‘Poemes’ de Kavafis traduïts i anotats per Carles Riba, amb introducció d’Alexis Eudald Solà, Curial del 1993 (el de color verd). I més tard sabrem que el darrer llibre comprat al local del carrer del Cardenal Casañas número 4 és ‘Els ulls / La mirada’ de Blai Bonet, reeditat per El Gall aquest febrer, amb pròleg de Margalida Pons i un retrat de Blai Bonet fet per Toni Catany. El primer fa olor de perfums voluptuosos, el segon d’home humà.
Sortosament, els llibres són objectes soferts, perquè en el curs de la vetllada, més d’una vegada i de dues, empentes i patacades involuntàries fan trontollar i fins i tot caure alguna pila de llibres. Entre les taules parades descobrim una conversa animada entre Yannick Garcia, darrer premi Documenta per ‘La nostra vida vertical’ (l’Altra editorial), i Josep Cots, avui l’altre Josep Cots, l’editor de 1984. Ens hi acostem: Yannick Garcia, cordial i elegant com sempre, recorda que aquesta era la seva llibreria quan estudiava traducció i interpretació a la Universitat Pompeu Fabra, al final de la Rambla, i que en aquell temps cada setmana queia algun llibre de la Documenta.
L’editor de Perioscopi, Aniol Rafel, escolta la conversa en silenci, a prop però no a tocar. Per Sant Jordi de l’any passat, la Documenta va dedicar la parada de la Rambla als llibres de les editorials petites, i això va ser determinant perquè els mitjans en parlessin. Sí, ho agraeix i ho recorda i defensa aquestes llibreries on el llibreter estima i coneix els llibres i té prou psicologia per a recomanar i encertar. Ho expliquen també els clients de qui no sabem el nom, que continuaran essent clients de la Documenta del carrer de Pau Claris. I ho expliquen els veïns dels carrers del costat, que remuguen, preocupats, perquè la Documenta és un altre espai cultural, un altre establiment emblemàtic, que tanca al Gòtic. Deixarà el barri sense olor de llibres.
A dos quarts de deu tocats la gentada s’ha anat desfent. Sembla que marxin cantussejant música de Monteverdi amb Kavafis que ressona:
‘I he sortit al balcó melancòlicament –
he sortit a esbargir-me dels pensaments, mirant almenys
un poc de la ciutat que m’és tan cara,
un poc de moviment de carrer i de botigues.’
