12.05.2014 - 15:12
Una falla de menors dimensions que no havia estat cartografiada i que l’empresa promotora Escal UGS no havia estudiat a l’hora d’implantar el magatzem de gas submarí Castor hauria estat la responsable dels prop de 600 terratrèmols que la injecció de gas va causar des del passat mes de setembre. Finalment, ha estat publicat l’estudi de l’Institut Geogràfic espanyol, que va ser encarregat pel Ministeri d’Indústria fa vuit mesos. L’informe certifica la relació ‘directa’ entre les operacions d’injeccions de gas i els sismes. Segons precisa, conèixer de forma detallada aquesta nova falla requeriria de nous estudis que es podrien allargar dos anys.
Requerit al govern espanyol el passat mes de gener pel diputat d’Esquerra Unida del País Valencià, l’informe havia arribat a la taula del Ministeri el passat 18 de desembre però no ha transcendit justament fins aquest moment, en plena campanya electoral de les eleccions europees. El seu contingut, estrictament centrat en l’activitat sísmica i sense entrar a escatir a fons els problemes geològics en la concepció del projecte que haurien desencadenat l’onada de terratrèmols, posa en evidència el que la majoria d’experts independents ja havien apuntat.
En primer lloc, certifica la relació ‘directa’ entre els terratrèmols i les injeccions de gas, que el dia 5 de setembre -fins aquest moment, no s’havia detectat cap terratrèmol al llarg de 2013- es van multiplicar sobtadament en un 150%, en el marc d’una prova de càrrega que havia d’entaforar el màxim cabal diari previst -8 milions de metres cúbics- durant 48 hores. L’IGN parla en tot moment de ‘sismicitat induïda’ i en cap moment fa seu el particular concepte de ‘sismicitat anticipada’ que intenta transmetre Escal UGS, per eludir la seva responsabilitat i reduir l’episodi a un desencadenant casual.
Les formes de les ones i les projeccions estereogràfiques dels sismes, després d’una depuració de les dades obtingudes inicialment -ampliades amb les de diferents estacions sísmiques-, els fan concloure que són d’origen ‘tectònic’: les injeccions haurien ‘accelerat’ ‘un procés sismotectònic amb acumulació d’esforços’ existents ‘en una o vàries falles pròximes’ i que no havia estat caracteritzat. Descarten, així, les hipòtesis d’ensorraments kàrstics, explosions o col·lapses a l’interior del magatzem. Un cop analitzada la sismicitat històrica i instrumental de la zona, així com la perillositat, ‘tot indica que l’origen de la sèrie sísmica registrada té una relació directa amb la injecció de gas del projecte Castor’.
Tot i que l’empresa s’ha defensat durant els últims temps assegurant que les rampes de pressió al començar a omplir el magatzem haurien pogut contribuir únicament a desencadenar l’alliberament de tensions ja acumulades prèviament -atribuint els sismes posteriors a rèpliques dins d’una mateixa sèrie- , diversos experts com el doctor en Geologia de la UB, Josep Giner, i el catedràtic d’Enginyeria Geològica de la Universidad Complutense de Madrid, Luis González de Vallejo, ja havien avançat que els cabals injectats van tenir una correspondència directa amb la intensitat dels sismes percebuts per la població a partir de setembre de 2013.
La falla responsable de tot plegat és, en aquests moments, desconeguda i encara no ha estat cartografiada. Tot i els estudis que proclama haver efectuat al subsòl marí -incloses diverses sísmiques 3D i caracteritzacions-, la promotora Escal UGS no va tenir en cap moment coneixement de la seva existència fins fa pocs mesos. En aquestes condicions de desconeixement geològic de la zona no només va començar a injectar gas a principis de juny de 2013 sinó que va incrementar sobtadament el cabal a principis de setembre, originant l’onada sísmica.
Inicialment, els experts apuntaven que les injeccions de gas al subsòl marí haurien pogut mobilitzar la falla oriental d’Amposta, amb més de 50 quilòmetres de longitud -paral·lela a la costa sud del delta de l’Ebre i del Baix Maestrat- i un potencial sísmic de 7,1 graus a l’escala de Richter i que exerceix com a segell lateral del magatzem. La depuració dels tensors sísmics dels principals terratrèmols efectuada amb posterioritat ha permès concloure, però, que aquesta no seria la responsable. Les dades dels mecanismes focals apunten cap un trencament amb un capbussament amb una diferent orientació.
Però l’estudi d’aquesta nova falla, amb capbussament vertical, o una de les seves falles conjugades, segons apunta l’IGN, requeriria un ‘treball molt especialitzat de geòlegs amb experiència en simotectònica’ que podria allargar-se, pel cap baix, uns dos anys per oferir resultats amb garanties, segons apuntaven els experts. ‘A Espanya és habitual que les falles responsable dels terratrèmols no trenquin a la superfície i necessitin estudis específics per caracteritzar-la’, suggereixen. Diversos experts independents recorden, però, que la reorganització dels camp d’esforços podria afectar també col·lateralment les falles pròximes, com l’Oriental d’Amposta i desestabilitzar-la.
‘Falta de previsió’
La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha recordat que l’informe ‘posa en evidència, una vegada més, la falta de previsió de l’empresa Escal UGS i, per extensió, del mateix govern espanyol en la gestió del risc i les seves conseqüències’. Més enllà de certificar la relació causa-efecte entre sismes i injecció, constaten que ‘no n’hi ha prou amb la paraula d’una empresa’, la promotora, que ha negat insistentment la seva responsabilitat en la generació dels terratrèmols malgrat tenir situat el mateix epicentre sobre la plataforma marina del projecte Castor.
‘Es necessitaran anys i molts diners per a veure a quins riscos sísmics estem exposats si tira endavant. El projecte Castor d’emmagatzematge de gas és el paradigma d’un fracàs anunciat, d’allò que una administració seriosa i responsable no ha de permetre de cap manera: econòmicament és un ‘pelotazo’ particular que haurem de pagar entre tots, una activitat potencialment contaminant i perillosa, nductora de terratrèmols, i amb un impacte mediambiental que ha posat el crit d’alarma contra aquest projecte’, han assegurat en un comunicat. ‘No ens mereixem aquest tipus d’inversions, que l’únic valor afegit que hi aporten és fer rics a uns quants, els de sempre’, tanquen.
