09.05.2014 - 21:28
Caterina Terrassa, treballadora per compte propi de trenta-quatre anys, denuncia que aquest dimarts passat va patir un greu cas d’agressió lingüística en una oficina bancària del Banco Santander a Palma. Hi anava a fer un ingrés, i va acabar sortint perquè el personal la va fer fora amb crits d”Amargada, els catalans esteu fatal!’ Ella simplement s’havia adreçat en català a la caixera. Terrassa ha denunciat els fets a l’Obra Cultural Balear, i enviarà una carta de queixa a l’entitat. També ha fet arribar a VilaWeb un escrit amb el relat dels fets, que reproduïm tot seguit:
‘El dimarts 6 de maig de 2014, a les 11 hores, vaig anar a una oficina del Banc Santander (carrer del Marquès de la Sènia, 44, 07014 Palma) per a fer un ingrés de 500 € en un compte corrent d’aquesta entitat bancària.
La caixera que m’atenia no em va dir ni una paraula ni em va mirar a la cara fins que no li vaig dir el núm. de compte corrent. Llavors em va dir: ‘Dímelo en castellano’, amb un to molt sec. Jo li vaig demanar en català si no m’entenia i em va dir que no. Aleshores li vaig dir que m’hauria d’entendre perquè fa feina de cara al públic, i em va demanar a veure de què treballava jo. Li vaig dir que tenia una empresa, i em va respondre: ‘¡Los catalanes estáis fatal!’. Jo li vaig dir que creia que qui estava fatal era ella per haver-me respost d’aquella manera i amb tant de menyspreu. Després em va dir que ella no em volia atendre, que ja ho faria el seu company. Jo li vaig dir que entesos, però que volia parlar amb la directora, i va anar a cercar-la.
Quan va arribar la directora, un client que esperava darrere meu li va dir, abans que jo pogués contar la meva versió dels fets: ‘¡No es verdad, yo soy testigo, ella no ha hecho nada!’, referint-se a la caixera que no m’havia volgut atendre. En aquell moment vaig demanar a la directora que em deixàs contar-li el que havia passat, però no em va voler escoltar. Li vaig dir que m’imaginava que les càmeres de seguretat ho havien enregistrat tot, per si volia veure els fets.
Immediatament, però, davant la presència muda de la directora, la caixera em va fer fora amb crits i insults, i amb el braç alçat: ‘¡Amargada! Los catalanes estáis fatal! ¡Fuera! ¡Fuera!’. I vaig haver de sortir de l’oficina sense haver pogut fer l’ingrés. La directora en cap moment no va intentar resoldre la situació.
Tota l’estona vaig mantenir-me en català; per tant, va quedar demostrat que no hi havia un problema de comunicació, sinó que es vulneraven els meus drets lingüístics per caprici. Se’m va discriminar i agredir verbalment per haver parlat en l’única llengua pròpia i oficial de Mallorca, el català.’
