11.05.2014 - 06:00
Mentre a l’antiga Caledònia, el nom donat pels romans a Escòcia, està tot llest per al referèndum sobre la independència respecte de la Gran Bretanya, a la Nova Caledònia, el nom colonial de Canàquia a l’oceà Pacífic, encara no hi ha data per a la consulta d’autodeterminació respecte de la metròpoli francesa. L’ex-primer ministre Jean-Marc Ayrault parlava l’any passat de convocar-lo d’ací al 2019, per donar compliment al que estipulava l’acord de Nouméa del 1998. Avui es fan eleccions a l’arxipèlag per a elegir els qui haurien de conduir el procés.
De les eleccions d’avui, en què poden participar cent cinquanta mil electors (uns vint mil més n’han quedat exclosos perquè no s’adequen als criteris definits par l’acord de Nouméa), n’ha de sortir la composició de les tres assemblees provincials (la de les illes Loyauté, amb 14 membres; la del Nord, amb 22, i la del Sud, amb 40) i, alhora, el repartiment del congrés, format per 54 membres elegits proporcionalment de les tres províncies (7 de les Loyauté, 15 del Nord i 32 del Sud).
Tot i que els unionistes han gaudit d’una confortable majoria al Congrés de Nova Caledònia des que es va instituir el 1995, els últims anys ha estat presidit pel dirigent independentista Rock Wamytan gràcies a la divisió al si de les formacions pro franceses i a l’augment gradual del vot canac. A les eleccions del 2004, la diferència era de 38 a 18 i el 2009, de 31 a 23. En les eleccions d’avui, la gran incògnita és si els independentistes aconseguiran imposar-se per primera vegada en nombre d’escons a l’assemblea. Al nord, els unionistes no han arribat a confegir una llista unitària, mentre que a la província del sud, la més poblada i pro francesa, sí que les forces canaques s’han posat d’acord per a presentar un únic candidat, el president sortint del congrés, Roch Wamytan.
Enguany, la composició del congrés té una importància especial perquè els seus 54 membres tindran la facultat d’engegar l’engranatge, si s’obté una majoria de tres cinquenes parts (vídeo), del primer referèndum d’autodeterminació previst per l’acord de Nouméa.
L’acord de Nouméa
L’acord de Nouméa, que porta el nom de la capital de Canàquia, es va signar el 5 de maig de 1998 sota l’ègida del primer ministre socialista Lionel Jospin i preveia d’organitzar un referèndum sobre la independència de l’illa entre el 2014 i el 2018, sense precisar-ne la data. L’acord va tancar el conflicte armat entre el Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS) i les forces militars franceses, que havia arribat al límit just feia una dècada, el 5 de maig de 1988. Tres dies abans de la segona tanda de les eleccions presidencials franceses, l’exèrcit va ordenar l’assalt de la cova d’Ouvéa on militants canacs retenien vint-i-set gendarmes. L’operació es va saldar amb la mort de dinou independentistes, quatre policies i dos paracaigudistes.
Arran d’aquell episodi, el mateix 1988 es van signar els acords de Matignon, que atorgaven a Nova Caledònia (amb domini territorial d’internet propi) tot un seguit de competències i especificitats dins l’estat francès. Cal recordar, per exemple, que el 2004 la FIFA va admetre com a 205è membre de ple dret la Federació de Futbol de Nova Caledònia, nascuda el 1928. L’equip canac és una de les seleccions amb més títols de la confederació oceànica i un dels quatre únics de la zona que ha arribat al ‘top 100’ de la classificació de la FIFA.
