06.05.2014 - 08:53
‘El dia 9 de novembre anirem a votar, segur’, va dir ahir el jutge Santiago Vidal, en la presentació a l’Espai VilaWeb del seu nou llibre, ‘Set pecats capitals de la justícia‘. I va exposar ‘les quatre hipòtesis que hi ha damunt la taula’ per poder-ho fer, des de la votació de la pregunta actual acordada per tots els partits favorbles al referèndum fins a una possible desobediència del Parlament de Catalunya a acatar la prohibició de la consulta per part del Tribunal Constitucional
Heus ací les quatre hipòtesis que planteja:
Hipòtesi 1: ‘Que es voti la pregunta actual.’
Hipòtesi 2: ‘Si hi ha una proposta seriosa, abans del dia 19 d’octubre, consistent en un finançament asimètric, similar o superior al concert econòmic basc, amb un blindatge de competències en totes les àrees bàsiques d’un territori, com ara cultura, llengua, sanitat… Si hi ha aquesta oferta, el president Mas, en el decret de convocatòria dirà: “Ciutadans, us convoco el 9 de novembre perquè decidiu sí accepteu o rebutgeu aquesta proposta.” I ningú no li podrà dir: “És que ens vau dir que hi hauria una pregunta.” Ell respondria, amb tota la raó: ‘És que quan jo i els cinc partits polítics que hi van donar suport vam proposar la doble pregunta, la situació era completament diferent. No hi havia cap oferta damunt la taula. Primer decidiu si ho acceptem o no. Si decidiu que no, cap problema: el 9 de gener de 2015, que només hauran passat un parell de mesos, votem la pregunta acordada, la doble pregunta. Si ens hem esperat tres-cents anys, ara no vindrà de dos mesos.’
‘Si l’oferta que fan des del govern espanyol és indigna, sí que prendrà una decisió. Si l’oferta és seriosa, té l’obligació de consultar-ho amb els altres cinc partits polítics i amb el poble de Catalunya.’
(Nota: Val a dir que fonts de presidència han volgut deixar clar a VilaWeb que la posició del president Mas no s’adiu amb aquest plantejamemt, sinó amb el que ha expressat públicament en més d’una ocasió, segons el qual si l’estat espanyol –que inclou PP i PSOE– fes una oferta seriosa es sotmetria a votació conjuntament amb les opcions de votació ja acordades.)
Hipòtesi 3: ‘Que el dia 19 d’octubre es publiqui el decret de convocatòria [de la consulta sobre la independència] i el dia 20 o 21 el govern espanyol l’impugni, i impugni la llei de consultes i demani al TC que la suspengui. Poden passar dues coses: que el TC sigui intel·ligent i digui que no suspèn res, que és una qüestió política, que s’ha de decidir per la via política, que ells només hi són per a dir les normes, i que el 9 de novembre anem a votar una consulta que no ha estat ni autoritzada ni prohibida. Senzillament, tolerada.’
Hipòtesi 4: ‘Que el TC suspengui cautelarment el decret, prohibeixi la consulta, suspengui l’estatut d’autonomia d’acord amb l’article 155. Però si arriba aquesta resolució del TC, el Parlament de Catalunya la desa al calaix i diu: “Que ho vinguin a complir, això.” Com es compleix? És impossible. Us puc dir de primera mà que Brussel·les ha deixat molt clar al govern espanyol que això s’ha de solucionar per la via del diàleg. Com s’impedeix que, malgrat que hi hagi una prohibició en el BOE, els ciutadans de Catalunya vagin a votar?’
