02.05.2014 - 08:23
El candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, ha desafiat els candidats del PP i el PSOE, Miguel Arias Cañete i Elena Valenciano, a fer un debat conjunt o un cara a cara amb cadascun per discutir les raons de la prohibició de la consulta i més qüestions de política europea. ‘Per un mínim de qualitat democràtica, PP i PSOE haurien d’acceptar aquest debat’, ha dit en una entrevista a l’ACN. Tremosa ha celebrat el suport de la Internacional Liberal al dret de decidir i fins i tot ha pronosticat que la Unió Europea acabarà intervenint si Espanya prohibeix el referèndum.
Tremosa ha ofert un debat de tres amb Cañete i Valenciano, ‘els candidats de l’Espanya que no vol canviar’, perquè els ciutadans espanyols puguin saber què passa a Catalunya ‘directament, sense manipulació, ocultació ni tergiversació’. Un debat amb tots dos o un cara a cara amb cadascun ‘per a abordar per què PP i PSOE no deixen votar els catalans’, però també per a parlar d’aspectes com ara la unió bancària, la reforma de la política agrària comuna o els corredors ferroviaris.
S’ha ofert a anar fins a Madrid i a acceptar el format que convingui per donar totes les facilitats a Valenciano i Cañete, però ha descartat que torni a passar com en anteriors campanyes, quan els caps de llista de la resta de partits s’enfrontaven als números tres o quatre del PP i el PSOE. I més ara que PP i PSOE ‘són minoria a Catalunya i poden quedar en tercer i quart llocs en aquestes eleccions’. ‘El PSC baixarà i el PPC també; ells sabran si poden continuar funcionant en un esquema vuitcentista de bipartidisme excloent, però la societat catalana no entendria que li diguessin que no solament no la deixen votar sinó que ni tan sols volen debatre-hi.’
Tremosa ha apuntat que ell ja feia debats amb els candidats del PSC i el PPC, Javi López i Santi Fisas, i que on hi havia ‘un dèficit democràtic claríssim’ era a Espanya, perquè no s’hi fan debats, ‘només mítings per als convençuts’. El candidat de CiU ha posat d’exemple els debats entre Hillary Clinton i Barack Obama, però també els que s’han fet a Anglaterra en favor de continuar dins la UE i en contra.
Els gests d’Europa
Ha pronosticat que la UE acabaria intervenint si Espanya no permetia la consulta del 9 de novembre. ‘No sé si serà via consell, via comissió o via parlament.’ És la conclusió que extreu dels gests que ha anat veient aquests últims mesos de suport implícit al dret de decidir de Catalunya.
Ha esmentat declaracions com les de la vice-presidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, que va demanar al govern espanyol que negociés amb Catalunya sense línies vermelles. També ha recordat que el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, va remarcar que Bèlgica faria una setena reforma federal per donar poders fiscals al parlament de Flandes, i es va mostrar convençut que Mariano Rajoy faria tant com calgués per mantenir el seu país unit. ‘L’Europa política –això no surt als diaris de Madrid– dóna missatges verbals i no verbals que acabarà intervenint’, ha conclòs Tremosa, que ha recordat que la constitució espanyola, ‘eterna i sagrada’, va ser reformada en poques hores per mandat europeu.
A això hi ha afegit el suport explícit que va mostrar el cap de setmana passat la Internacional Liberal, i també declaracions del dirigent del Partit Liberal Demòcrata Europeu, Graham Watson. Pel que fa Guy Verhofstadt, el candidat dels liberals a presidir la Comissió Europea, Tremosa ha argumentat que si no va més enllà de dir que és un assumpte intern d’Espanya és precisament perquè ell és flamenc i té molt a prop unes eleccions regionals i federals. Segons Tremosa, Verhofstadt sap perfectament què passa a Catalunya, i va acompanyar el president de la Generalitat, Artur Mas, en la inauguració de l’exposició sobre la llengua catalana que Tremosa mateix va organitzar al Parlament Europeu, a desgrat de les ‘pressions’ del govern espanyol.
DUI al programa electoral
Tremosa ha reconegut que una declaració unilateral d’independència ‘costa més d’acceptar per part de la comunitat internacional’ que un referèndum, i per això ha subratllat que serà necessari que primer passi per les urnes i que els partits la portin en els seus programes electorals. ‘Una declaració unilateral és un mandat prou important perquè només pugui ser exercit si ha anat als programes electorals que han resultat guanyadors en unes eleccions’, ha argumentat.
Situar-ho en el programa electoral, ha indicat Tremosa, servirà per a poder ‘comptabilitzar clarament’ el nombre de diputats partidaris de declarar unilateralment la independència. Sigui com sigui, ha previst que al Parlament de Catalunya sí que hi hauria una majoria per fer una declaració unilateral d’independència.
