27.04.2014 - 06:00
Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. Aquest proverbi popular, atribuït al profeta de l’islam, resumeix el darrer reclam judicial de l’associació Altra Italia i de supervivents dels bombardejos de Barcelona per part dels pilots de l’aviació legionària italiana en la Guerra Civil, en vista de la inexistent col·laboració del govern italià a respondre si algun d’aquells 22 militars continua viu per acusar-lo del delicte de lesa humanitat.
Jaume Asens, advocat dels querellants, explica que recentment es van assabentar pels diaris italians que el govern de la República felicitava pels seus 100 anys Luigi Gnecchi, aviador condecorat, que del 1935 al 1943 va participar en diverses operacions de bombardejos en el cos de l’aviació legionària feixista.
Va ser el 5 de març quan el govern italià va publicar als diaris la notícia de l’aniversari de l’aviador en la qual es recordava que l’excombatent havia rebut la condecoració de la primera medalla al valor per haver participat en la Guerra Civil Espanyola. La informació anava acompanyada d’una felicitació del cap d’estat major de l’Aeronàutica Militar.
Fins i tot la ministra de Defensa, Roberta Pinotti, va dedicar aquestes paraules elogioses al pilot en el seu compte de Twitter: “Per molts anys a l’aviador pluricondecorat Luigi Gnecchi, nacut el 1914, i portats amb una energia envejable”, comentari que va generar les crítiques de diversos sectors de l’esquerra italiana. Del fet se’n van fer ressò molts mitjans italians, també la televisió pública, RAI, que el va localitzar i li va fer una entrevista.
En tenir coneixement d’aquest rebombori mediàtic, els impulsors de la querella van quedar estupefactes. Amb aquest reconeixement a un executor de Mussolini, els querellants, a més, van constatar que el govern italià no col·laborarà gens ni mica en la seva causa. Per això han demanat a la titular del jutjat d’instrucció número 28 de Barcelona –que des del març del 2013 cerca els autors dels bombardejos– que interrogui Gnecchi.
L’1 d’abril, la magistrada Olalla Ortega, sense perdre la paciència, va tornar a enviar una comissió rogatòria a les autoritats italianes perquè aclareixin si Gnecchi va participar en els bombardejos de la població civil barcelonina entre el 13 de febrer del 1937 i el 29 de gener del 1939. A causa de l’avançada edat de l’aviador, Jaume Asens assegura que demanaran que la mateixa magistrada sigui qui el vagi a interrogar, traslladant-se fins a Itàlia. Amb la seva acció penal, les víctimes cerquen obtenir una reparació moral i simbòlica.
