28.04.2014 - 06:00
Amb referències a J. D. Salinger, Shakespeare o la sèrie ‘Game of thrones’, amb lletres on sura el sentiment de pèrdua i pas del temps i amb uns arranjaments més juganers i agosarats: així es presenta el nou disc dels Amics de les Arts, ‘Només d’entrar hi ha sempre el dinousaure’ (Discmedi), que en menys de dues setmanes al mercat ja és dels més venuts. El grup continua arrossegant una legió de fidels seguidors des que va despuntar amb ‘Bed & Breakfast’ (2009).
Melinda, la protagonista de la cançó que obre el disc, és la ‘pedra angular’ que resumeix el concepte de pèrdua i canvi, expliquen en una entrevista de VilaWeb TV. És quan hom descobreix que no és eternament jove. Tot i que diuen que no va ser pas premeditat, moltes cançons traspuen un sentiment de pèrdua i de desengany. De l’inexorable pas del temps. Però en lleven tot rastre de tristesa, i ho aconsegueixen contraposant-hi les melodies.
Unes melodies més arriscades: ‘El relax d’haver fet els dos discos anteriors ens ha permès de ser més juganers i no posar-nos límits’, explica Dani Alegret. Eduard Costa ho resumeix així: ‘És una fusió entre la rauxa de “Bed & Breakfast” i la manera fina de treballar a “Espècies per catalogar”; és un coneixement acumulatiu. Cada disc que fas intentes que sigui el millor que pots fer, i ens sembla que fins ara ha anat així.’
En aquest nou àlbum, hi trobem els pensaments d’algú abans de tenir un accident, relacions que es trenquen i causen maleficis, desenganys, un apuntador de teatre colpit per un vers de Shakespare o una cançó carregada d’èpica, inspirada en la sèrie ‘Game of thrones’ –tot i que hi ha qui hi ha vist el setge a Barcelona de 1714. Totes les interpretacions són bones, conclouen.
Independència? Sí, però sense barrejar-la amb la música
I del 1714 la conversa deriva cap al 2014, amb la consulta sobre la independència a la vista. Quan els diem que no s’han mullat gaire, recorden que van participar en el Concert per la Llibertat. Diu Dani Alegret: ‘Sempre que ens ha semblat que teníem la responsabilitat de donar suport a alguna cosa ho hem fet, però sense oblidar que nosaltres fem cançons, i que és això que ens defineix. En el terreny personal, si ens demanes si som independentistes i volem la consulta, segurament tots et direm que sí.’
Troben bé que hi hagi grups que vinculin la música amb les reivindicacions polítiques i socials, però també que alguns altres, com ells, no ho facin. ‘Com hi ha escriptors que fan novel·les de ficció, hi ha d’haver de tot. I la normalitat és que hàgim compartit cartell més d’una vegada amb en Cesk Freixas.’
Tot a punt per al directe
Ara que les noves cançons ja han girat als reproductors de música s’acosta el moment de fer-les rodar en directe. Els concerts començaran el 9 de maig a l’Auditori Enric Granados de Lleida, i el dia 15 seran al Jerusalem Club de València. El grup ja ha començat a omplir l’agenda i en alguns indrets ja han penjat el cartell d’entrades exhaurides. S’acosta un estiu intens dalt els escenaris i diuen que ells ja frisen per començar. ‘Estem com un nen la nit abans de començar les colònies.’
