25.04.2014 - 06:00
El catedràtic de lingüística Juan Carlos Moreno Cabrera (1956), professor de la Universitat Autònoma de Madrid, va alertar ahir dels perills de fer oficial l’espanyol en una Catalunya independent. Segons ell, el nacionalisme espanyol podria utilitzar aquesta oficialitat contra les altres llengües. Moreno va pronunciar una conferència a la Universitat de Barcelona sobre el seu darrer llibre, ‘Los dominios del español. Guía del imperialismo lingüístico panhispánico (2014)’. En aquesta obra el catedràtic descriu i esmena els arguments lingüístics utilitzats pel nacionalisme espanyol per imposar l’espanyol sobre altres llengües.
En el torn de preguntes del públic, Carmen Pérez va demanar sobre l’oficialitat del castellà en una Catalunya independent. Moreno ha escrit, juntament amb Silvia Senz i Montserrat Alberte, aquest document sobre les llengües en una Catalunya independent. Ahir aquesta va ser la seva resposta:
«Si el castellà no fos oficial, el qüestionament de la immersió lingüística, i moltes accions judicials que es duen a terme gràcies a aquesta oficialitat, no es durien a terme. Això ens ha de fer reflexionar. Si construïm una Catalunya independent, i és un nou vaixell, i hi deixem un forat, per petit que sigui, no s’acabarà enfonsant? Aquesta és la qüestió. No sé si se m’entén.
A Espanya el castellà no necessita ser oficial enlloc. Per què? Perquè és la llengua més utilitzada. La que tothom domina i fa servir. Per tant, de la mateixa manera que als Estats Units l’anglès no és oficial (si més no en la major part dels estats), jo dic que no caldria ni tan sols fer oficial l’espanyol a l’estat espanyol.
Per què és molt important que sigui oficial? Perquè s’utilitzarà com a arma contra altres llengües. Hem d’aprendre la lliçó. No construïm una nova entitat amb aquesta arma. La utilitzaran.
Que [la no-oficialitat] farà desaparèixer el castellà? De cap manera. Continuarà existint. Si el nacionalisme espanyolista no hagués utilitzat aquesta arma per impedir, per exemple, la immersió lingüística, o posar-la en qüestió, potser podríem estar tranquils. Però no la faran servir? Tot i ser en una Catalunya independent, no la faran servir? N’esteu segurs? No començaran a recórrer a tribunals internacionals?
És a dir, si mai el poble català decideix que el català [suposem que volia dir castellà] no sigui oficial, la culpa no serà del poble català, sinó dels que han utilitzat l’oficialitat d’aquesta llengua per impedir l’ascens i la promoció de les altres. Aquest és el meu punt de vista.»
Feia gairebé una hora que el catedràtic parlava precisament de les maneres com el nacionalisme espanyol havia mirat d’imposar-se a les altres llengües. És el tema del seu darrer llibre. I de la conferència d’ahir. En uns quaranta minuts que van anar guanyant en ritme i interès (sobretot a partir minut 14.58 del vídeo) Moreno Cabrera va explicar els mites més estesos de l’imperialisme lingüístic espanyol. Mites basats en la ideologia més que no pas en la ciència, segons Moreno, i que han tingut el suport de polítics (del rei Juan Carlos a Adolfo Suárez) i –d’això es plany– acadèmics. Ell parla dels acadèmics.
Per xocants que puguin semblar, els següents arguments s’han fet servir des de l’acadèmia. Són els que Moreno va descriure ahir: l’espanyol no s’ha imposat a la resta de llengües. És superior gramaticalment. Tenir només cinc vocals la fa superior a la resta (Moreno reia explicant els problemes que les vuit vocals de l’andalús oriental ocasiona…) És llengua comuna, la resta són llengües ètniques. El castellà serveix per comunicar-se. La resta, es parlen per una qüestió identitària.
‘El castellà no s’imposa, s’expandeix, com el gas’. Aquesta és de les frases que va fer riure més a la concurrència, prou nombrosa i d’edats barrejades: l’aula 103 va quedar petita i la gent va haver de traslladar-se a una sala més gran. La conferència havia estat organitzada pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Entre el públic, Anna Arqué, Carmen Pérez i Carme Junyent, la lingüista catalana amiga de Moreno Cabrera, que el va presentar.
