18.04.2014 - 06:00
La independència de Catalunya implicarà obligatòriament la substitució de l’administració estatal espanyola per l’administració catalana en aquells serveis i competències que ara té reservades el govern espanyol. Aquesta obvietat ens porta a preguntar-nos què els passarà, als treballadors que s’ocupen actualment d’aquests serveis i competències de l’estat, els funcionaris estatals, després de la independència. L’estat espanyol tenia a mitjans de 2013 més de vint mil funcionaris a Catalunya –21.377, concretament–. Aquest dubte no quedarà resolt fins que es produeixi la negociació de partició. Si no hi ha negociació perquè l’estat espanyol es nega a reconèixer el nou estat, la decisió sobre aquests més de vint mil funcionaris estatals serà dels dirigents encarregats de bastir la nova administració catalana.
Quines propostes s’han fet fins ara?
Diversos documents i entitats han fet propostes sobre la situació dels funcionaris de l’estat espanyol en un futur estat català. El portal ElClauer.cat, impulsat per catorze entitats de referència de la societat civil, dedica una pregunta a la qüestió: ‘En quina situació quedarien els funcionaris de l’estat espanyol que treballen a Catalunya en un futur estat català?’ I dóna una resposta: ‘Aquesta és una de les qüestions que seran objecte de negociació entre el nou estat independent català i l’estat espanyol un cop aconseguida la independència. En el procés constituent caldrà aclarir el traspàs dels funcionaris que depenen de l’administració espanyola a la catalana, que també pot incloure baixes i altes personals voluntàries.’ I posa un exemple: ‘La manera com es van incorporar agents de cossos policíacs espanyols a l’estructura dels Mossos d’Esquadra quan es va crear la policia catalana.’
El document ‘Estatuir Catalunya’ explica que tenim ‘un percentatge baix de funcionaris, tant si es compara amb les comunitats autònomes espanyoles com amb Espanya o amb al tres països europeus. Si es compara amb estats europeus amb uns nivells de riquesa similars, Catalunya té els percentatges més baixos.’ La densitat de funcionaris necessària per l’estat català és un debat sobre el model de país que té evidents connotacions ideològiques.
L’economista Josep Pedrol, al llibre ‘Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència’ (Profit, 2014), assenyala que l’estat català necessitaria entre cinquanta mil i setanta mil funcionaris més dels cent seixanta mil que té la Generalitat per cobrir les funcions que actualment són competència de l’estat i per reforçar l’administració catalana actual. Pedrol considera lògic que ‘una bona part dels funcionaris estatals siguin traspassats a la Generalitat del nou estat’.
Mobilització de funcionaris de l’estat a favor de la independència
Els principals interessats en resoldre aquest dubte són els propis funcionaris estatals a Catalunya. Ja fa uns mesos que es va crear una comissió de treball formada per funcionaris de l’administració espanyola dins de la sectorial pertinent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Han creat una comissió específica perquè els seus interessos i perspectiva són diferents de les dels funcionaris de la Generalitat o de les administracions locals. Aquests funcionaris treballen amb una certa discreció personal per evitar rebre pressions als llocs de feina. Però conviden els altres funcionaris estatals interessats en la independència de Catalunya a sumar-se al col·lectiu.
Consideren que han quedat una mica oblidats en els debats sobre la Catalunya independent i que no hi ha debat obert sobre el seu futur. També denuncien que sovint corren informacions malintencionades –l’estratègia de la por– que afirmen que l’estat català refusarà d’incorporar els funcionaris estatals, que no podran canviar d’administració i que seran distribuïts per l’estat espanyol. Pensen que si queda clar que podran integrar-se a l’administració catalana es desactivarà la desconfiança de més funcionaris estatals respecte la independència.
Quants funcionaris de l’estat hi ha a Catalunya?
El Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques (BEPSAP) espanyol de juliol del 2013 feia recompte dels funcionaris estatals destinats a cada província. Comptava tan sols els funcionaris de carrera, el personal laboral i eventual, interins i contractats. En canvi, no incloia els alts càrrecs, ni el personal d’empreses públiques, fundacions, mútues o consorcis. Tampoc no comptava els treballadors del CNI, ni de RTVE, ni d’AENA.
Tenint en compte aquests condicionants, el recompte tenia un resultat de 21.377 treballadors, als que caldria sumar 6.627 agents de la policia espanyola i la guàrdia civil i 1.624 soldats de l’exèrcit espanyol. Per àmbits d’actuació, els més de vint mil funcionaris es distribueixen així: 9.852 treballadors de l’administració pública estatal (delegació del govern espanyol; delegacions ministerials; i servei públic d’ocupació); 3.212 treballadors de la Seguretat Social; 2.264 treballadors de l’administració de justícia; 1.701 treballadors de l’Agència Estatal (CSIC, AEMET, i Agència de Seguretat Aèria); 5.348 treballadors d’entitats públiques empresarials i organismes públics amb règim específic (Ports de l’estat; salvament marítim; ADIF; Renfe; SEPI). Finalment, també cal sumar 3.539 treballadors de Correus –no inclosos tampoc al butlletí oficial– als 21.377 restants.
