19.04.2014 - 06:00
En el discurs de presentació (vídeo) a l’Assemblea francesa com a nou primer ministre de França, Manuel Valls va sorprendre el 8 d’abril amb la proposta de reduir a la meitat el nombre de regions i de suprimir els departaments, amb l’argument de l’estalvi i la simplificació dels quatre nivells de l’administració, que no va dubtar a qualificar de ‘milfulls territorial’. La retallada de les 22 regions actuals a una dotzena (equivalents a les províncies espanyoles) seria abans del 2017 i l’eliminació del centenar de consells departamentals (ex-consells generals, equivalents a les províncies), abans del 2021.
La notícia va generar reaccions ràpides, i ben contraposades, dels principals agents implicats. L’Assemblea de Departaments de França (ADF), per exemple, es va afanyar a expressar l’estupefacció per la ‘brutalitat’ de la proposta de Valls, que elimina tot un esglaó administratiu com són els antics consells generals per a repartir-ne, previsiblement, les poques competències que tenen entre les aglomeracions urbanes i les regions. El nou govern de Valls va matisar posteriorment que la mesura implicaria la desaparició dels departaments com a òrgans executius regionals, però que continuarien existint com a divisió territorial, pel ‘fort arrelament’ que tenen entre els ciutadans.
A l’altre extrem es va expressar l’Associació de Regions de França (ARF), que es va felicitar per la decisió del primer ministre de reduir a la meitat les 22 regions metropolitanes actuals [mapa 1]: Alsàcia, Alvèrnia, Aquitània, Borgonya, Bretanya, Centre, Còrsega, Franc Comtat, Illa de França, Llemosí, Llenguadoc-Rosselló, Lorena, Migdia-Pirineus, Nord–Pas-de-Calais, Baixa Normandia, Alta Normandia, País del Loira, Picardia, Poitou-Charentes, Provença–Alps–Costa Blava, Roine-Alps i Xampanya-Ardenes (a més de les cinc regions d’ultramar: Guadalupe, Guaiana Francesa, Martinica, Mayotte i Reunió). La reforma, explicava Valls, es faria en dos temps: ‘Les regions podran proposar fusions voluntàries a través de pactes entre si i, en cas que no s’arribi a cap acord, després de les eleccions departamentals i regionals del març del 2015 el govern imposaria per llei un nou mapa de les regions, que s’aplicaria l’1 de gener de 2017.’
Tot i que no n’hi ha hagut més concreció fins ara, els mitjans francesos han analitzat la reforma territorial i s’han posat a especular sobre com podria quedar el mapa de l’Hexàgon d’aquí al 2017. Ja hi ha, de fet, uns quants models damunt la taula amb què Valls i les institucions estatals es podrien inspirar.
El març del 2009, per exemple, un Comitè per la Reforma de les Col·lectivitats Locals dirigit per l’ex-primer ministre Édouard Balladur va lliurar al president Nicolas Sarkozy una proposta en aquest sentit. El grup d’estudi no va arribar a explicitar una divisió precisa, però ja aleshores es va interpretar que de les vint-i-dues regions metropolitanes es podia passar a una quinzena, ‘de talla europea’. En aquella reorganització [mapa 2], el departament del Loira Atlàntic s’unia a les quatre regions bretones en una única regió, una reivindicació llargament expressada pel nacionalisme bretó. També s’unia l’Alta Normandia i la Baixa Normandia en un sol ens i Alsàcia amb la Lorena. En canvi, la Picardia desapareixia del mapa i es repartia amb les regions veïnes. El Llenguadoc-Rosselló, on s’inscriu administrativament Catalunya Nord, no variava.
Segons la publicació Challenges, la reforma de Valls seguiria bastant aquesta línia, però amb un mapa administratiu encara més reduït, fins a una dotzena de regions [mapa 3]. El canvi més important, es deia en un article força difós, seria el desmantellament de la regió del País del Loira i la polèmica fusió de Còrsega amb la regió de la Provença. Quant a Catalunya Nord, el poder regional encara se n’aniria més lluny de Perpinyà, de Montpeller a Tolosa, amb la unió de les actuals regions del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.
Els últims anys han aparegut més propostes, molt imaginatives. El geògraf Jacques Lévy, al llibre ‘Réinventer la France‘ (2013), dibuixava un Hexàgon dividit en deu regions basades, al seu torn, en vuit metròpolis [mapa 4]: Nord (amb capital a Lilla), la Conca Parisenca (París), l’Oest-Bretanya (Rennes i Nantes), el Sud-oest (Bordeus), l’Est (amb Metz i Nancy de metròpolis), Alsàcia (Estrasburg), el Sud-est (Lió), Migdia-Pirineus (Tolosa), Mediterrània (Marsella) i Còrsega.
I el diputat i batlle de centredreta de Neuilly, Jean-Christophe Fromentin, aprofundia el paper de les metròpolis en la iniciativa Territoire en Mouvement, que el febrer passat va presentar un mapa organitzat en vuit pols territorials on les assemblees regionals serien ‘un espai de diàleg estratègic entre l’estat i els territoris’ [mapa 5]: Lilla (Nord Europa), París (Gran París i Normandia), Nantes (Nantes Atlàntic), Clarmont d’Alvèrnia (Centre de França), Bordeus (Pirineus), Mediterrània (Marsella), Lió (Alps) i Estrasburg (Europa). L’objectiu de fons de la seva proposta és de ‘fer correspondre l’organització política regional amb la realitat dels fluxos, ritmes i escales’.
Notícia relacionada:
