16.04.2014 - 13:52
L’OTAN ha aprovat aquest dimecres de reforçar la seva presència militar per terra, mar i aire a l’Europa de l’est i els Bàltics arran de l’augment de les tensions entre Ucraïna i Rússia. Així ho ha anunciat el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Anders Fogh Rasmussen, després d’una reunió dels vint-i-vuit ambaixadors dels estats membres de l’organització a Brussel·les. ‘Tindrem més avions a l’aire, més vaixells al mar i més forces preparades a terra’, ha dit Rasmussen. Segons el secretari general de l’OTAN, ‘Rússia és part de la solució’ i cal acordar un procés polític per a frenar les tensions. Tot i això, ha advertit que l’OTAN protegiria i defensaria ‘cada aliat de tota amenaça’.
Segons Rasmussen, els vint-i-vuit estats membres de l’OTAN han acordat aquest dijous de prendre ‘més mesures per respondre a la crisi d’Ucraïna’, on el govern interí ha començat una operació militar per recuperar els control de les regions de l’est actualment sota domini d’activistes pro-russos.
L’OTAN considera que ‘l’única via’ per solucionar el conflicte és la política, i ha donat suport a la reunió de Ginebra que es farà divendres i que inclourà els responsables d’Afers Estrangers de Rússia, Ucraïna, els Estats Units i la Unió Europea. ‘L’OTAN dóna total suport a les discussions de Ginebra, i a tots els esforços de la comunitat internacional per trobar una solució política que compleixi amb les aspiracions democràtiques de tota la població d’Ucraïna i respecti la seva sobirania i integritat territorial’, ha afirmat. ‘Demanem a Rússia que sigui part de la solució. Que deixi de desestabilitzar Ucraïna, que retiri les seves tropes de les fronteres i deixi clar que no dóna suport a les accions violentes de les milícies dels separatistes pro-russos’, ha afegit el secretari general de l’OTAN.
Tot i aquesta crida al diàleg, l’OTAN ha fet un pas més per ‘reforçar la defensa col·lectiva’ i ‘demostrar la força de la solidaritat de l’Aliança’. Rasmussen ha explicat que es desplegaran avions de vigilància a la regió dels bàltics, vaixells de l’OTAN al mar Bàltic i a l’est del mediterrani ‘i allà on calgui’. També ha explicat que el personal de terra estarà més preparat i es faran més activitats ‘d’entrenament i exercicis’. ‘Els nostres plans de defensa es revisaran i es reforçaran’, ha destacat.
Rasmussen ha dit que l’objectiu dels seus nous plans s’adiu amb els seus compromisos internacionals. ‘Enviem un missatge clar: l’OTAN protegirà cada aliat i el defensarà de qualsevol amenaça contra la nostra seguretat fonamental. És el nostre compromís ferm’, ha remarcat.
Les milícies pro-russes avancen
La pugna entre les milícies pro-russes i l’exèrcit ucraïnès a l’est del país s’ha accentuat aquestes darreres hores. D’una banda, les forces pro-russes han ocupat més edificis institucionals, entre els quals l’ajuntament de Donestk. I, segons les autoritats ucraïneses, els grup armats pro-russos tenen ordres de disparar a matar, segons que unes suposades de converses telefòniques intervingudes que també provarien que aquests grups armats són dirigits per l’exèrcit rus. Ucraïna ha demanat oficialment ‘qur Rússia deixi d’enviar terroristes en territori ucraïnès’.
Per una altra banda, però, l’exèrcit ucraïnès ha reprès l’ofensiva i ha recuperat el control de l’aeroport de Kramatorsk, considerat un punt estratègic. Amb tot, no és gens clar què pot passar al llarg d’avui i segons diverses informacions una part de les tropes ucraïneses han canviat de bàndol i s’han afegit a les forces pro-russes.
Mentrestant, continuen les converses dilpomàtiques entre Rússia i les organitzacions internacionals. El president rus, per exemple, ha dit aquesta nit a la cancellera alemanya Angela Merkel per telèfon que Ucraïna era a un pas de la guerra civil i ha donat a entendre que podria ser sagnant. Putin també ha demanat a l’ONU que condemni les accions de l’exèrcit ucraïnès, que segons fonts pro-russes han causat una vintena de morts.
Els Estats Units, per la seva banda, ja han dit que avalen les accions ucraïneses i han puntualitzat que de moment no hi ha prevista assistència militar a la zona per part de l’exèrcit nord-americà. I el mateix president de l’ONU ha demanat a totes les parts que rebaixin la tensió advertint que qualsevol empitjorament de la crisi seria ‘profundament perjudicial’.
