14.04.2014 - 20:00
Quan en algun lloc hi ha molt xivarri, se sol dir que sembla el mercat de Calaf. Però sabeu d’on surt aquesta expressió? Es veu que un dia feia tant fred a Calaf, que a primera hora del matí, al mercat, es van glaçar les paraules. La gent parlava i cridava, però no se sentia res, de tant fred que feia. I la gent que hi havia al mercat, sorpresa i preocupada, va decidir que calia cridar més. Amb tot, les paraules continuaven glaçant-se i no se sentia res. I doncs, què va passar? Que cap al migdia el sol va escalfar una mica i les paraules es van començar a desglaçar… I van començar a sentir-se! De cop, es van sentir totes les paraules que havien quedat glaçades durant hores. Aleshores el xivarri es va fer tan insuportable que la gent, enmig d’aquell batibull, se’n va anar a casa espantada i sense entendre ben bé què passava. Sigui com sigui, des de llavors, cada vegada que en alguna banda hi ha un gran xivarri de paraules, se sol dir que sembla el mercat de Calaf. El rondallaire Albert Estengre ens ho explica en el conte d’avui.
VilaWeb publica cada dia de l’any, de dilluns a dissabte, un conte tradicional del nostre país, en vídeo, i per a tots els públics, de la mà d’Albert Estengre. Podeu seguir i comentar els contes a les xarxes socials amb l’etiqueta #300contes.
