13.04.2014 - 10:08
Una Escòcia independent tindrà un efecte catastròfic per a la seguretat a tot el món. Amb la independència, els escocesos perdran la lliura esterlina i trigaran anys a tornar a la Unió Europea. Hi haurà fronteres entre Anglaterra i Escòcia, i recàrrecs de ‘roaming’ per trucar entre Edimburg i Londres. La factura del llum pujarà entre 40 lliures i 190 l’any, les empreses petrolieres abandonaran els seus negocis al mar del Nord i Escòcia serà més vulnerable a possibles atacs. Tots aquests són arguments utilitzats darrerament per membres de la campanya del no al referèndum d’Escòcia. Per la vice-primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, tots funcionen, però per a augmentar el suport al sí.
‘El govern britànic intenta persuadir el poble escocès perquè voti no, i hi té tot el dret. Però penso que la campanya negativa, el seu intent d’espantar els votants sobre la independència, els surt al revés’, assegura en una conversa amb l’ACN a Aberdeen, on aquest cap de setmana el Partit Nacional Escocès (SNP) ha fet l’últim congrés abans del referèndum.
‘Si la seva proposta és que el Regne Unit és una unió d’iguals, sentir-los dir que Escòcia hauria d’assumir una part dels passius, però no tindria cap dret automàtic dels actius, debilita aquesta visió’, destaca Sturgeon en referència al repartiment del deute i a l’ús de la lliura esterlina. Per la mà dreta del primer ministre Alex Salmond i la seva més que probable successora en el futur, l’actitud dels unionistes els fa més difícil acostar-se als ciutadans. En canvi, diu, la campanya del sí ‘és positiva, sobre el que Escòcia pot aconseguir, les oportunitats de la independència’: ‘I cotinuarà així.’
Positiu o negatiu
El ‘negativisme’ de la campanya dels unionistes al referèndum no és sols motiu de crítica entre els independentistes, sinó raó d’anàlisi habitual a la premsa britànica. El ‘Financial Times’ advertia fa alguns dies que la campanya és dividida per les diferències ideològiques i de lideratge dels tres grans partits que la formen, els laboristes, els conservadors i els liberal demòcrates, i que tot plegat es comença a notar a les enquestes.
‘Molta gent a Escòcia té preguntes i preocupacions sobre la independència i què significaria. Òbviament és un gran pas, diferent del que han conegut durant molt de temps. Però si una campanya és incansablement positiva i l’altra és relativament negativa, com passa, algunes persones es plantegen anar amb la visió optimista d’Escòcia, no la pessimista’, explica a l’ACN el corresponsal de la BBC James Cook.
Segons aquest analista del procés escocès, les enquestes els darrers mesos han canviat molt i el sí i el no ja són gairebé frec a frec, vorejant el 50% dels suports. Durant anys ningú no creia seriosament que hi hagués una majoria independentista a Escòcia, explica Cook, que tot i això admet que els últims mesos, i ‘per primera vegada’, les coses es veuen diferent.
‘Tenim molta feina a fer, però els resultats a les enquestes s’ajusten i entrem a la fase final de la campanya amb el vent a favor’, assegura Sturgeon. James Cook reconeix que el repunt als sondatges ‘ha donat energia a l’SNP’, i els membres del partit ‘ara diuen que si poden mantenir el ritme i ampliar-lo, arribaran a la meta’. Això, per Cook, seria tota una fita, especialment tenint en compte que ‘fa un any les enquestes indicaven que el govern escocès patiria’ per acostar-se a un resultat decent al referèndum.
El director de la campanya unionista ‘Better Together’ va negar recentment a la premsa que la seva organització no tingués un projecte en positiu per a Escòcia dins el Regne Unit. ‘Si mires les enquestes dels darrers mesos, n’hi ha que s’han ajustat, algunes indiquen que el nostre lideratge s’estén, però el que es manté és que estem fermament per davant del projecte nacionalista’, va assegurar Alistair Darling, ex-ministre del Tresor del govern laborista de Gordon Brown. ‘S’han de mirar les coses amb perspectiva’, remarcant que encara queden mesos de campanya.
Tot i aquestes afirmacions, James Cook creu que ‘el negativisme és definitivament un problema’ per a la campanya del no i que sí que hi ha veus crítiques amb l’estratègia: ‘Ho han reconegut ells mateixos, alguns pensen que són massa negatius, i les últimes setmanes comencen a veure que potser haurien de canviar la seva tàctica.’
El paper de les empreses
Un dels arguments més utilitzats tant pels partidaris del sí com els del no és el de tipus econòmic. Alex Salmond i el seu govern defensa que amb la independència Escòcia seria la catorzè país més ric del món desenvolupat, en una millor situació que el Regne Unit, divuitè. Des de Londres, en canvi, un informe de l’executiu de David Cameron preveia que amb la separació els escocesos perdrien prop d’un 4% de la riquesa, especialment per les dificultats comercials per la creació d’una nova frontera. El ministre d’Empresa, el liberaldemòcrata Vince Cable, va advertir que les grans companyies amb seu a Escòcia podrien plantejar-se el trasllat a Londres.
L’expert de la Universitat Robert Gordon d’Aberdeen, Alex Russell, creu que el govern britànic pressiona els empresaris pel debat independentista escocès. ‘Estic segur que el Tresor del Regne Unit té converses privades amb les empreses i hi negocia en matèria d’impostos o sobre què passaria si es pronuncien en contra de la independència’, explica a l’ACN. De fet, el ‘Financial Times’ informava al principi de l’any que alts càrrecs del govern suggerien a les empreses que donessin la seva opinió en públic sobre la independència.
Segons Russell, que està especialitzat en el sector petrolier, per molt que BP hagi dit que té preocupacions sobre la independència, no se n’anirà. En cas d’un sí al referèndum, les empreses, segons aquest expert, ‘seguirien els seus interessos econòmics, i això significa continuar a Escòcia’.
El deute nacional
La vice-primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, critica el discurs contradictori de Londres en matèria econòmica, monetària i fiscal. Segons ella, no té sentit que el govern britànic adverteixi Escòcia que no podrà fer servir la lliura esterlina, però alhora li reclami que pagui la part proporcional del seu deute en cas d’independència. El govern de Cameron ja va anunciar fa alguns mesos que en cas de separació es faria responsable de tot el deute britànic, per a tranquil·litzar els mercats, però que reclamaria la part proporcional dels diners a l’Escòcia independent.
El professor de Comptabilitat Petroliera de la Robert Gordon University d’Aberdeen, Alex Russell, dubta que Edimburg hagi de tornar a Londres la part proporcional del deute nacional en cas d’independitzar-se. L’economia britànica ‘ha estat dependent del petroli’ procedent de la mar del Nord, apunta Russell. Sense aquests recursos, afegeix, els comptes del Regne Unit haurien estat ‘en una mala situació’. Per tot això, aquest acadèmic remarca que ‘els 300.000 milions de lliures amb què Escòcia ha contribuït als cofres del Regne Unit superen amb escreix la part (proporcional) del deute nacional’. Però tot apunta que Escòcia, en cas d’independència, assumiria part del deute d’acord amb els principis que es poguessin marcar en les negociacions posteriors al referèndum.
Respecte a l’ús de la lliura esterlina, tot i que el ministre d’Economia britànic, George Osborne, ha descartat la creació d’una unió monetària i ho ha justificat amb un extens informe del seu departament, des de l’SNP assenyalen que no tindria sentit que Escòcia perdés el seus drets monetaris. De fet, a escala comercial molts dubten que a la mateixa Anglaterra li pogués interessar la creació d’una nova moneda escocesa o l’adopció de l’euro a Edimburg, especialment si el procés independentista es fa de manera acordada.
El diari ‘The Guardian’ esmentava recentment una font anònima del govern que admetia que, una vegada votada la independència, tot seria discutible. Els opositors a la unió monetària, amb tot, alerten dels problemes que pot patir una ‘zona de lliura’ amb situacions econòmiques i fiscals diverses i de moment, no hi ha cap compromís sobre la taula. En última instància, adverteixen els experts, un país pot decidir d’utilitzar la moneda que més li convingui, tot i que, lògicament, sense control de la política monetària.
Debat energètic
Un altre dels grans debats del referèndum és l’energètic. Escòcia és una de les principals potències energètiques europees: concentra el 60% del cru comunitari i exporta anualment el 25% dels seus recursos energètics. ‘Escòcia genera més energia de la que li cal’, en paraules de l’expert en política energètica Peter Strachan. Per això les reserves de petroli i gas de la mar del Nord, com també les energies renovables, s’han convertit en un cavall de batalla en la campanya per al referèndum d’independència del 18 de setembre.
Londres ha alertat recentment que, amb una eventual independència, els escocesos veurien créixer l’import dels seus rebuts d’energia en prop de dos-cents euros anuals. Pel director d’Estratègia i Política del Departament de Gestió Empresarial de la Robert Gordon University d’Aberdeen, Peter Strachan, ‘no hi ha cap dubte’ que una Escòcia fora del Regne Unit ‘podria mantenir les factures de l’energia assequibles’ i evitar aquest augment de preus.
De fet, aquest acadèmic considera que la seguretat d’abastiment energètic domèstic està garantida a Escòcia, mentre que el risc d’apagada a Londres és real. Tant és així, que Strachan preveu que, arran de la política elèctrica i la decisió del govern britànic de promoure la construcció d’una nova central nuclear a Anglaterra, les factures de l’electricitat ‘augmentin fora de control’. Un escenari que contrastaria directament amb el previst en l’últim informe del ministeri de Medi britànic. Per Strachan, Westminster ‘està fracassant’ en la política energètica, i això acabarà repercutint en la butxaca dels consumidors anglesos, hi hagi o no independència.
Unió Europea: dins o fora?
El debat sobre la permanència d’Escòcia o no dins la UE també és clau. El govern britànic defensa que amb la independència Escòcia hauria de renegociar l’adhesió, i correria el risc de quedar fora del club comunitari, especialment si la veta algun estat com Espanya. Nicola Sturgeon, amb tot, no creu que Espanya vetés l’adhesió a l’euroclub d’una Escòcia independent: ‘No crec que fos el cas.’
Per l’economista Alex Russell, fer-ho seria ‘mesquí’ i aniria en contra dels interessos espanyols. A més, recorda que la majoria dels recursos petroliers europeus es troben en territori escocès i per això, diu, no tindria cap sentit per a la UE negar l’entrada a Escòcia. Hi coincideix Peter Strachan. ‘No tindria cap mena de sentit econòmic per a la UE rebutjar Escòcia’, diu. ‘Som una nació europea, hem estat membres de la UE durant quaranta anys, hi hem contribuït en massa, i hi continuarem essent un membre constructiu’, assegura la número 2 de l’SNP, Nicola Sturgeon.
