14.04.2014 - 06:00
L’origen i la recuperació de la cançó improvisada als Països Catalans, quin paper i quines funcions té i per què s’ha anat convertint en un fenomen d’uns anys ençà: són les qüestions principals del documental ‘Glosadors‘, de Jaume Fargas i Roser Teixidó. Per mitjà de diversos personatges, el documental descobreix al públic ‘un món creatiu on la cultura tradicional i la crítica social s’escampen sense fre’. Els autors han començat a recollir aportacions en un projecte de micromecenatge.
L’art de glosar ve d’antic. És una pràctica ben comuna a la nostra cultura popular, ‘una tradició ancestral que reneix amb força als Països Catalans del segle XXI’. En parlava a VilaWeb fa pocs dies Caterina Canyelles, una de les responsables d’aquesta recuperació, que ha encarat per dues vies: a través de les ‘Dotze hores de glosa’ i ensenyant-ne als seus alumnes. Aquesta recuperació i dinamització també és possible gràcies a l’associació Cor de Carxofa, que fa deu anys que difon la cançó improvisada, n’organitza escoles d’estiu i l’ha feta arribar a les escoles.
Com expliquen els responsables del projecte, ‘més enllà de la capacitat de rimar i bastir amb mètrica correcta les peces, la força recau en l’enginy del glosador i el seu poder de comunicació. Ens permet de transmetre sentiments, festejar, provocar, denunciar, fer burla o fer crítica en qualsevol context’.
No és pas el primer projecte relacionat amb la glosa que comença a caminar gràcies al micromecenatge. El periodista i escriptor Josep Vicent Frechina ha publicat el llibre ‘Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània‘, en què fa un recorregut per un paisatge cultural que és divers en la forma però que té una unitat en el fons, lligada per la cançó amb text improvisat.
