13.04.2014 - 06:00
Inspirant-se en les consultes populars sobre la independència de Catalunya que van néixer a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009, un grup de veïns i veïnes del municipi navarrès d’Etxarri Aranatz fa dos anys que va començar a preparar una iniciativa semblant, a Euskal Herria. El fruit de tot plegat és la consulta que s’hi fa avui i de la qual parlem amb Manu Gomez, portaveu del col·lectiu organitzador A13.
–Què passa avui a Etxarri?
–Avui a Etxarri fem una consulta sobre el futur d’Euskal Herria. La fem en un local que hem elegit i hem fet una crida a tots els ciutadans del poble perquè vinguin a contestar aquesta pregunta concreta: ‘Vol ésser ciutadà o ciutadana d’una Euskal Herria independent?’
–Qui la impulsa?
–L’hem impulsada un grup de veïnes i veïnes del poble, a partir d’una assemblea popular.
–I amb quin objectiu?
–Vam començar a treballar el dret de decidir a Etxarri fa cosa de dos anys i mig, el 2012, com una iniciativa a escala local. Però atesa la transcendència i ressò que ha obtingut a tot Euskal Herria, i també a Catalunya i Europa, doncs ens sembla que no es quedarà només aquí. Però sobre la manera com evolucionarà tot plegat, ara mateix no t’ho sabríem dir.
–A banda aquesta transcendència, sembla que també heu topat amb algun obstacle, oi?
–En aquest procés que culmina avui, de moment no hi hem tingut problemes, ningú no ens ha comunicat res directament. De problemes, amb tot, sí que n’hi va haver al seu dia amb una iniciativa semblant, quan cinc persones del poble van sol·licitar a l’Ajuntament d’Etxarri que tirés endavant una iniciativa municipal. La proposta es va acceptar, però el govern de Navarra la va denunciar perquè considerava que la consulta era un tema supramunicipal i l’ajuntament no tenia potestat per dur-la a terme. Aleshores el municipi es va fer enrere i va deixar de banda la qüestió. Per això mateix es va fer l’assemblea popular, per agafar el testimoni i denunciar, alhora, el fet que l’administració navarresa negués el dret de decidir. Es va decidir que es faria una altra iniciativa, totalment privada i sense comptar amb l’ajuntament ni amb les institucions, que s’hi sumarien només de manera simbòlica, però amb tota la força que tenen els símbols.
–En la vostra iniciativa, quin pes hi tenen les consultes de Catalunya?
–Quan vam decidir de fer-la vam creure que no ens havíem d’inventar res perquè ja estava tot inventat. I aleshores ens vam posar en contacte directament amb persones catalanes que ens han estat ajudant si teníem dubtes. De fet, dos dels observadors que hi ha avui a Etxarri són catalans, fruit d’aquesta relació: Josep Manel Ximenis i Anna Arqué. Cadascú treballa des de la seva terra i des de les seves diferències, però els llaços d’ajuda i de comunicació són oberts tota l’estona.
–La consulta d’avui, la cadena humana del juny per tot Euskal Herria… Sembla que actualment al vostre país se segueix molt de prop el procés sobiranista català.
–Sí, perquè el tema de fons és el mateix i, per tant, és lògic que els nostres ulls de vegades es fixin d’aquí cap allà i unes altres, d’allà cap aquí. Sí que és veritat que el procés de Catalunya se segueix aquí molt de prop, com també en el passat se seguia el procés basc des de Catalunya. Crec que tots dos països es poden alimentar l’un de l’altre i aprendre cadascú de l’altre. I el tema de la Via Catalana, és veritat que en la proximitat temporal ho veiem com una cosa pròpia de Catalunya, però abans ja s’havien fet cadenes humanes als països bàltics. Al final, les coses que funcionen i que serveixen per a activar unes certes polítiques són totes bones i és on entra la comunicació i l’ajuda entre els uns i els altres.
–Hi ha més observadors, a banda els dos catalans?
–Sí, també hi ha avui el sociòleg de la Universitat Pública del País Basc Mario Zubiaga, l’eurodipitada letona Tatjana Ždanoka, l’eurodiputat basc Iñaki Irazabableitia i dues observadores del poble mateix, l’ex-batllessa Maider Goñi i l’advocada jubilada Araceli Markotegi.
–Ha aixecat interès, la consulta, a la resta d’Euskal Herria?
–Doncs aquests dies ho hem notat molt perquè ens truquen molts mitjans de comunicació i preveiem que avui vingui molta gent de fora, també. De fet, hem convidat la gent de fora, encara que a les urnes sols hi participem la gent d’Etxarri. Perquè creiem que hi ha més maneres de participar en el dret de decidir, com ara que la gent vingui avui a Etxarri i que el dia sigui una festa i ben acolorit.
–I preveieu que hi hagi molta participació?
–Sobre això, solem dir que més que no pas la participació, que és important també, el que importa és el fet de poder fer-ho, de poder votar, i a més respectant tota mena d’opinions i de persones. Quan van venir Anna Arqué i Josep Manel Ximenis a Etxarri, anteriorment, ens deien que amb un sol vot ja tot pagava la pena. I sabem del cert, en aquest sentit, que n’hi haurà més d’un, de vot… Però no hem posat xifres ni en volem parlar, perquè això sol portar confusió.
–I què passarà, l’endemà de la consulta?
–Els organitzadors vam prendre una decisió quan vam començar a posar fil a l’agulla a la consulta i era que durant tot el procés no ens posicionaríem sobre una resposta o una altra. Consideràvem i considerem que la resposta, una vegada se sàpiga el resultat, correspondrà als polítics de buscar-la, i no a nosaltres. Nosaltres ens limitem sols a organitzar la consulta i a donar-ne el resultat avui al vespre. I a partir d’aquí, qui hagi de prendre nota, que en prengui i adopti les decisions que cregui oportunes.
