10.04.2014 - 06:00
El procés va endavant i el referèndum del 9 de novembre es farà. Aquest és el missatge que el govern català i els partits i les entitats pro-consulta van expressar ahir, l’endemà de la negativa del congrés espanyol a cedir la competència de convocar referèndums. Malgrat el cop de porta, el president de la Generalitat, Artur Mas, continua oferint diàleg a Rajoy per a pactar la consulta, però ja s’ha consumit una etapa, s’ha girat un altre full, i queden menys opcions de convocatòria de la consulta dins el marc legal actual. De fet, de les cinc que presentava el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) només en queda una.
La proposició tombada dimarts demanava d’aplicar l’article 150.2 de la constitució espanyola, que preveu que l’estat pugui transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats que siguin matèria de titularitat estatal, com ho és una convocatòria de referèndum. Però la majoria de la cambra baixa espanyola, configurada per PP, PSOE i UPyD, va denegar la petició.
No a la fórmula del referèndum
Les dues primeres vies identificades pel CATN que van quedar desestimades foren el referèndum regulat i convocat per l’estat, perquè el govern espanyol no té pas intenció d’emprendre’l, i el referèndum previst en la llei catalana 4/2010, de consultes populars no referendàries, perquè l’executiu espanyol no té pas intenció de permetre’l. I abans-d’ahir, com dèiem, es va cremar l’opció de delegar la transferència de competències per part de l’estat.
Desestimada la reforma constitucional
En el debat de dimarts, Rajoy va esmentar l’opció d’encarar una reforma de la constitució espanyola, que era la quarta via proposada pel CATN. Una via que tant el PP com el PSOE indiquen com l’únic camí possible. Però són plenament conscients que solament es pot acomplir amb una majoria qualificada, de tres cinquenes parts de la cambra, i, per tant, requeriria l’aprovació dels dos grans partits espanyols, els mateixos que neguen la demanda de convocar un referèndum a Catalunya.
L’última vegada que es va modificar la constitució espanyola fou l’estiu del 2011, quan PSOE i PP van votar junts la inclusió del principi d’estabilitat pressupostària. Ahir Mas emplaçava el PP a reformar-la per permetre el referèndum. ‘També la reforma de la constitució ha de ser abans alemanya que catalana, com segons quines coses?’, va dir Mas a Sánchez-Camacho, fent referència a la pressió del govern alemany perquè Espanya s’afanyés a fer aquella reforma.
És el moment de la llei de consultes
Per tot plegat, el govern desestima la via de la reforma de la constitució espanyola, tal com ja va reconèixer el conseller de la Presidència, Francesc Homs. Queda l’opció de convocar la consulta fent ús de la llei de consultes populars que es tramita al parlament. La previsió amb què treballen els partits catalans és que aquesta llei sigui aprovada al setembre, pels volts de la Diada, perquè tot seguit Mas pugui signar el decret de convocatòria per al 9 de novembre. tot seguit o simultàniament, perquè el govern espanyol ja ha avisat del dret i del revés que impugnaria immediatament la llei al Tribunal Constitucional espanyol.
El setembre, mes decisiu
Un cop impugnada, el tribunal podria suspendre cautelarment tant la llei com la convocatòria, tal com va fer quan va admetre a tràmit la impugnació de la declaració de sobirania per part del govern espanyol. Des d’ara fins a l’estiu, amb les eleccions europees entremig, no sembla que hi hagi d’haver cap més pas decisiu en el camí cap a la consulta. El setembre serà, doncs, un mes crucial, el mes de la convocatòria de la consulta i la pugna jurídica amb l’estat espanyol. I tot plegat, amb la mobilització de l’Onze de Setembre, que es preveu novament multitudinària, i el referèndum d’Escòcia, el 18 de setembre, on l’independentisme pot arribar amb força opcions de victòria, atès l’ascens que mostren els últims sondatges.
La incògnita
Si l’estat bloca judicialment la convocatòria de la consulta, Artur Mas s’ha compromès a convocar una reunió amb tots els partits que hi donen suport, abans de fer el pas d’activar això que fins ara sembla el pla B més plausible: la convocatòria d’unes eleccions avançades de caràcter plebiscitari. Això, va dir Mas, sempre que es mantingui la unitat d’acció i l’acord entre els partits pel referèndum. Una unitat que ara sembla més sòlida que mai. La convocatòria de plebiscitàries seria l’última via legal que tindria el president, però s’hi oposen tant ICV-EUiA com la CUP, partidaris de convocar la consulta per més que l’estat espanyol la declari il·legal. Què faria el president en una tal situació és, ara com ara, una incògnita.
