09.04.2014 - 06:00
Ni tercera via, ni federalisme, ni cap millora en finançament ni en competències. Ni cap voluntat de negociar la consulta, ni de transferir les competències. Res de res, per part del govern espanyol, del PP, del PSOE ni de la majoria de partits espanyols, en el debat d’ahir al congrés espanyol sobre el referèndum català. El cop de porta fou sec i contundent, i no hi va haver cap concessió a la consulta per part del PP ni del PSOE, que, de la mà d’Alfredo Pérez Rubalcaba, va oposar-se amb duresa a l’autodeterminació i fins i tot va ridiculitzar el federalisme català, l’opció del sí-no de la consulta del 9 de novembre.
PP, PSOE i UPyD han fet pinya novament contra el procés català i han tombat la proposició enviada pel Parlament de Catalunya perquè es transferís a la Generalitat la competència per fer referèndums: hi ha hagut 299 vots contraris a la petició, 47 de favorables i una abstenció.
‘No teniu raó. No es poden obrir portes que no existeixen’, va dir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, adreçant-se a Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA). D’aquesta manera negava rotundament la possibilitat que el congrés espanyol cedís a la Generalitat la competència a per convocar un referèndum. Rajoy va brandar la constitució espanyola per tancar la porta a la consulta i va dir que justament aquella constitució era ‘l’autèntica autodeterminació de Catalunya’. I encara va convidar ‘aquell qui vulgui que Espanya es dissolgui i es fragmenti’ a emprendre una reforma constitucional.
Rajoy no va fer cap concessió, ni va proposar cap tercera via. No hi va haver cap oferiment. Un no rotund. I va deixar l’única via del tràmit de la reforma constitucional, que és sotmesa a la mateixa majoria parlamentària que avui tanca la porta a la cessió de la competència per fer referèndums.
‘No ho podem resoldre Mas i jo amb un cafè’
Va menysprear les multitudinàries mobilitzacions en favor de la independència, dient a les formacions catalanes que ‘no serveix de res vestir les reclamacions de clamor popular’ perquè ‘algunes coses no canvien ni amb manifestacions ni plebiscits quan no són possibles’. ‘No es tracta d’una qüestió de voluntat política, ni flexibilitat, ni de trobar un punt de trobada […] ni ho podem resoldre Mas i jo amb un cafè, perquè no tenim la potestat que la constitució ens nega.’
El president espanyol va afegir: ‘Jo crec en Catalunya més que no vosaltres. No em cal anar-ho dient. Em consta que Catalunya existeix. No existiria Catalunya sense la resta d’Espanya. L’estimo com a les altres comunitats.’
Va dedicar la intervenció a negar que hi hagués cap tracte discriminatori envers Catalunya. ‘No és veritat que es persegueixi la llengua ni la cultura, ni que es posin traves al desenvolupament econòmic o que no s’ajudi els catalans en dificultats o que hi hagi tracte discriminatori. No és cert que quan una regió, en qualsevol lloc, vol marxar, se li obri la porta; no passa enlloc del món. No em parleu d’Escòcia. Perquè respon a supòsits molt diferents, constitucionals i històrics. Si allà tinguessin la meitat de les competències no s’haurien pres les molèsties que s’han pres.’