Mas: ‘No es pot aturar la voluntat del poble de Catalunya’

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha avisat que un ‘no’ del congrés espanyol en el debat del 8 d’abril on es votarà la petició pel traspàs de la competència per convocar referèndums ‘no aturarà la voluntat del poble de Catalunya’. Mas ho ha dit en l’acte central de celebració del centenari de la Mancomunitat. El president del Govern, que no vol ‘prejutjar’ què passarà a les corts espanyoles, ha recordat que els darrers temps s’ha teixit una ‘estructura social’ que avança en paral·lel a les institucions. ‘En aquest moment Catalunya ha decidit que en res no es quedarà’, ha dit en apel·lar a l’ideal de Francesc Macià i a la necessitat de ‘construir el país’ que defensava Enric Prat de la Riba.

Missatge del president de la Generalitat dos dies abans que els diputats catalans (Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera) defensin al Congrés dels Diputats la petició perquè es transfereixi la competència per a celebrar, organitzar i convocar referèndums. Per Mas, la demanda en si ja significa “que la voluntat de pacte i d’entesa hi és”. Per això, tot i que no vol “prejutjar” què passarà en la votació d’aquest dimarts, augura que es votarà en contra de la petició. “En nom dels cent anys d’acció catalanista”, ha recordat Mas, “si ens diuen que no, diran que no a una llei, però aquest ‘no’ no podrà aturar la voluntat del poble de Catalunya; es pot dir que ‘no’ a una llei però no es pot aturar la voluntat del poble de Catalunya”.

Mas ha assegurat que aturar-ho és “més difícil” perquè al darrere de les decisions de les institucions catalanes hi ha “una estructura social”. Segons el president hi ha una “simbiosi” entre la societat i les institucions a més de la simbiosi que viu Catalunya en apel·lar simultàniament als valors de Francesc Macià i d’Enric Prat de la Riba. Per una banda, pel que va ser president de la Mancomunitat ,de construir un país de “progrés i de benestar” i per l’altra banda de “l’ideal, de la llibertat”. Sempre, ha insistit Mas, “amb voluntat d’entesa i de pacte amb l’estat espanyol”.

Per això, i després que ara fa cent anys, amb la instauració de la Mancomunitat, “uns pocs amb molt poc i amb poc temps fessin molt”, Mas creu que Catalunya ha optat per “no quedar en res”. “Quan els corrents són grans i els reptes més, quedar-se quiet és morir, és quedar en res”, ha dit parafrasejant Prat de la Riba.”A diferència de fa cent anys, no som pocs que volem fer molt sinó que som molts que volem fer molt”. En qualsevol cas, Mas ha assegurat que com a president garanteix que Catalunya “s’expressarà de manera civilitzada i dialogant” però ha avisat el govern espanyol que, passi el que passi aquest 8 d’abril, el país continuarà “mobilitzant-se no només als carrers sinó a tot arreu, el que passa a Catalunya no és la dèria d’uns pocs sinó la voluntat de molts”.

1917-2014, els passos de l’autogovern

El president ho ha assegurat, entre aplaudiments, en l’acte central de celebració del centenari de la Mancomunitat, una efemèride no pot quedar en segon pla pels actes del Tricentenari de 1714, ha afirmat Mas. Un fet simbolitza “la pèrdua de les institucions, drets, constitucions, i llibertats” i l’altre “el primer intent seriós político-institucional de recuperació d’algun grau del nostre autogovern”. 
En l’acte, s’ha posat de relleu els passos cap a l’autogovern que va suposar la Mancomunitat, amb final amb la dictadura de Primo de Rivera. El coordinador dels actes de celebració del centenari, Xavier Forcadell, ha assegurat que unir les quatre diputacions va servir per articular Catalunya després de “la desfeta” de 1714. Forcadell ha apel·lat a l’esperit i la “força” de 1914 i al 1714 perquè Catalunya “en una cruïlla històrica” pugui fer ara “el gran salt que lliurement decidim”.

De quatre diputacions a una Mancomunitat

Els quatre presidents de les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona han estat presents a l’acte de commemoració de la Mancomunitat, un ens que va néixer el 1914 precisament fruit de la unió voluntària de les quatre diputacions.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha fet una crida a revisar al passat perquè serveixi per promoure “la unitat d’acció, la generositat i escoltar la veu del poble” per tal que el país “sigui capaç d’avançar”. “Ara ens toca a nosaltres salvar el demà”.

Des de la Diputació de Girona, Joan Giraut, ha reivindicat les institucions històricament com a element “clau” per a la recuperació de l’autogovern i ha defensat que poden “tornar a tenir un paper decisiu” per respondre “a les màximes” aspiracions dels catalans.

El màxim responsable de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha parlat dels “manobres i constructors” que van treballar per “l’aixecament del país” i en aquest sentit ha assegurat que les institucions seguiran aquest camí des del “respecte, el compromís, l’esperit cívic i el patriotisme”.

El darrer en intervenir ha estat el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, que ha fet una defensa del món municipal i ha carregat contra la LRSAL. També ha posat els ens supramunicipals “a disposició” del Govern.