05.04.2014 - 19:58
‘Això que hem fet avui és el tret de sortida per als últims cent metres, fins al final’, deia un soci de l’ANC de Sant Hilari Sacalm, que feia tertúlia i cafè amb gent d’Arbúcies un cop acabada l’assemblea general de Tarragona. Amb l’aprovació del full de ruta cap a la independència i l’anunci de mobilització de l’Onze de Setembre en forma de V, ‘de victòria, de voluntat, de votar’, es mastegava entre la gent que ha omplert el Tarraco Arena que avui també s’escrivia història. ‘Omplirem la Diagonal, la Gran Via i el que faci falta!’, exclamaven tots ells. I es conjuraven per no haver de celebrar com més assemblea l’any vinent.
A les taules d’aquella terrassa de davant de l’antiga plaça de braus tots parlaven eufòrics, contents, tret d’una home amb samarreta blava que romania assegut, prenent el cafè en silenci, més pensatiu. Gairebé tots ells eren homes, de mitjana edat, algun de més jove. Era ben bé el perfil general dels assistents a l’assemblea general: no massa joves, i no tantes dones com homes. Força famílies, amb canalla, això sí: uns llegint detingudament les esmenes al full de ruta; uns altres, cantant i picant de mans amb Pepet i Marieta i la seva rumba pel Sí-Sí i amb Pep Sala i la Dharma cantant l’Onze de Setembre’.
I tots, els set mil assistents, cridant independència tot sovint. Al final de l’acte, tothom dempeus fent una V amb els dits, ben amunt, mentre cantaven Els Segadors. Era ben evident l’entusiasme general per la proposta de l’ANC d’omplir la Diagonal i la Gran Via, dibuixant aquest símbol de la victòria. ‘I tant, que l’omplirem!’, coincidien a dir els de la colla d’Arbúcies i de Sant Hilari, tret d’aquell home més pensatiu. ‘Que es vegi bé des del cel’, deia un altre. I ja es podrà omplir tot això? ‘No es tracta d’omplir la Diagonal, com ha dit la premsa aquesta setmana. Preneu-ne bona nota, que no és això’, deia el més vell de tots. ‘Farem la V amb la Gran Via i la Diagonal, i cadascun dels pals de la lletra anirà creixent, tant com calgui, sense límit’. Fent una V, l’ANC no es fixa pas cap objectiu quantitatiu determinat: hi haurà molts manifestants, i la gentada a cadascuna de les avingudes farà que el símbol de la victòria, la v baixa, sigui tan gran com es pugui.
L’emoció de l’anunci
Però fins que no s’ha fet públic l’anunci d’aquesta mobilització, al Tarraco Arena la cosa ha anat de menys a més. De la fredor i la lentitud dels tràmits, lectures i votacions propis d’una assemblea general, a la catarsi final. La colla del Montseny, i tots els assistents a l’antiga plaça de braus tarragonina, estaven ben atents, poc abans de les dues del migdia, amb un silenci expectant, quan s’ha donat per acabada l’assemblea general i els conductors de l’acte, els periodistes Eva Piquer i Llibert Ferri, han comunicat que l’entitat anunciaria el secret més ben desat d’aquestes últimes setmanes, malgrat les filtracions.
A l’Ignasi Termes, se’l veia nerviós: la veu i el paper que duia a la mà, davant del faristol, tremolosos. En Termes, una de les cares més joves del secretariat, era el primer en parlar en el moment de més expectació, després de més de dues hores amb la gent una mica apagada, encesa només de tant amb tant amb fogerades puntuals, amb les actuacions musicals, amb l’ovació a Súmate, amb els pilars de les colles tarragonines…
Arribava, doncs, l’hora de la veritat: ‘El repte de l’Onze de Setembre és que sigui el poble de Catalunya qui convoqui la consulta del 9-N’, ha començat dient Termes. ‘Volem que serveixi perquè finament la voluntat popular es pugui expressar celebrant una consulta’, ha afegit, cedint la paraula a l’historiador Víctor Cucurull.
En Cucurull, amb veu ferma i un mig somriure que no ha abandonat, conscient que anava descabdellant el secret, ha anat explicant els actes del matí de l’Onze de Setembre. La gent l’ha anat interrompent amb aplaudiments i més crits d’independència a mesura que anava anunciant que es farien concentracions a tots els ajuntaments, que s’arrencaria el compromís de les autoritats locals per a fer la consulta i que es traslladaria solemnement, al migdia, al Parlament de Catalunya.
I a la tarda? La Diagonal de punta a punta plena de gent? No. En Ferran Civit ha agafat la paraula per explicar-ho: ‘A la tarda ens trobarem tots plegats als carrers més importants del país, al més internacional i al més simbòlic, a la Diagonal i a la Gran Via de les Corts Catalanes, tot confluint a la plaça de les Glòries’. Emoció amb prou feines continguda entre els membres del secretariat; una tronada d’aplaudiments a la graderia.
Proclamar la república catalana des dels balcons
Carme Forcadell ha tancat l’acte amb crides a internacionalitzar la demanda de votar, asseverant que ja no hi ha retorn. Ha estat ovacionada, quan l’han presentada: un gest de suport i d’escalf, després de tanta amenaça, insult i querella. Ara, la cridòria ha estat insuperable quan el vice-president de l’Associació de Municipis per la Independència i batlle de Montblanc, Josep Andreu, ha avisat: ‘Si ens impedeixen de votar per la força, que sàpiguen que en les pròximes eleccions municipals, d’aquí a un any, si el resultat electoral és favorable a les forces que volem una nació lliure, als batlles i regidors no els tremolaran pas ni les cames ni el pols per tornar a fer allò que va fer el poble de Catalunya el 1931: Després de les eleccions, pujar al balcó de l’ajuntament i proclamar a tot Cataunya la república catalana’.
Xirinacs
Acabat l’acte, i tot prenent el cafè, la colla de socis de l’ANC recordava aquestes paraules d’Andreu sobre la proclamació de la república. No sabien si prendre-se-les literalment, per la gosadia de l’afirmació, però destacaven el significat profund de l’avís: que tot plegat ha d’acabar passant per la desobediència. En aquest moment ha tallat la conversa aquell home de la samarreta blava que callava: ‘Però ningú no ha recordat Xirinacs, avui. Jo hauria agafat el micròfon per dir el seu nom. Això m’ha sabut greu, i no m’ha agradat. Perquè tot això ve d’ell’. Tots hi han estat d’acord.
